Resultats de la cerca

A Santes Creus, entitat de població d'Aiguamúrcia a l'Alt Camp, es troba aquest pont medieval de pedra amb arc de mig punt construït el 1549 durant l'abadiat de Jaume Valls. L'estructura presenta baranes de pedra picada i transmeten les forces de compressió obliquament als extrems del riu Gaià. En bon estat i d'accés lliure, fou restaurat per la Diputació de Tarragona l'any 1927.

A Querol, municipi de l'Alt Camp (Tarragona), es troba l'Església parroquial de Santa Maria, edifici romànic del segle XII d'estructura irregular amb nau única, capelles laterals i absis semioctogonal. Destaca per la seva torre de planta quadrada i la porta d'arc de mig punt amb carreus romànics visibles. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Santuari de Lurdes (O Lourdes) de la Nou.

A la Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquest santuari marià del segle XIX, primer de la Verge de Lurdes a Espanya. Edificat entre 1880 i 1885, forma un conjunt singular de muntanya amb temple, cambril i casa ermita-hostal en un paratge esquerp. L'edifici es conserva en bon estat i és visitable; als anys vuitanta esdevingué seu d'un centre de colònies d'estiu.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

Altres noms: Font Vella o Pou Àrab de Portell.

Al Portell, entitat de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquest antic pou d'aigua subterrani del segle XIV, obra popular protegida com a BCIL. Construït amb paredat i cobert per volta de canó, accedeix-s'hi per una graonada que baixa al pou cilíndric parcialment inundable segons el nivell freàtic. Es conserva en bon estat, protegit per una porta de ferro recent que permet la seva visualització.

A Sitges, municipi del Garraf (Barcelona), es troba aquesta masia del segle XIX que actualment funciona com a oficina i centre d'informació del Parc del Garraf. L'edifici presenta un cos central i dos laterals amb planta baixa, pis i golfes, destacant les seves portes i finestres amb dovelles de pedra i les impostes de maó vist que marquen cada nivell.

A Bagà, municipi del Berguedà, es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, documentat des del segle XIII, amb la torre de la Portella, vestigis de la torre del Portalet i diversos trams de muralla als carrers de la Muralla i del Portalet. Construït amb carreus sense desbastar units amb morter, aquest recinte fortificat flanquejava la vila situada sobre el riu Bastareny.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troben aquestes pletes, cabanes medievals destinades a resguardar el ramat i el pastor. Construïdes amb voltes de canó de paredat i carreus irregulars units en sec, daten dels segles XIX-XX. Actualment desaparegut el coberta del pastor, només es conserven parcialment les estructures del ramat, sense protecció oficial.

Pletes de Concabella, situada a Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta de dues cabanes de volta rebaixada construïdes amb carreus de pedra col·locats en sec dels segles XIX-XX, destinades a resguardar bestiar. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

Església de Vilademuls, al Pla de l'Estany. Temple romànic del segle XVI reconstruït el 1560 sobre les ruïnes del castell, amb una sola nau, absis semicircular i campanar de planta quadrada. Destaca la portalada gòtico-renaixentista amb guardapols cisellats i la pila baptismal gòtica. Sense protecció oficial, en bon estat, accés restringit.

A Ollers, entitat de població de Vilademuls, al Pla de l'Estany, es troba aquesta església parroquial documentada des del segle XI amb estil romànic. L'edifici de nau única destaca pel seu senzill portal amb ferratges romànics i pel campanar de secció quadrada rematat amb merlets, tot i que la façana fou reformada al segle XVIII. Es troba en bon estat però amb accés restringit per estar situada dins d'una propietat privada.

A Ollers, entitat de Vilademuls (Pla de l'Estany), es troba aquesta ermita popular del segle XVII, declarada bé cultural d'interès local. L'edifici destaca pel seu porxo d'accés amb arc de mig punt, actualment enrunat, i pel campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Santa Caterina es troba a Fontcoberta, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una església medieval del segle XI amb nau rectangular i absis semicircular, restaurada el 1988. Presenta bon estat exterior, amb contraforts a la façana sud i porta dovellada, però l'accés no és lliure.

Altres noms: Sant Miquel del Portell

Sant Miquel del Portell es troba a Crespià, al Pla de l'Estany, i és una ermita religiosa d'estil gòtic del segle XIV encastada en un penya-segat rocós sobre el riu Fluvià. L'edifici, format per dues voltes apuntades recolzades parcialment a la roca excavada, destaca per la seva ubicació singular dins d'una balma a 170 metres d'altura. Protegida com a BCIL, es conserva en estat de ruïna amb accés lliure però de difícil accés.

Altres noms: Sant Bartomeu de Basset o del Portell

La Capella de Sant Bartomeu de Basset es troba a Crespià, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una església romànica del segle XII, actualment en ruïnes, que conserva elements originals com l'absis amb finestra de doble esqueixada i les capelles laterals del transsepte. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, és accessible lliurement mitjançant un camí a peu de cinc minuts des del dipòsit municipal d'aigua.