Santuari de Falgars – La Pobla de Lillet / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la serra de Catllaràs, en terrenys de La Pobla de Lillet, vila i municipi de la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat) - Romànica – (Pat.mapa).

Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).

Estat: Bon estat. És una edificació massissa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries” “L'església romànica fou substituïda l'any 1646 per l'actual.” -  Pat.mapa).

Altres noms:Santuari de Santa Maria de Falgars - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 21/09/2013:

Procedents de Guardiola de Berguedà i circulant per la carretera B-402 en sentit La Pobla de Lillet, abans d'arribar a aquesta darrera població, en un lloc situat a N 42 14 22.05 E 01 57 41.55,  a tocar del PK 8 d'aquest vial, trobarem una desviació a la dreta, degudament indicada, per on seguirem, continuant transitant per carretera asfaltada, fins arribar al Santuari, ben flanquejats durant tot el recorregut, a banda i banda de la carretera, per una frondosa arbreda.

Localització: N 42 13 38.82 E 01 56 44.42 – Altitud: 1.280 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2013):

“ Descripció

Al santuari de Santa Maria de Falgars s'arriba per la carretera asfaltades de la Guardiola, a la Pobla; uns 2 kilòmetres abans d'arribar a la Pobla, ran de la casa de Cal Roger, kilòmetre 71.

 Es troba entre planells de camps i prats voltats de bosc, al cim d'una carena. És una edificació massissa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries.

Consta de grosses parets de pedra i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. Algunes estances estan cobertes amb volta. La hostatgeria és va construir una mica més tard que l'església i ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. La part més nova és un cos perpendicular a l'església i que té un porxo cobert amb falsa volta.

 En quan l'església, disposa de campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada.

Queden restes de l'antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l'antiga porta romànica ferrada a l'entrada del santuari. Aquesta porta és de dues fulles que s'obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica. El disseny és fet a base d'unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals es cargolen als extrems formant volutes; al batent del costat esquerra les tiges tenen una disposició horitzontal, mentre que les del batent dret les té en vertical.

 A l'interior, hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, feta d'alabastre i datada al segle XV.

Notícies històriques

La primera menció del lloc és de l'any 984, en l'acta de consagració de la desapareguda església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'any 1120, l'església fou donada al monestir de Sant Llorenç, prop Bagà, en un moment de plena construcció de l'edifici de Falgars. Regida primer pel rector de Sant Cristòfol, fou benefici propi a partir de 1352, data a partir de la qual començà a acollir ermitans.

 L'església romànica fou substituïda l'any 1646 per l'actual, en una època d'aflorament de santuaris marians arreu de Catalunya.


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2013), amanit amb algunes fotografies nostres:

“ Descripció

Tot i l'origen romànic, l'actual santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys.

De l'edifici romànic en queden poques restes, sembla que l'actual es bastí sobre l'antic. De les restes d'aquella primera capella en queden amagats alguns paraments, i el que és més destacat és la ferramenta original de la porta d'entrada, avui col·locada a la porta interior que comunica l'església amb la casa a nivell de planta baixa.

 L'església és d'una sola nau coberta amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud, hi obra a sota el cor, situat als peus del temple.

 La portalada d'accés és una gran obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple barroc que s'inicià el 1646).

 A la mateixa façana sud, sobre la porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces; al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda (plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una obertura circular.

 Enmig de la teulada, a l'alçada de la unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures. L'altar major, amb diversos elements de marbre, és decorat amb escenes de l'evangeli i els goigs de la Verge, fou col·locat el 1947 (l'antic altar barroc es destruí el 1936), i és un projecte de Lluís Riudor realitzat als tallers de Josep Tràfach de Barcelona.

Als laterals de la nau hi ha dues capelles amb plafons pintats per Antoni Gorgues, a un costat el Crist Crucificat i a l'altre, els Sants Metges. El cambril és una obra de finals del segle XVIII i decorat al segle XIX, s'hi accedeix des de l'altar major; està cobert amb volta i tota la superfície està pintada amb escenificacions diverses i faixes d'imitació de marbres;

entre les representacions hi ha la de la troballa de la Verge. La Verge està col·locada sobre un tron mòbil que presideix el temple; es tracta d'una interessant talla gòtica del segle XV d'alabastre policromat; la Mare de Déu de Falgars, és una Verge lletant que es presenta coronada i dreta, amb el nen als braços.

 Pel que fa a la casa-hostatgeria, aquesta està situada a l'oest del santuari. Presenta diferents fases constructives, la més antiga és l'estructura que toca a l'església, i sembla que es correspondria amb la primera casa de finals del segle XVI o principis del XVII, i que al 1646 en el document on s'explica l'acte de col·locació de la primera pedra de la nova església, es diu que ja existia. Està conformada per un aparell força regular; cal destacar-ne la porta d'entrada situada al mur sud, adovellada, i també la porta interior de comunicació de la planta baixa de la casa amb l'església, on es conserven les ferramentes medievals. La resta de l'hostatgeria mostra diferents tipus de parament en els murs; destaquen dues portes d'accés, l'una és una porta adovellada i l'altra de llinda plana monolítica; el cos de ponent, l'únic que pren una orientació diferent, perpendicular a la resta, té una galeria al davant de dos nivells, amb dues obertures en arcs encofrats a planta baixa i a planta primera està coberta amb la mateixa teulada.

 A la part posterior de l'edifici hi ha una font amb una gran cisterna, que per sobre funciona com a terrassa.

Observacions: El lloc és molt freqüentat, no només per gent de les rodalies, sinó també per visitants d'altres indrets, ja que al voltant del santuari hi ha una àmplia zona amb barbacoes. A més Falgars constitueix una de les principals vies d'entrada a la Serra del Catllaràs. A l'hivern l'accés és difícil i fins i tot a vegades està prohibit, pel gel que es fa al vial.

 La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l'obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d'una balma, al lloc, hi trobaren la Verge.

 Consta que inicialment la imatge fou portada al monestir de Santa Maria de Lillet. De fet, la capella no figura fins el 1120. Del 1886 data la construcció de la Cova de la Verge, per Don Florenci Piera de Barcelona (el qual també bastí la creu que hi ha al turonet prop el Santuari des del qual es domina la cova), sembla que l'estil amb el qual decorà la cova no acabà d'agradar i al 1888 el poblatà Don Pere Barnola l'adequà una mica, però respectant l'obra original (les coordenades de la Cova de la Verge són X: 413.203,Y: 4.675.997, i 1.089 mts.).

 La imatge de la Marededéu que presideix l'altar és una rèplica, la talla original és guardada i es col·loca presidint l'església en totes les dates assenyalades que s'hi celebra missa. Actualment s'ha reparat la coberta de l'església.

Història

El lloc de Falgars el trobem documentat per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest temple.
Segons la tradició mariana la troballa de la Verge va ser anterior al 1.049 (P. Camos). L'església fou edificada posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1.120. L'església fou cedida al monestir de St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus parents.

 Durant el segle XIII s'estén la riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període era regentada pel capellà de Vallfogona. Al 1312, en la visita del deganat del Berguedà ja consta com a parroquial. En el transcurs del segle XIV, la popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la presència de vida eremítica.

 El conjunt fou profundament transformat el segle XVII, puig el 1.636 consta que es realitzaren obres a la casa, la qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari.

L'església fou reconstruïda el 1.646, data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals, el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb l'interior de la casa adossada.

Al llarg del segle XVIII la devoció a la Verge de Falgars anà en augment, paral·lelament també s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi un quart de casa nou, entre altres. El conjunt de deixes permet que aquest segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals. Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al 1824.

Durant la guerra civil, al 1936, es va cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos; d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes del cor. El 1947, mossèn Joan Orriols, aconseguir iniciar les obres de restauració.”


El rellotge de sol de Falgars

Segle XX – Estil contemporani.

Protecció: BCIL – (Diputació de Barcelona)

Com podeu veure, presenta un bon estat.

Descripció: Tot i que com és evident, el Santuari deuria d'haver tingut un rellotge de sol anterior, l'única informació que hem trobat al respecte ha estat a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, i referida en exclusiva sobre el present rellotge.

Ens complau extreure aquesta informació (Setembre 2013):

“ El rellotge de sol de Falgars està situat a la façana sud del santuari de Falgars, just per sobre la porta d'accés al temple.

 Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre una base que sembla de morter, és circular i està emmarcat dins un requadre que a la part superior es clou en forma triangular.

 És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes. Dins la part circular, per sobre dels números hi ha la frase "El sol per mi és com l'amor per tu".

 Entre el cercle i el requadre hi ha unes decoracions pintades de filigranes vegetals en color ocre sobre fons blau. A la part superior (la triangular) hi ha pintades quatre flors de neu junt amb altres elements vegetals també sobre fons blau.

Al marge inferior, hi consta M. Margarit i agost 2.003, es correspon a l'any de la restauració (ANGLERILL:2009:162); en fotografies anteriors a aquesta data s'hi pot observar l'existència d'un rellotge de sol però sense que se'n puguin veure els detalls que el conformen.”


Edificacions properes: Dins el terme municipal de La Pobla de Lillet, podeu trobar varies edificacions, tot i que no precisament a la vora, les unes de les altres. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Cultura:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.

Altres llocs interessants per visitar:


En aquesta contrada hi ha tot un món per descobrir: Com a mostra, veiem-ne uns quants racons:


El Xalet de Catllaràs 

“Obra no visitable d'Antoni Gaudí, en un paratge de singular bellesa, en plena Serra del Catllaràs

(Ajuntament de La Pobla de Lillet)


“ Descripció

L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià.

 

És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior.

 Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures.

 L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres.

Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici.

 A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria.

 L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols.

 La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior.

 A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta.

 L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.

Història

L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona.

 El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.

Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX.

 El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres.

 L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació.

 Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat.

Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs.

 Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista "Cortijos i Rascacielos" de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs.”


Malauradament el dia de la nostra visita comprovem que ha estat assaltat. Sembla ser que uns visitants poc respectuosos, han trencat una porta i una finestra, penetrant en el seu interior...


Mirador del Roc de la lluna  


Durant el recorregut per anar a aquest dos llocs, veurem algunes d'aquestes vistes.

i/o fins i tot, d'aquesta majestuosa vista del Pedraforca:


A tenir en compte per visitar els llocs anteriorment citats:

  • Durant la temporada de bolets cal considerar que hi ha una afluència molt gran de boletaires. Hi ha cotxes aparcats a qualsevol racó de la muntanya. Si normalment la circulació per aquests camins de terra, pot ser complicada, en aquestes dates encara ho és més.
  • Fins i tot les condicions climatològiques poden fer-ho més difícil. Caldrà tenir-ho en compte.
  • A les icones orientativas hi hem posat fins a tres tipus d'automòvil: Tot terreny, turisme i turisme circulant per camins en mal estat. Normalment la circulació fins al Santuari no presenta cap problema.
  • A partir d'aquí recomanem consultar previament als habitants de Falgars, la situació dels camins. 
  • Circular amb un vehicle tot terreny, facilita molt les coses.

I encara més ...

 

Passejada pels jardins Artigas  

“Descripció

Les principals característiques dels jardins Artigas són el caràcter gaudinià, la simbiosi arquitectura-natura, i la presència d'aigua, procedent del Llobregat i també en forma de diverses fonts.

 Els dos penya-segats a banda i banda del riu són units per dos ponts, un en forma d'arc coix, que porta a un pavelló, i l'altre amb coberta de pèrgola.

Una de les fonts presents al Parc és magnesiana, d'aquí el nom popular que també se li ha donat als jardins, " Parc de la Magnèsia". Per aquesta gruta van començar les obres de construcció dels Jardins.

Des d'aquí, un dels ponts condueixen a una glorieta amb coberta de pedruscall. La construcció dels Jardins és feta amb pedres extretes del mateix riu, tot i que també hi trobem pedra tosca i molts elements escultòrics fabricats amb ciment sobre carcasses de ferro, la degradació dels quals ha provocat diverses restauracions al llarg de la història.

 El recorregut pels Jardins Artigas és caracteritzat per elements de caràcter natural: arbres ( pi roig, avets, faig, boixos, pollancres, un cedre..), gespa, flors o la pròpia aigua del Llobregat, que ofereix excel·lents panoràmiques en forma de cascades o fonts.

Moltes de les formes de les baranes segueixen una decoració orgànica, d'imitació de troncs, que s'integren perfectament amb l'entorn natural. La mà de l'home hi és present en forma de bancs, placetes, miradors i escultures que formen un conjunt harmònic amb l'espai natural.

 La decoració de caràcter religiós també és present en l'obra. Disposats estratègicament en forma de creu en diversos punts, trobem les imatges que representen els 4 evangelistes: el Lleó d'una de les fonts ( St. Marc), el Bou de l'altra font ( St. Lluc), l'Àliga de l'escala a la Glorieta ( St. Joan) i St. Mateu sembla que havia estat representat per un àngel, desaparegut durant la Guerra Civil.

Observacions: L'Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet ofereix servei de visita guiada. Tot i que actualment són denominats i coneguts amb el nom de Jardins Artigas, el nom que havia estat utilitzat habitualment fins fa uns anys era Parc o Jardins de la font de la Magnèsia.

Història

La creació dels jardins Artigas té el seu origen l'any 1.903, quan el fabricant tèxtil Joan Artigas aprofità una visita d'Antoni Gaudí a La Pobla ( on es treballava al xalet de Catllaràs i al Clot del Moro) per demanar-li consell per reordenar el terreny proper a la seva fàbrica vora el Llobregat.

 La primavera de 1.903 s'inicien les obres als jardins per part de treballadors del Parc Güell, que ensenyaren la tècnica de treball a paletes de la Pobla, que continuaren les obres fins anys més tard. Al Pont dels Arcs hi consta la data de 1.907, i sembla que les obres van finalitzar el 1.910.

La família Artigas es traslladà a Barcelona els anys 50, fet que provocà un abandonament i degradació dels jardins.

 Durant molts anys el lloc restà oblidat i ben poc cuidat, fins que dècades més tard despertaren la curiositat dels estudiosos que intuïen l'autoria del famós i genial arquitecte.

 Sembla, per testimonis orals i l'evidència de les formes del monument, que fou el propi Gaudí qui féu el disseny dels jardins, però els plànols es van cremar durant la Guerra Civil.

 L'any 1.971 El Correo Catalán publicà diversos reportatges en els quals s'atribuïa l'autoria dels jardins a l'arquitecte. Durant els anys 80 es realitzen diversos estudis a fons. El 1.989 s'inicien els tràmits a la Càtedra Gaudí per projectar un parc públic a ca l'Artigas.

 L'any 1.992 es procedeix a la restauració integral dels Jardins Artigas, i posteriorment s'obren les portes a la visita al públic.”


“ A principis del segle XX Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar, al Clot del Moro, la primera fàbrica de ciment Pòrtland de Catalunya, coneguda amb el nom d'Asland.

 Per a alimentar els forns s'utilitzava el carbó que s'extreia de les mines del Catllaràs; la considerable distància entre el nucli de població de La Pobla de Lillet i l'explotació minera va portar a Eusebi Güell a encarregar, a l'arquitecte Antoni Gaudí, la projecció del Xalet del Catllaràs com a habitatge pels treballadors i enginyers de les mines.

Durant la seva estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d'una de les fàbriques més pròsperes de l'època. En agraïment a l'hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d'un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil.

 D'aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.”  

(Ajuntament de la Pobla de Lillet) - visitable €


L’accés a aquest jardins es pot fer en cotxe, o bé amb el tren del ciment. Hi ha una parada intermèdia, que facilita la visita. A les taquilles del tren us en informaran.


El tren del ciment