Resultats de la cerca

A Tortosa, capital del Baix Ebre, es troba aquesta casa gòtica popular del segle XIV que fou seu de la Generalitat. L'edifici de murs de carreus de pedra presenta una portalada d'arc adovellat al carrer Canvis i diverses transformacions constructives al llarg dels segles. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat malgrat haver estat convertida posteriorment en casa de veïns.

La Llotja de Tortosa és un edifici gòtic del segle XIV situat al Parc Municipal de Tortosa, al Baix Ebre, destinat originàriament a les transaccions comercials. De planta rectangular amb arcades apuntades i dues naus longitudinals, destaca per les seves finestres geminades i la coberta de teula àrab. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat i alberga les figures dels Gegants de Tortosa.

Al Montsià, a Deltebre, es troba el Parc Natural del Delta de l'Ebre, declarat espai protegit el 1986. Aquest parc de 7.736 hectàrees constitueix la zona humida més gran de Catalunya, amb una rica diversitat d'ambients naturals i organismes adaptats. Es troba en bon estat i és visitable amb diversos itineraris d'accés i centres d'informació.

A Cambrils, al Baix Camp, es troba el Parc Samà, un conjunt eclèctic de finals del segle XIX que combina un palau de mil metres quadrats amb jardins romàntics, estanys i bosc autòcton. Obra de Josep Fontseré i Mestre (1881-1887), destaca per la seva arquitectura de detalls barrocs tardans i la valuosa col·lecció de pintura i biblioteca de 4000 volums. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

A Escaladei, entitat de la Morera de Montsant (Priorat), es troba aquesta edificació de planta baixa i dos pisos del segle XVII, protegida com a BCIN. L'edifici presenta un estil historicista inspirat en construccions defensives medievals, amb merlets i bastiment de pedra reforçat als angles.

A Port de la Selva, municipi de l'Alt Empordà, es troba aquest edifici preromànic del segle X, situat prop del Monestir de Sant Pere de Rodes. Es tracta d'una construcció aïllada de planta rectangular que funcionava com a refugi per als pelegrins, amb una porta d'accés d'arc de ferradura i murs parcialment conservats en opus spicatum. L'edifici està malmès, sense protecció oficial, i l'accés és restringit.

A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.

A Olot, capital de la Garrotxa, es conserven les poques restes d'aquest hospital del segle XVI, fundat el 1553 per disposició testamentaria de Miquel Març i en servei des del 1567. L'edifici destaca per la seva portada renaixentista reformada durant el barroc, amb arc de mig punt flanquejat per columnes, actualment molt deteriorada pel temps.

L'estany de Puigcerdà, a la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya (Girona), és un llac documentat des de l'any 1260 que ha estat històricament el principal subministrador d'aigua de la vila per a usos domèstics, regadiu i extinció d'incendis. De gran valor patrimonial i recreatiu, ha estat escenari de diverses activitats com l'extracció de glaç, la pesca i, des del segle XX, el turisme estival.

A Gandesa, capital de la Terra Alta (Tarragona), es troba aquest celler cooperatiu del segle XX, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell construït entre 1919 i 1920. Destaca per la seva innovadora estructura de voltes i arcs parabòlics de maó, prescindir de la fusta a la coberta i la composició ordenada de la façana principal en tres nivells.

L'estany de Malniu es troba a Meranges, municipi de la Cerdanya (Lleida), a 2.253 metres d'altitud. Es tracta d'un llac natural de circumferència aproximada de 1.250 metres i profunditat de 5 metres, accessible mitjançant un sender ben senyalitzat des del refugi de Malniu. L'estat de conservació és bo i es pot visitar durant tot l'any, tot que requereix el pagament d'un peatge per accedir al refugi.

A Besalú, al carrer Tallaferro de la Garrotxa, es troben dos edificis medievals del segle XIII amb porxos de pedra tallada destacats per vuit arcades rebaixades sobre columnes octogonals i finestres gòtiques. Probablement destinats al mercat medieval de la vila, presenten una cornisa en forma d'escòcia i mènsules que sostenen el ràfec. Protegits com a béns cultural d'interès local, es conserven en bon estat malgrat les restauracions.

El Miqvé de Besalú, situat al municipi de Besalú a la Garrotxa, és un banys jueu de purificació d'estil romànic del segle XII construït amb pedra tallada. Aquesta sala subterrània amb volta de canó i piscina de capacitat preceptiva va ser descoberta l'any 1964 i és el primer edifici d'aquestes característiques trobat a Espanya. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i és visitable amb reserva prèvia.

A Besalú, municipi de la Garrotxa, es troba la Cúria Reial, construcció noble romànica del segle XIII formada per tres edificis que va ser seu de la Vegueria i residència de famílies nobles. Destaca la sala d'audiències gòtica del segle XIV amb tres naus dividides per arcades ogivals i finestres gòtiques. Protegida com a BCIL i en bon estat, actualment acull l'Espai Besalú, centre d'interpretació de la història local.

Font medieval situada a la Plaça de la Vall de Cardona, municipi del Bages, datada del segle XV segons plafó informatiu local. Es tracta d'una construcció d'aquesta època que es manté en bon estat, amb aigua que encara hi raja. La protecció de l'edifici és desconeguda.

Fornet situat a les Borges Blanques, a la comarca de les Garrigues, és una construcció medieval gòtica del segle XIV destinada a recollir aigua de pluja. Es tracta d'una volta apuntada soterrada amb entrada emmarcada per un arc apuntat, construïda amb carreus de pedra i actualment protegida per una reixa de ferro. L'edifici es troba en bon estat de conservació.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou d'aigua medieval del segle XIV d'obra popular, situat prop del castell. Construït amb grans carreus semicirculars i una volta de canó interior, va servir durant segles per abastir d'aigua la població. Actualment en desús però en bon estat, destaca per les seves pedres de suport de la corriola perfectament encaixades i les piques de pedra dels voltants.

A la Floresta, municipi de les Garrigues, es troba aquest pou de gel del segle XIV d'obra popular, una construcció singular edificada dins d'un turó amb forma tronco-cònica i coberta per falsa cúpula. Realitzat totalment en pedra, fou utilitzat per emmagatzemar gel i conservar aliments per al castell proper. Actualment està en desús i sense protecció oficial, però en bon estat i visitable amb accés restringit.