Església de Sant Pere Cercada – Santa Coloma de Farners / Selva

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Sant Pere Cercada, petita entitat de població de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Època: Segle XII  - Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt bon estat. Restaurada - (1985-1997). No és accessible lliurament. Aparcament al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el  07/12/2013:

Quan vàrem planificar la descoberta d'aquesta construcció, vàrem tenir seriosos dubtes sobre les possibilitats de poder-la trobar. La ruta, es presentava llarga, per camins de terra, amb forces desviacions; no prometia pas ser senzilla.

A l'hora de la veritat, aquesta vegada, tot va ser més fàcil del previst.

Vàrem iniciar l'itinerari dins de Santa Coloma de Farners, des de la plaça de la Sardana (41 51 31.52 02 39 41.76), vàrem travessar per un pont la riera de Santa Coloma, (41 51 29.36 02 39 37.96) i ens vam trobar situats al Parc de Sant Salvador. Vam seguir camí per la dreta.

Aquí ja hem vist un cartell, indicant la direcció per arribar entre altres, primer al castell de Farners i també a l'església de Sant Pere Cercada (Situada a uns 10 km.).

El camí és de moment, una pista de muntanya força ampla, però, avui en dia, força bonyeguda.

Tot i que és apta per circular-hi amb vehicles de turisme, és força incòmode. Més endavant, a partir de la meitat de la ruta, s'hi imposa la utilització d'un vehicle tot terreny.

Durant els propers metres anirem trobant, a dreta i esquerra, senyalitzades, primer una capelleta (Sant Pere Petit)

i després curioses formes que la naturalesa ha anat modelant, al llarg del temps, en algunes de les nombroses pedres que hi ha als voltants.

(L'ordre de les següents fotografies podria no coincidir amb l'ordre d'aparició als vorals del camí ...)

Sobrepassem, deixant-la a la dreta, indicada, una sortida del camí que mena al castell de Farners i al Santuari de la Mare de Déu de Farners, ambdós a molt poca distància.

A partir d'ara, anirem circulant, seguint intuïtivament per la pista principal. En un moment donat començarem a trobar cartells indicatius per anar a Sant Pere, nombrosos cartells que anirem veient als llocs oportuns, dirigint-nos sense problemes.

Com a referència, donarem sols dues dades de coordenades:

  • La primera, per comprovar que anem bé ... una desviació a l'esquerra, indicada per anar a Can Planiol: 41 50 33.10 02 36 37.64. Seguirem per la dreta.
  • La segona: Creiem recordar que és a la penúltima desviació: 41 50 21.63 02 36 28.58. Aquí no hi ha cap indicació: cal continuar per l'esquerra, en baixada.
  • Poc abans d'arribar-hi, a l'esquerra, entre l'arbreda, l'església ja és visible.

Localització: N 41 50 07.05 E 02 36 30.00 – Altitud: 415 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):

“ Descripció

L'església és un magnífic exemple del romànic dels segles XII i XIII.  (Totalment d’acord ...)

Té planta de creu llatina, amb nau rectangular i transcepte al qual s'obren l'absis central i dues absidioles. La intersecció de la nau i el transcepte està coronada pel cimborri octogonal que descansa sobre quatre trompes.

 La nau i el transcepte són coberts amb volta de canó. L'absis central té un arc presbiterial força ample i està cobert amb volta de quart d'esfera. A la part central del mur s'obre una finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Les dues absidioles segueixen el mateix esquema.

 La façana principal està orientada a ponent i té una portalada amb tres arcs en gradació, timpà, llinda i quatre columnes amb capitells decorats, a sobre una finestra d'arc de mig punt i al carener un campanar d'espadanya amb dues obertures asimètriques.

 El més destacat són els capitells de pedra nummulítica de Girona treballats per les quatre cares cosa que fa pensar que possiblement van ser traslladats del claustre per tal d'aprofitar-los. Els dos capitells del centre tenen la mateixa estructura i decoració i presenten una inscripció funerària a l'àbac.

 Els de la part exterior estan decorats amb motius vegetals i un d'ells presenta uns caps esculpits.

 El parament exterior és de carreus més o menys regulars i els murs de la nau central estan reforçats per un contrafort.

Del recinte monàstic no en queda pràcticament cap vestigi a excepció del que devia ser l'accés per un portal de pedra adovellat flanquejat per dues espitlleres.

     Al centre del pati hi ha una pedra que sembla una pila baptismal.

Notícies històriques

La primera referència documental és de l'any 950 quan el bisbe de Girona Gotmar consagra una església dedicada a sant Pere Apòstol.

L'any 1063 ja hi havia un lloc de culte amb el nom de Sant Pere Cercada que fou cedit pels Vilademany, senyors de Santa Coloma, al monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny. Però la decadència en què entrà aquest, juntament amb l'oposició dels benedictins de Breda, impossibiliten la fundació del nou monestir.

 A principis del segle XII hi vivia una comunitat de clergues sota les ordres de Berenguer de Llavaneres. Aquest sacerdot i Pere de Vilademany, el 30 de març de 1136 obtingueren la renúncia a la propietat de Sant Marçal per crear una comunitat canònica agustiniana.

El 1167 el bisbe de Girona dota Sant Pere amb les esglésies de l'Esparra i Sauleda i el 1198 s'hi afegeix Santa Coloma i Vallcanera. Mantindrà aquesta jurisdicció eclesiàstica fins el 1836. La nova església fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada el 1245. Amb el bisbe agustí Berenguer Dalmau entrà en la prosperitat. A partir de 1480 la comunitat, ara ja en decadència, era gestionada per priors absents del monestir. Finalment, el 1592 el papa Climent VIII va suprimir les canongies agustinianes.

El 1828 consta l'existència de l'altar major, del de la Mare de Déu del Roser, de Sant Jaume, de Sant Isidre del Sant Crist.

Finalment acabà per convertir-se en una església parroquial. Anualment, per la Festa del Roser se celebra l'Aplec de Sant Pere Cercada.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.