Resultats de la cerca

Altres noms: Restes de l’antiga església de Bellpuig

A Tortellà, a la Garrotxa, es troben les restes de l'antiga capella del castell de Bellpuig, edificació romànica del segle XI actualment en ruïna. Només en conserven les parets exteriors, completament envoltades per vegetació exuberant que n'ha mimetitzat les restes amb l'entorn. L'estat malmès de l'estructura i la manca de protecció oficial en fan un jaciment arqueològic de difícil accés i visita.

L'esglesiona de Sant Ponç d'Aulina es troba a la Vall de Bianya, a la Garrotxa, situada a 825 metres d'altitud sobre un petit turó. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII molt modificada, de planta rectangular amb afegits laterals, que destaca pel seu senzill portal amb arc i creu encerclada, i un campanar de torre rectangular adossat al costat nord-est.

L'ermita de Sant Miquel del Mont es troba al cim de la Serra de Sant Miquel del Mont, a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII construïda sobre possibles estructures anteriors, amb accés restringit i en bon estat de conservació. Des d'aquest lloc s'hi gaudeix de vistes panoràmiques esplèndides sobre la vall de Bianya, la fossa d'Olot i les terres circumdants.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

Església romànica del segle XII situada a Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Edifici d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de torre quadrada, que presenta modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit i no és lliurement accessible.

La Capella de Santa Magdalena es troba a Argelaguer, municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta de l'antiga capella del castell de Montpalau, documentada des del segle X, amb una estructura senzilla d'una nau i absis semicircular, porxo posterior i espadanya d'una obertura recentment restaurada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

Altres noms: Llac de Malniu

L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.

Altres noms: Torre a Brió

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), es troba aquesta torre medieval del segle XII, construcció de planta quadrada adossada a l'església de Sant Esteve. Es tracta d'un "mas torre" amb planta baixa i primer pis, característic de la baixa noblesa, que conserva arcs de mig punt i finestres ben distribuïdes als murs de carreus escairats.

A Briolf, entitat deshabitada de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany, Girona), es troba l'Església de Sant Esteve, construcció romànica documentada des del segle X que forma un sol cos amb la Torre de Briolf del segle XII. L'edifici, malmès i pràcticament en ruïnes, destaca per la seva importància històrica, ja que fou llegat a l'església de Sant Pere de Besalú durant aquest segle.

Altres noms: Restes de la fortalesa al Puigterrà

Al Puigterrà de Manresa, a la comarca del Bages, es troben les restes d'una fortalesa medieval de possible origen anterior, reconstruïda el 1822 com a fortí i ampliada el 1834 amb el nom de Fort de Santa Isabel. Les restes visibles van ser desmuntades a principis del segle XX i actualment es troba pràcticament desaparegut, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Fortí de la Rapinya – Vikipèdia. Aquest nom fa referència al “Pla de la Rampinya”. En alguns llocs apareix com a Rapinya i en altres com a Rampinya.

Fortí de la Rampinya, a les afores de Sallent (Bages), és una construcció militar del segle XIX d'estil carlí, amb planta rectangular i espitlleres per a defensa. Edificat als inicis de la Primera Guerra Carlista per controlar el camí de Manresa a Berga, conserva les quatre parets però ha perdut la teulada.

Pont-aqüeducte de dos ulls situat a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent, al Bages. Construcció gòtica popular del segle XIV que forma part de la sèquia de Manresa, amb un gruixut pilar proveït de contrafort aixecat sobre el llit de la riera de Conangle. L'estructura de carreus de pedra es conserva en bon estat i és perfectament transitable a peu.

L'ermita de Sant Joan es troba a Juncosa, municipi de les Garrigues, ubicada dins una balma a 570 metres d'altitud. Es tracta d'una petita ermita de planta quadrada del segle XVI, construïda amb grans carreus ben escairats, que conserva un altar dedicat a Sant Joan. L'edifici es troba en bon estat, però l'accés és restringit per ser propietat privada, i no disposa de protecció oficial.

La capella de Sant Jaume es troba integrada a la masia de Cal Valldecerves, a Querol (Alt Camp), i és una petita església romànica del segle XI de planta rectangular amb absis semicircular decorat amb arcs llombards. L'edifici, en bon estat, presenta accés restringit ja que està incorporat a la masia habitada i la porta original no és visible. No disposa de protecció oficial segons la Generalitat de Catalunya.

El Far de Calella es troba a les afores de Calella, municipi del Maresme (Barcelona), a 39 metres d'altitud. Es tracta d'un far del segle XIX inaugurat el 1859 en el mateix emplaçament on hi havia una torre de guaita medieval, que constitueix un dels símbols més característics de la ciutat i un excel·lent mirador del municipi. L'edifici es conserva en bon estat, està en funcionament i és visitable.

A Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, es troba aquest edifici medieval protegit per ordre de 1988. Malgrat desconèixer-ne l'època exacta, presenta un bon estat de conservació i és accessible lliurement als visitants. Situat a 845 metres d'altitud, es pot arribar-hi fàcilment seguint la carretera BV-4608 en direcció nord.

El Dolmen de Castelltallat es troba a Castelltallat, entitat de Sant Mateu de Bages, al Bages. Es tracta d'un monument megalític funerari de l'època prehistòrica, compost per tres grans pedres que formen una tomba de planta rectangular. Excavat el 1920, va revelar restes de set persones i objectes de ceràmica i joies. L'edifici es conserva en bon estat i és d'accés lliure.

A Rubinat, municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta antiga fàbrica d'embotellament d'aigua mineral del segle XIX, amb planta rectangular i una torre circular destacada per les seves obertures decorades amb maó i una doble cornisa geomètrica. L'edifici, construït amb maó i pedra, conserva bon estat en les parets exteriors, però ha perdut la coberta i el segon pis, excepte a la torre que manté les seves obertures romboïdals.