Castell de Farners – Santa Coloma de Farners / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Santa Coloma de Farners (La Selva ) – Girona.

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat des de l’any 2002. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitat el 30/08/2008:

Procedents de Riudarenes i circulant per la carretera C-63, entrem a Santa Coloma per la rotonda situada a 41 51 18.45 02 40 44.46 i continuem recte, pel carrer anomenat successivament carretera de Sils, carrer de Francesc Camprodon i carrer del Sant Sebastià, fins arribar a una petita placeta, on hem d'escollir entre continuar cap a la dreta o cap a l'esquerra.

Hem de prendre aquesta darrera direcció, i ens trobarem circulant pel carrer  de  Sant Salvador, que seguirem fins el final (41 51 29 02 39 38), on trobarem un pont que ens permetrà creuar la riera de Canadell o de Santa Coloma.

A l'altre costat ens trobarem situats al bell mig del Parc de Sant Salvador. Continuarem per la carretera que ara gira a la dreta i que aviat es converteix en una pista de muntanya, sense asfaltar, i que en un recorregut de 4,3 km. ens durà  a l'ampla esplanada on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Farners, del segle XII (Patrimoni.Gencat).

Aparcarem còmodament el cotxe aquí mateix: 41 51 35 02 37 57.

Als voltants hi ha una extensa zona de picnic: barbacoes, serveis, papereres, etc., en un entorn molt acurat.

El castell ens contempla des de l'alçada del turó proper. Per arribar-hi, cal fer a peu el darrer tros del recorregut. En cinc minuts de costerut passeig, hi serem.

Localització: N 41 51 37 E 02 37 52 – Altitud: 430 m.

Altres:

“ El primer esment data de mitjan s.XI, quan el vescomte Ramon Folc de Cardona jurà fidelitat al comte de Barcelona pel castell de Farners. Ja en aquells moments la família de castlans eren els Farners. A partir del s.XIII el domini i la jurisdicció del castell passaren als Vilademany.

Abandonat al segle XV, fou breument reocupat per una guarnició borbònica just després de la Guerra de Successió, a inicis del s. XVIII.

El castell és un clar exemple de castell dels s.XI-XII, amb una torre mestra i un recinte que l'envolta. La torre és rodona, de 8´40 m. de diàmetre i 12 d'alçada. El recinte, emmerletat, engloba una superfície de 211 m2 i presenta dues fases, una d'inferior, original i l'altra, més moderna, on hi ha un camí de ronda. La porta principal es troba a la cara oest, i a l'angle SW hi ha una torre quadrangular unida al castell per un pany de paret. A l'interior del recinte hi ha restes d'habitacions, força malmeses.

S'hi feren excavacions els anys 1991 i 1992.”


  • De la pàgina web Patrimoni.gencat, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

El Castell de Farners es troba elevat uns 50 metres sobre el pla de Farners i l' Ermita, construït sobre la mateixa roca, en un turonet.

Al costat, unit per un petit coll s'aixeca el Turó del Vent, on encara es conserven restes de fortificacions relacionades amb el castell, en alguns punts, es conserven fins a cinc filades d'alçada. Hi ha també diversos forats de pal excavats a la roca. Totes les restes d'aquest turó semblen correspondre a una torre isolada que formaria part del castell, unida per un recinte murat exterior que es troba molt enrunat.

Al llarg del camí d'accés es troben graons cavats a la roca així com dins el recinte mateix del castell. Abans d'arribar al recinte del castell, hi ha una cisterna excavada a la roca granítica i parcialment folrada de blocs escairats com els del parament del castell.

 La planta de l'edifici té forma de trapezi irregular, on el mur més llarg, de 27,2m, és el de la porta d'entrada. El mur de tramuntana, que comunica amb el Turó del Vent i també té una petita porta, fa 18,4m; i el mur sud 11,9m. A la part sud-oest hi havia una torre de planta trapezoïdal. El conjunt avarca uns 211 metres quadrats de superfície.

El Castell, actualment, està molt restaurat però es podien diferenciar en tots els murs del perímetre, dues fases de construcció: la primera, d'època romànica, s'apreciava en els primers quatre metres de la paret, formats per carreus granítics regulars units per morter de calç i sorra, mentre que els metres restants corresponen a l'època moderna (possiblement del s.XIV-XV), la paret era més prima de carreus irregulars i deformats.

El recinte té dos accessos: la porta principal, a l'oest, que té un arc de mig punt, rebaixat a la cara interior, i format de tretze dovelles a l'exterior, està protegida per una fortificació campal, relativament petita, i completament tancada, amb tres espitlleres.

Ara, a l'entrada d'aquest petit reducte hi ha una porta de reixa de ferro, i un cop a dins, tres esglaons de ferro et porten a l'entrada principal, amb porta de fusta i ferro.

 L'altre accés al castell és a través d'una porta més petita, també amb arcada i actualment tancada amb fusta, que es situa al Nord i comunica amb les antigues muralles que enllaçaven amb el Turó del Vent.

 A l' interior destaca la torre sobirana, circular, de 8,40 m de diàmetre i conservada amb una alçada de 12 m. També es conserva l'escala, excavada en la mateixa roca base i formada per carreus quadrats regulars, la qual permet accedir a les muralles del s.XII i a la torre que es troba al costat. Actualment aquesta escala es troba sota d'una altra feta de ferro que permet accedir a la torre i a les passarel·les que rodegen l'edifici, aquestes de construcció nova.

També s'hi veuen restes d'altres dependències. Són diversos fonaments, també restaurats, que haurien estat estances, aixoplucs i magatzems. La torre ofereix amb els seus merlets una imatge de fermesa i seguretat. Els seus murs són molt gruixuts, deixant un espai lliure a l' interior de només 3,8m de diàmetre, cobert per una sola volta situada a uns tres metres per sota dels merlets. Aquesta torre no té cap porta d'accés i només es comunica amb l'exterior per una finestra d'arc de mig punt i dovellada a l'oest, a uns 7 metres d'alçada. És a través d'aquesta finestra per on s'hi entra avui, hi ha una escala molt dreta de ferro que permet pujar a la coberta i contemplar la vista des dels merlets de la torre.

 Tot el mur de la torre presenta diversos forats que servien per suportar les bastides. Disposa també de sageteres i espitlleres.

Notícies històriques

La data de construcció del Castell de Farners, no està documentada, però arqueològicament la primera edificació se situa a mitjans del s. XI. El primer document on apareix és de l'època del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076). En un pacte feudal entre el 1040 i 1076, el vescomte Ramon Folc de Cardona jurà fidelitat al comte pel castell de Farners. El vescomte, posteriorment va cedir el castell al castlà de Farners, Ramon de Farners, membre de la Família Farners que tenia drets i possessions al Gironès, el qual fundà l'acta de consagració del Santuari de la Mare de Déu de Farners. A partir del segle XIII el domini i la jurisdicció del castell passaren a mans dels Vilademany, inicialment feudataris del castell i d'altres edificacions semblants. Aquests últims s'entroncaren amb els Cruïlles (s. XV), amb els Perapertusa (s.XVI), i amb els Bournonville (s.XVII), residents ja a Madrid, successius senyors del castell. Els últims, i simplement nominals, van ser el comte d'Aranda i el duc d'Hijar. I el seu darrer ús data del s XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió.

Pel que fa a les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg dels anys, se sap que al segle XVIII es va construir un parapet amb troneres davant la porta principal i es van refer estances interiors.

Durant la guerra civil de 1462-1472 es tapiaren els merlets anteriors, es van sobreelevar els murs i es construïren nous merlets de coronament, que són els actuals.

 L'any 1985 es va fer una primera campanya arqueològica d'urgència. Als anys 1991 i 1992 es van engegar campanyes d'excavacions al Castell, dirigides per Josep M. Llorens i Rams, del Centre d' Investigacions Arqueològiques de Girona, per tal de conèixer millor la seva cronologia i dur a terme un estudi arquitectònic de l'edifici, i després poder fer la seva restauració. Durant la campanya de 1992 es van assolir els nivells de base de la muralla del castell, s'excavaren alguns sectors del Castell i s'engegà l'estudi de les estructures arquitectòniques.

 L'any 2001 van començar les obres de restauració, tres anys després de la redacció del projecte de l'arquitecte del Departament de Cultura Ramon Castells. Es van consolidar els murs més ben conservats i es van reposar els llenços de la cara nord a partir de les restes que es conservaven a terra. El cos de guàrdia, a la banda de ponent, es va refer, i per tal de ser tot l'edifici visitable es va afegir una estructura de ferro i fusta, elevada a l'alçada dels merlets que permet passejar-se per tot el perímetre. La torre de l'homenatge també es va recuperar i s'hi pot accedir a través d'una escala metàl·lica. S'utilitzaren materials diferents per diferenciar les estructures originals de les actuals.

 L'acte d'inauguració de la recuperació del Castell es va fer el 22 d'abril del 2003.” 


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.