Església de Sant Pere de Vilamarics – Monistrol de Montserrat

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Vilamarics, caseria i antiga quadra de Monistrol de Montserrat, vila en cap del municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època:  Segle XII – Romànic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmesa. No té coberta. Està tancada, no és accessible lliurament. Al costat hi ha una petita parcel·la erma, encerclada per una tanca de pedra, on deuria d'haver estat el cementiri, avui completament desaparegut.

Tot i que a l'interior de l'edificació i fins i tot a l'entorn més proper, es veuen tèbies senyals de que ha estat objecte d'alguns treballs de neteja i/o conservació, sense ser experts en el tema de les construccions, pensem que requereix una intervenció urgent per salvar les poques restes supervivents.

Uns evidents esvorancs a les parets, no presagien pas res de bo.

Altres noms: Sant Esteve de Vilamarics - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el  08/02/2014:

Procedents de Castellbell i el Vilar i circulant per la carretera BV-1123 en sentit Marganell, a l'alçada del PK 3,100 d'aquest vial, (41 39 0.525 01 49 17.753), sense cap indicació, trobarem una sortida a mà dreta (0), que s'enfila  decididament, pel marge de la carretera, per on hem de continuar.

Si disposem d'un vehicle 4x4, cap problema, endavant. En cas contrari, abans de seguir, hauríem de buscar un lloc adient per deixar el vehicle, al voral de la carretera i continuar a peu.

En qualsevol cas, en un curt recorregut d'uns 400 metres per un camí de terra, força boterut al començament i amb pedres de consideració al mig del camí, envoltats de camps de conreu, a banda i banda,

deixant a la dreta una barraca de camp amb la porta encegada per pedres,

arribem a un lloc (1) - (41 39 08.80 01 49 03.30) on hi ha una triple desviació: esquerra, endavant i a la dreta.

Havent intuït la proximitat de l'edificació que busquem, hem decidit aparcar el cotxe en aquest lloc i després, a peu, hem continuat, pel camí de la dreta.

A uns dos-cents metres, aproximadament, vigilant a l'esquerra del camí, amagada entre l'arbreda, una mica enfilades, hem detectat la presència d'unes “pedres”.  A aquest costat del camí, hi ha l'inici d'un discret corriol, poc fressat, que s'enfila entre els arbres, en la direcció oportuna.

Hem seguit per aquí mateix i a vint metres de distancia, hem trobat les restes de l’esglesieta.

Vistes des de l'església de Sant Pere de Vilamarics:

Localització: N 41 39 12.90 E 01 49 05.00 – Altitud: 280 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):

“ Descripció

Església romànica d'una sola nau coronada per un absis semicircular a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc monolític de mig punt.

La nau ha perdut totalment la coberta original però l'absis encara la conserva essent de quart d'esfera.

La porta original era al mur de migdia, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles.

 En el mur de ponent hi ha el campanar d'espadanya senzill.

 L'església fou remodelada al segle XIX i enguixats els seus murs interiors; es va obrir també una nova porta a ponent i es va reforçar el mur amb un contrafort.

 L'edifici fou abandonat l'any 1936 i avui resta en estat molt lamentable. Conserva vestigis de la primera construcció preromànica.

Notícies històriques

L'església de Sant Pere de Vilamarics depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda l'any 921 (Vila Milech), al monestir de Ripoll.

Al fundar-se el priorat a Montserrat aquesta església i el seu alou formaren part del seu patrimoni car el monestir de Montserrat estava vinculat a la casa mare de Ripoll.

 L'any 1924 fou unida a l'església de Sant Cristòfol de Castellbell i abandonada desprès de 1936.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):

 “ Descripció

Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic.

 L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític.

La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera.

Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura.

 El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura.

 Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada.

 L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura.

Història

Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de "Vila Milech", que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest "Vila Milech" correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics.

 Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments.
Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Bages : Veure en un mapa més gran.