Capella de Sant Bartomeu de Basset – Crespià / Pla de l’Estany

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


El punt d’inici d’aquesta ruta és el mateix que el que permet l’accés a Sant Miquel de la Roca (o del Portell).


 

Situació: En terrenys de Crespià, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya *

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya *

Estat: Ruïnes. Lliurament accessible.   

Altres noms: Sant Bartomeu de Basset o del Portell - Generalitat de Catalunya *

Accés – Visitada el 28/10 /2017:

(0) - El punt d’inici ha estat un lloc (42 11 11.4 02 47 59.3) dins de Crespià, situat entre els PK 11 i 10 d’un tram urbà de la carretera GIP-5121 (Crespià / Esponellà), on hem agafat una sortida, indicada (Foto), que ens ha portat en primer lloc al carrer de la Creu, continuant després per la primera  desviació a mà esquerra, pel carrer de la Coma. Els noms d’aquestes tres vies els hem extret del mapa de Google que publiquem en aquesta mateixa pàgina.

(1) - A 42 11 13.4 02 47 48.8 Desviació: Entrem a un camí de terra transitable. Indicat.

(2) - A 42 11 12.1 02 47 43.9 Desviació - Continuem per l’esquerra 

(3) – A 42 11 07.9 02 47 35.7 Deixem a la dreta un dipòsit d’aigua (Foto)

(4) – A 42 11 06.7 02 47 25.5 Desviació – No hi ha indicació. Continuem per la dreta, en pujada (Foto).

(5) – A 42 11 07.9 02 47 03.2 S’ha de continuar per l’esquerra (Foto). Hi ha una indicació: Sant Bartomeu i Sant Miquel (Foto). Aquí cal aparcar el cotxe i continuar el camí a peu. Un camí, ben evident (Foto) , ben fressat (Foto)  i que al cap d’uns cinc minuts de marxa, ens portarà al davant de les ruïnes (Foto) de la Capella de Sant Bartomeu.

(6) - Localització: N 42 11 03 E 02 46 56 – Altitud aprox.: 176 m. Les restes de l’esglesieta no són visibles en el mapa de Google.


M A P A d’aquest recorregut, des dels punts 0 al 5. La resta del camí, a peu, Google, no el reconeix.

Tampoc no reconeix com a transitable el tram des del punt 2 al 3, que en realitat si que ho és.


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2017):

“ Descripció

Per accedir a l'ermita de Sant Bartomeu cal arribar a la plaça Major de Crespià. Al costat de ponent, surt un camí pedregós que enfila fins al dipòsit municipal d'aigua. Aquí hi ha de nou una senyalització, vers un camí que voreja el curs del Fluvià, pel Puig Portell. Finalment, s'arriba a un camp de conreu davant del qual hi ha un serrat cobert de bosc, on hi ha l'església de Sant Bartomeu. Un camí a peu hi condueix en 5 minuts.

Església antigament d'una nau, de capçalera semicircular i amb dues capelles laterals en el transsepte. La base del mur de la façana occidental, com els vestigis de la porta d'accés, corresponen a una reforma tardana dels segles XVI-XVII. L'església no conserva la seva coberta. Al centre de l'absis s'identifica part d'una finestra de doble esqueixada. L'absis s'obre a partir d'un plec doble en degradació. La capella septentrional del transsepte és la més ben preservada. S'hi pot veure l'arrencament de la volta de mig punt, una finestra d'una esqueixada amb llinda d'arc retallat i una obertura rectangular esbiaixada. La capella meridional evidencia una coberta de volta amb un cos afegit, avui difícil de veure entre l'espessa vegetació. Segurament es tractava d'una sagristia. Entre el transsepte i l'inici de la nau es conserva la base de l'arc toral. L'aparell no és del tot homogeni en tota l'obra d'origen romànic, però majoritàriament són carreus de travertí ben tallats i repicats, disposats en filades.

Notícies històriques

Les característiques constructives de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. Montsalvatge la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de 1397. El 1514 la trobem citada en les actes de visites pastorals i ja a mitjan segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou reconstruïda entre els anys 1557 i 1573. El 1776 es mantenia dempeus, però l'any 1828 ja consta com a totalment derruïda. Se sap que l'any 1661 un ermità en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca. Els anys 1982 i 1983 es dugueren a terme en l'església uns camps de treball per tal de desenrunar el seu interior. Foren recuperats alguns elements originaris de l'església romànica.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.


Altres pàgines:

Algunes consideracions

En aquest cas, recomanem la utilització d’un vehicle 4x4, no tant pel possible estat dels camins, com pel plus de seguretat que aporta circular per aquestes contrades en un vehicle d’aquestes característiques.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: