Resultats de la cerca

A Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest santuari dedicat a Sant Ramon Nonat, edifici del segle XVIII format per església i convent adjunt d'estil barroc i neoclàssic. Destaca la portalada principal amb quatre columnes salomòniques separades de la paret, únic cas a Catalunya, i l'interior amb volta amb llunetes i retaule neobarroc. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

A Gàver, entitat de població d'Estars, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta església parroquial de Santa Maria, construïda l'any 1971 en estil contemporani per substituir l'antiga parròquia que estava en estat precari. L'edifici, situat al peu de la carretera LV-1005, es troba en bon estat però només és accessible durant les hores de culte i no disposa de protecció oficial.

A Porqueres, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta ermita romànica del segle XI, construcció de petites dimensions amb nau capçada per un absis semicircular i campanar de cadireta. L'edifici, en bon estat, conserva elements originals romànics com carreus regulars, tot i que va ser reconstruït al segle XV després dels terratrèmols de 1428. L'accés no és lliure.

Pletes de Concabella, situada a Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra (Lleida). Es tracta de dues cabanes de volta rebaixada construïdes amb carreus de pedra col·locats en sec dels segles XIX-XX, destinades a resguardar bestiar. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserva un refugi subterrani del segle XX, una fortificació tipus búnquer construïda sota una senglera de roca natural per defensar la carretera L-310 durant la guerra civil.

Altres noms: Celler cooperatiu de Sant Guim de Freixenet - (Generalitat de Catalunya). *

A Sant Guim de Freixenet, municipi de la Segarra, es troba aquest celler cooperatiu del segle XX, edifici de planta rectangular amb tres naus d'arcs parabòlics i decoració de maó que exemplifica el cooperativisme agrari català. Construït cap al 1921 per iniciativa del Sindicat Agrícola de Cervera sota direcció de Ramon Vidal i Trull, representa una obra notable de l'arquitecte Cèsar Martinell.

Altres noms: Sant Joan Nou - (Generalitat de Catalunya).*

Església barroca del segle XVIII situada a Sant Joan d'Oló, entitat disseminada del municipi de Santa Maria d'Oló, al Bages. Edifici de nau única amb capelles laterals adossades, campanar de torre quadrada i retaules barrocs notables, construït entre 1627 i 1639. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

A les afores d'El Canós, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven restes de fortificacions de la Línia L-2, construïdes durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar el territori català. Aquesta línia de defensa, que s'estenia de la Seu d'Urgell a Tarragona, inclou trinxeres, refugis blindats de formigó i galeries subterrànies.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba el Sepulcre Megalític de les Maioles, un dolmen de tipus "petita galeria catalana" de la Prehistòria, utilitzat durant els primers segles del segon mil·lenni aC. Destaca per ser un dels pocs megàlits catalans que es va mantenir intacte sense espoliar, amb restes de tretze individus i objectes personals i domèstics.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba aquest sepulcre megalític de l'època prehistòrica, ben conservat i d'accés lliure. Destaca per la seva importància arqueològica i disposa de cartells informatius al lloc. L'edifici es localitza a 775 metres d'altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera BV-1031.

A Llanera, entitat de població de Torà (Solsonès), es troba aquest dolmen neolític considerat un dels més importants de Catalunya. L'estructura, en excel·lent estat de conservació, està formada per una cambra amb corredor, un túmul de 24 metres de diàmetre delimitat per lloses verticals i una sepultura neolítica tipus Solsonià. Situat a 602 metres d'altitud en un promontori entre camps de conreu, la seva protecció és desconeguda.

A la Foradada, municipi de la Noguera (Lleida), es troben les restes d'una construcció bèl·lica del segle XX, testimoni de la Guerra Civil. Es tracta de tres estructures circulars de ciment i pedra amb obertures per a metralladores, camuflades amb pedres per no ser visibles des de l'aire. Protegides com a béns culturals d'interès local, es troben en bon estat després de restauracions recents i són accessibles lliurement.

Al Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, es troben les Tines del Bleda, del Tosques i d'en Ricardo, curioses construccions del segle XIX destinades a l'elaboració de vi. Aquestes estructures de planta circular combinen pedra i morter de calç a la base amb ceràmica a l'interior, coberta amb falsa cúpula i acompanyades de barraques de pedra seca.

A Santa Susanna, municipi del Maresme, es troba aquest búnquer de planta circular del segle XX, construït entre 1936 i 1937 per la defensa republicana contra bombardeigs aeris. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat al bell mig de la platja de les Dunes, amb accés restringit i sostre pla amb estretes obertures. El seu accés no és lliure i està envoltat per cordons delimitadors.

Altres noms: Dolmen del Paborde.

El Dolmen de la Paborda es troba a la Molina, entitat de població d'Alp, a la comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un sepulcre megalític de cambra simple d'època neolítica, restaurat, amb un túmul quasi circular de 7,5 a 8 metres de diàmetre i lloses d'esquist amb motius parietals. L'edifici es troba en bon estat, és lliurement accessible a 1445 metres d'altitud, i la seva protecció és desconeguda.

A Montcortès de Segarra, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es localitza un columbari romà amb vuit fornícules excavades en la roca mare, datades entre els segles I i II dC. El jaciment destaca per conservar també una necròpolis altmedieval amb cinc enterraments tipus banyera dels segles VIII a XII, testimoniatge d'una ocupació humana prolongada.

Al Calvari de Torre-serona, municipi del Segrià, es conserven restes arqueològiques de dubtosa utilitat excavades a la roca, possiblement relacionades amb l'explotació del vi o amb usos funeraris. Sense protecció oficial documentada, el paratge presenta bon estat de conservació i està integrat en un parc públic accessible amb equipaments esportius.