Resultats de la cerca

Altres noms: Església de Santa Creu del Farell

A Mura, al Bages, prop del Mas Farell, es troba aquesta església romànica del segle XI amb absis decorat amb arcs cecs i bandes llombardes. La nau, afegida al segle XII, presenta volta de canó esfondrada. Sense protecció oficial, l'edifici es troba en estat de ruïna per abandó total, amb accés lliure però perillos.

A les afores de Monistrol de Montserrat, al Bages, es troba aquesta capella gòtica del segle XV, originàriament coberta amb volta de canó apuntada i rematada per un campanar d'espadanya. L'edifici, esmentat ja el 1282 i modificat al segle XV, conserva totes les parets en peu malgrat no tenir sostre, i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat que llueix l'escut de la família Vilaragut.

A Balsareny, municipi del Bages, es troben les restes de Sant Vicenç d'Aladernet, conjunt arquitectònic dels segles X i XIII que combina elements preromànics i romànics. Destaca la torre romànica de planta quadrada que envolta una petita capella, mentre que l'església preromànica original presentava nau rectangular amb absis quadrat. L'edifici es troba en estat de ruïna, tot i que ha rebut treballs de consolidació de les seves restes.

Altres noms: Sant Andreu de Calders - (Wikipedia).

A Calders, municipi del Moianès, es troben les restes de l'església romànica de Sant Andreu, del segle XII, amb origen presumiblement romà. L'edifici, actualment en pura ruïna, conserva les parets laterals i els absis, malgrat estar pràcticament cobert per vegetació. No té protecció oficial i es localitza a la vora de la riera de Calders, en un paratge de gran bellesa natural.

Altres noms: Església de Santa Margarida del Mon

L'església de Santa Margarida del Mon es troba al nucli de Castellgalí, municipi del Bages, a 345 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció medieval del segle XIII amb reformes barroques del XVIII, de planta rectangular de la qual es conserven els murs laterals, la façana i la capçalera, tot i que manca la coberta.

Altres noms: Sant Esteve de Vilamarics

A Vilamarics, caseria de Monistrol de Montserrat (Bages), es troben les restes de Sant Esteve, una petita església romànica del segle XII amb nau única i absis semicircular. L'edifici, molt malmès i sense coberta, conserva vestigis preromànics i està tancat al públic. Malgrat alguns treballs de neteja, requereix intervenció urgent per preservar les poques restes supervivents.

El fortí de la Torreta es troba a les afores de Balsareny, al Bages, i és una construcció militar del segle XIX d'època carlina amb planta rectangular i dues torres circulars als angles. Edificació relativament ben conservada malgrat la manca de sostre, destaca pel seu elevat nombre d'espitlleres i està protegida com a BCIN amb accés lliure. Va ser construït l'any 1838 per controlar el camí ral a Berga durant la primera guerra carlina.

L'església de Sant Martí del Puig de la Baga es troba a Gisclareny, al Berguedà, i és un temple romànic del segle XI de reduïdes dimensions amb nau coberta de volta de canó i absis semicircular. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dues obertures i per les modificacions posteriors que hi afegiren capelles laterals, així com per la cripta amb escales al centre de la nau.

L'ermita de Santa Brígida es troba dalt d'un turó que presideix la població d'Amer, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic original del segle XI, reconstruït al segle XVII, que destaca per la seva planta rectangular amb absis semicircular i les excel·lents vistes de la vall d'Amer. L'ermita es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i fou restaurada el 2001 pel grup d'excursionistes amerenc.

L'ermita de Santa Bàrbara es troba dalt d'un turó que presideix Anglès, municipi de la Selva, a 850 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XIII, estructurada en dues parts: un refugi de dues plantes i l'ermita pròpiament dita, que destaca pel seu impressionant campanar d'espadanya. L'edifici presenta bon estat de conservació, està restaurat, però l'accés és restringit i requereix vehicle de tracció.

L'església de Sant Pere Cercada es troba a Sant Pere Cercada, petita entitat de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Es tracta d'un magnífic exemple del romànic dels segles XII i XIII amb planta de creu llatina, destacant pels seus capitells de pedra nummulítica treballats per les quatre cares i la portalada amb tres arcs en gradació. L'edifici, restaurat entre 1985 i 1997, es conserva en molt bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Pere Cercada es troba a Sant Pere Cercada, entitat de Santa Coloma de Farners, a la Selva. Es tracta d'una delicada edificació romànica del segle XI, de nau única amb absis semicircular i capella gòtica lateral, que conserva restes de pintures al fresc i destaca pels seus elements decoratius llombards. L'edifici es manté en molt bon estat, recentment restaurat, amb accés restringit i sense protecció oficial registrada.

A Sant Pere dels Arquells, nucli de la Ribera d'Ondara a la Segarra, es conserven les restes molt malmeses d'un castell del segle XI, amb una torre defensiva de carreus i un mur de potència considerable. L'edifici, sense protecció oficial, es troba envoltat de vegetació a la part alta d'un turó i presenta estructures de dos períodes constructius diferents: la torre medieval i restes d'una masia dels segles XVII-XVIII.

Altres noms: La Patona – Scripta Nova

A les afores de Calella, al Maresme, es troben dues torres de telegrafia òptica del segle XIX, construïdes respectivament el 1848 i el 1857 per a transmissions militars i civils. Aquestes edificacions de planta quadrada, amb dos pisos i terrat, presenten actualment un estat malmès amb només part de les parets en peu, tot i que han estat recentment restaurades i apuntalades.

A Súria, municipi del Bages, es conserven les ruïnes d'una masia medieval del segle XI amb una notable torre circular de sis metres d'alçada, originalment utilitzada com a cup de vi. L'edifici principal, en estat ruïnós, presenta elements constructius de diverses èpoques, incloent-hi finestres geminades gòtiques i troneres de les guerres carlines. Sense protecció oficial, l'accés és lliure però perillós pel mal estat de les restes.

Altres noms: Capella de Santa Magdalena de la Vall

Capella de Santa Magdalena de la Vall, situada a Calonge de Segarra (Anoia), és una edificació romànica del segle XII que es presenta en estat de ruïna molt avançada. L'estructura original de nau rectangular amb absis semicircular ha perdut la coberta i presenta restes internes considerables, amb evident perill estructural. Sense protecció oficial, necessita intervenció urgent per evitar la seva desaparició completa.

Altres noms: Ermita de Sant Blai

A Bellprat, municipi de l'Anoia, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII de línies rústegues i senzilles, amb porta adovellada i coberta a una vessant. L'interior presenta volta lleugerament apuntada i dos arcs de mig punt, amb altar de pedra sobrealçat i un nínxol posterior. L'edifici conserva bon aspecte exterior, tot i que es troba completament buit a l'interior.

Altres noms: Santuari de Santa Maria de Falgars

A la serra de Catllaràs, en terrenys de La Pobla de Lillet (Berguedà), es troba aquest santuari d'origen romànic del segle XII, actualment en bon estat i protegit com a BCIL. L'edifici massís consta d'església i hostatgeries, amb l'església romànica substituïda el 1646 per l'actual de volta de canó.