Pont Vell – La Pobla de Lillet / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S 


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 I T I N E R A R I 


Situació: A la Pobla de Lillet, vila i municipi de la comarca del Berguedà - (Barcelona).

Època: Segle XIV - Gòtic (Patrimoni.Gencat).

ProteccióBCIL – (Diputació de Barcelona).

Estat: Bon estat. Lliurament accessible, a peu. Aparcament als voltants.

És el més antic dels ponts que actualment travessen el riu Llobregat.

Accés - Visitat el 25/10/2003.

Senzill de localitzar. Procedents de Guardiola de Berguedà, a l’entrada mateix a la població, a tocar de la carretera B-402 (Guardiola – Ripoll).

Localització: N 42 14 37 E 01 58 30 - Altitud 841 m.

Altres:

" Descripció

Pont gòtic d'un sol arc apuntat que reposa sobre pilars de secció quadrangular. El pilar esquerre està fet amb carreus de considerables proporcions i el dret, amb carreus més petits, reposa el mur de contenció.

Inicialment era de dos arcs, però amb la construcció d'un mur al vessant dret del riu es va desmantellar, restant dempeus l'arcada petita d'aquest. Té la volta de l'arc feta amb carreus a plec de llibre i enllosat superior. Està fet amb còdol, pedra irregular i morter.

Notícies històriques

Fou construït al segle XIV, probablement aprofitant els fonaments d'un pont anterior d'època romana.

L'any 1339 es tenen notícies de deixes testamentaries i donacions a favor de l'obra del pont, entre les quals cal destacar: Roger de Pallars, Guillem de Pujol, procurador de Roger Bernat de Pallars, i als mateixos prohoms de la Pobla."


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2013):

" Descripció

El Pont Vell es troba situat al nucli urbà de la Pobla, sobre el riu Llobregat.
Es tracta d'un pont de pedra d'un sol arc que antigament havia estat una construcció més gran.

De dimensions considerables, està format per un arc apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars. La morfologia de l'arc i la barana denoten que es tracta d'una construcció gòtica, tot i que la diferència de diversos paraments permeten un estudi de les diverses fases constructives.

Els pilars del pont presenten a la base un aparell de carreus escairats i ben treballats, característics de l'època romana. El pilar del sud, construït amb carreus de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural, mentre que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda parcialment ocult sota terres d'aportació moderna. La resta dels pilars i la volta pròpiament dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben alineades i escairades a la volta i de reble a les baranes.

El paviment és de còdols, amb pendent cap ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i que és gradual gràcies a una sèrie de graons fets amb pedres més grans. Aquest costat de tramuntana desemboca en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la primera dècada del segle XX.

En canvi, el costat de migdia connecta directament amb el nivell del carrer Primer Regatell (situat a una cota superior respecte la carretera).

Observacions: Els anys 1984-1985 la Diputació de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una intervenció arqueològica. Segons els resultats de l'excavació arqueològica el pont era de majors dimensions a les que veiem avui dia i constava d'al menys dos ulls. Aquest fet va ser utilitzat per Lídia Guillén en un estudi en el qual va elaborar una possibilitat de creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el qual treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir un major dimensionat, i ésser de tres ulls.

Història

La construcció del Pont Vell de La Pobla de Lillet està en estreta relació amb les vies de comunicació medievals - i probablement més antigues- de l'Alt Berguedà, donat l'enclavament estratègic de La Pobla.

Sembla que el Pont podria tenir l'origen en època romana degut a la situació estratègica de l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i el Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses vies de comunicació antigues.

Diversos elements semblen indicar aquest origen antic, tot i que els materials estudiats durant l'excavació arqueològica no van permetre confirmar aquesta hipòtesi.

Mentre que, en origen, el nucli de població de la Pobla es trobava proper al castell de Lillet i al monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà l'actual nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la utilització del pont.

És probable que posteriorment es reconstruís o bé es restaurés, com es desprèn d'un document de 1.339 on consten obres a un pont de la Pobla; es creu que en aquesta fase constructiva probablement es va refer el pont tot actuant sobre els pilars que es conservaven del pont més antic. En aquest període sembla però, que el pont devia tenir dos ulls.

També en altres documents de mitjans del segle XIV es parla de deixes testamentàries i donacions a favor de les obres d'un pont a la població.

A finals del segle XVIII o principis del XIX trobem una tercera fase constructiva, a la que pertany la morfologia que s'ha conservat fins els nostres dies sense grans canvis.

En aquest moment la població iniciava la seva transformació cap a una economia industrial, fet que provocà un condicionament i millora de les infraestructures i les vies de comunicació. Al Pont Vell es realitzaren treballs de conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret, elevant el nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell. El paviment actual, així com l'enlluït de les baranes i l'escala al costat nord, són de factura moderna.

Pel que fa a l'escala, es va construir arran de la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar l'enderroc de les cases bastides arran de riu, i per tant un nou accés al pont.

Arribats al segle XX, la Diputació de Barcelona ha realitzat treballs de consolidació i estudis sobre aquesta obra d'enginyeria. Durant la restauració i les excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a més de les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap a l'actual carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont.

Els estudis van anar a càrrec de l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa constructora va ser Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació arqueològica per part d'Albert López Mullor."


Edificacions properes: Dins el terme municipal de La Pobla de Lillet, podeu trobar varies edificacions, tot i que no precisament a la vora, les unes de les altres. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S 


El ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

" Descripció

El Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat també és anomenat El Tren del Ciment.

Aquest s'ha convertit en un important atractiu turístic pel municipi de la Pobla de Lillet, i també per la comarca (és un dels primers carrilets turístics de l'Estat espanyol).

La posada en funcionament del ferrocarril ha suposat la recuperació de tres quilòmetres i mig dels onze quilòmetres que tenia l'antic trajecte del carrilet que unia Guardiola de Berguedà amb la fàbrica Asland al Clot del Moro, ja en terme de Castellar de n'Hug.

Disposa de quatre estacions: La Pobla de Lillet (situada a l'antiga estació coneguda com "l'empalme" ja que és on confluïen el carrilet i el telefèric de les mines del Catllaràs), la Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug; de fet les dues parades del mig són baixadors, ja que no hi ha pròpiament un edifici d'estació.

El trajecte el realitza una màquina dièsel Schöma, fabricada a Alemanya, i la qual arrossega dos cotxes o vagons coberts amb un tendal, i que hi caben 25 passatgers en cadascun.

El trajecte té una durada d'uns 20 minuts, sortint de l'estació de la Pobla de Lillet a pocs metres passa per un fals túnel i tot seguit va vorejant la muntanya en un camí compartit amb la resta de vehicles, prossegueix cap dins el poble, tot circulant entre cases (on hi ha el baixador la Pobla centre), al sortir de la Pobla creua el riu Llobregat per un pont metàl·lic original de l'època del carrilet (construït el 1904), després passa pel costat de la fàbrica de cartró per tot seguit arribar al baixador dels Jardins Artigas, i finalment continua fins arribar al final del trajecte davant el Museu del Ciment del Clot del Moro a Castellar de n'Hug.

Història

La posada en funcionament d'aquest tren turístic l'hem de cercar en l'interès de recuperació de l'antic carrilet històric que havia tingut tanta importància en aquestes contrades. Els orígens d'aquell ferrocarril de via estreta que anava de Guardiola a Castellar de N'Hug, passant per la Pobla de Lillet, estan estretament vinculats amb la construcció de la fàbrica del Clot del Moro per la Compañía General de Asfaltos y Portland Asland, promoguda pel senyor Eusebi Güell i Bacigalupi a principis del segle XX.

L'emplaçament d'aquella fàbrica era idònia en quant a la proximitat de la matèria prima com la pedra calcària per fabricar el ciment, la força hidràulica de l'aigua del riu Llobregat i carbó de les mines de la Serra del Catllaràs, davant d'aixó l'única mancança era el transport.

Primer es va utilitzar una locomòbil que tirava un tren de carretera, després es va fer una petita línia de ferrocarril industrial que anava fins a Guardiola de Berguedà. Asland però, hagué de legalitzar la via com a ferrocarril secundari, passant a donar servei públic entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet a partir de l'1 d'octubre de 1914.

No va ser fins el 1923 quan es va inaugurar el tram de la Pobla fins a Castellar de N'Hug. L'existència d'aquesta infraestructura fou cabdal pel desenvolupament industrial de la Pobla de Lillet, i també de Castellar de N'Hug. L'època més esplendorosa va ser entorn als anys vint i a la postguerra. Als llarg dels anys 50, amb l' increment del transport per carretera va davallar el seu ús.

La clausura del ferrocarril es produïa al 14 d'octubre de 1963, quan va circular l'últim tren. A partir de llavors s'inicià un ràpid desmuntatge de les infraestructures que conformaven aquest ferrocarril. 

L'origen de la recuperació d'aquest tren molt reclamada per un seguit de poblatans i d'afeccionats als trens històrics, pren forma a partir del 1986 amb la creació del CEFIS (Centre d'Estudis dels Ferrocarrils Industrials i Secundaris), una associació privada que buscava crear un museu del transport i a tornar a posar en funcionament una part del traçat de l'antic ferrocarril de via estreta.

L'associació comptava amb el suport de diferents institucions, l'Ajuntament de la Pobla de Lillet i el de Castellar de n'Hug, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 1995 es creava una escola-taller de restauració de vehicles de transport antics. El 1996 naixia la Fundació Museu del Transport, a la qual s'hi van traspassar els vehicles d'aquella primera associació CEFIS. El 1998 es constituïa el Consorci del Ferrocarril Turístic, que aplegava la Fundació del transport, els ajuntaments de la Pobla i Castellar de n'Hug, la Diputació i la Generalitat, ens que continuava tirant endavant la idea de l'escola que ja estava en funcionament, i per tant del Museu del Transport, a més de la recuperació d'un tram del ferrocarril.

Aquest mateix any el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya desenvolupà un projecte tècnic del traçat del ferrocarril i es posava a construir les plataformes, edificis i instal·lacions necessaris per al nou tren.

El dia 1 de juliol del 2.005 s'inaugurava el Tren del Ciment o Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat.

Amb pocs anys de funcionament aquest recurs turístic ha demostrat el seu atractiu arribant l'any 2.008 a assolir una xifra d'entorn als 26.000 visitants."

El tren del ciment