Església de Sant Antolí – Ribera d’Ondara / Segarra

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Antolí i Vilanova, entitat de població amb més habitants de Ribera d'Ondara, municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).

Època: Segles XI / XII – Romànica - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt bon estat, situada a la part més alta de la població, sense cap edificació que li faci nosa i amb unes extenses i boniques vistes als voltants. No és accessible lliurament.

  • Remarca: En un racó de la plaça hi ha disposada una curiosa i acurada zona de pícnic amb barbacoes.

Altres noms: Ermita de Sant Isidre - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 13/10/2013:

Senzill de localitzar, a la zona alta de la població. Es pot aparcar als voltants.

Localització: N 41 37 30.50 E 01 20 29.83 – Altitud: 580 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):

“ Descripció

Església situada a la part alta del poble, aïllada de qualsevol edificació i que presenta dos moments constructius clarament definits a partir de la seva estructura.

 Actualment l'edifici se'ns presenta ambdós naus juxtaposades, cobertes exteriorment a doble vessant, i la més primitiva capçada amb un absis semicircular amb una obertura d'una finestra de doble esqueixada.

La porta d'accés a l'edifici està situada a la façana nord de la primitiva nau, amb un arc de mig punt de grans dovelles extradossades per una motllura que forma un guardapols.

Una placa situada al costat dret d'aquesta porta d'accés ens mostra la imatge de Sant Isidre Llaurador en relleu i una inscripció que diu "ERMITA DE SANT ISIDRE".

 Al mig de la façana sud, s'obre una petita capella amb coberta a doble vessant.

Finalment, un campanar d'espadanya de dos ulls, s'alça sobre l'aresta de la coberta exterior de la nau situada més al sud, en posició paral·lela a l'eix horitzontal de la mateixa.

Dins de l'església es conserven estructures de la segona nau que s'afegí al costat sud i que corresponen a les ampliacions dels segles XIV i XV situades al voltant de l'altar de la mateixa, com per exemple la coberta amb volta de creueria o l'estructura d'un finestral apuntat amb decoració lobulada, actualment paredat.

 L'església disposa també d'una pica beneitera situada al seu interior, davant la porta d'accés. Aquesta se'ns presenta estructurada a partir de fust i vas, sense sòcol. Així doncs, el fust de la pica, de secció quadrada amb les arestes bisellades, arranca directament del paviment de l'edifici. Un collarí motllurat serveix de nexe d'unió entre el fust i el vas de la pica. La part inferior del vas és gallonat i disposa d'un doble cordó motllurat que ressegueix el seu perímetre circular. L'interior del vas està motllurat i mostra un treball apetxinat.

Notícies històriques

Aquesta església va ser l'antiga parròquia del poble i restà vinculada al bisbat de Vic a partir del segle XI i XII, fins que el 1957 s'entregà al bisbat de Solsona.

 La primitiva construcció d'aquesta església presentava una estructura d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular i una porta d'accés al mur sud. Entre els segles XIV i XV s'afegí una segona nau al costat sud, que anul·lar l'antiga porta romànic d'accés i s'obrí una façana nord.

 Dins de l'església s'hi venera una relíquia de Sant Isidre Llaurador.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.