Resultats de la cerca

Església gòtica del segle XIII situada a la Plaça de la Vila de Gironella, al Berguedà. Edifici de nau única amb absis poligonal i campanar massís rectangular, restaurat entre 1984 i 1985 després de diversos usos industrials i culturals. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A Berga, municipi de la comarca del Berguedà, es conserven les escasses restes de les muralles medievals del segle XIV, construïdes com a defensa definitiva de la ciutat. Actualment malmeses i envoltades de males herbes, es troben al carrer Buxadè, prop de la plaça de Santa Magdalena. Malgrat la seva degradació, constitueixen un testimoni de l'evolució urbana de Berga durant l'edat mitjana.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

Altres noms: Pont del Roser

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont medieval del segle XIV sobre el torrent del Roser. Es tracta d'una construcció senzilla d'un sol arc de mig punt, documentat ja l'any 1338, que formava part dels accessos principals a la vila. Malgrat que es manté en peus, l'estat de conservació és regular i passa força desapercebut per la vegetació que l'envolta, sense protecció oficial actualment.

L'església de Bagà, al Berguedà, és un curiós exemplar de transició del romànic al gòtic construït durant el segle XIV amb planta basilical, nau central coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Destaca per l'elegància i les grans proporcions del seu interior, contrastant amb l'exterior massís, i conserva dues portalades monumentals amb arquivoltes apuntades rematades per pinacles florals.

Altres noms: Pont del camp de la vila / Pont del molí / Pont de l'oratori

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont gòtic del segle XIV sobre el riu Bastareny. Construït amb carreus de pedra regulars que perden uniformitat en les filades superiors, destaca per les seves dues arcades desiguals i una capelleta al pilar central que albergava una imatge mariana. Sense protecció oficial, el pont es manté en ús i és accessible lliurement als peus de l'església de Sant Esteve.

A Fígols, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI d'una sola nau amb volta de canó, sense absis però amb torre campanar de secció quadrada als peus. Construïda amb carreus de pedra petits disposats en fileres, destaca pel seu parament senzill i la coberta de teula àrab, formant centre d'un petit nucli rural relacionat amb la mineria.

Altres noms: El Forn / Cal Pastisser

A Serrateix, municipi de Viver i Serrateix al Berguedà, es conserva l'antiga església parroquial de Sant Pere, edifici preromànic del segle X amb transformacions romàniques posteriors. L'estructura original presenta arcs de ferradura i una capçalera característica, tot i que ha estat profundament modificada al llarg dels segles per adaptar-se a habitatge i forn de pa.

A Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es conserva un petit oratori paleocristià excavat en una gran roca, datable entre els segles IV i V. L'estructura consta de tres arcs de mig punt amb decoració d'estrelles, i conté una imatge de Sant Joan. Malgrat no tenir protecció oficial, aquest santuari és accessible mitjançant una escala de ferro i continua sent venerat durant la festa major del municipi.

L'església de Sant Miquel de Viver, al llogaret de Viver del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), és un edifici dels segles XV a XVIII amb elements gòtics i barrocs. Originàriament romànica, fou reconstruïda el 1187 i ampliada successivament, destacant la nau lateral sud (1655-1663) i el campanar (1798). L'edifici presenta bon estat exterior, tot que l'accés és restringit.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

A Cercs, al Berguedà, es troba l'església del monestir de Sant Salvador de la Vedella, un edifici romànic del segle XII inundat pel Pantà de la Baells. Construït amb carreus quadrats i de senzilla ornamentació, destaca per ser l'únic vestiigi dempeus de l'antic poble medieval. Actualment malmès i inaccessible, es pot veure de lluny durant l'estiu quan baixen les aigües del pantà.

Altres noms: No procedeix.

A les afores de Borredà, al Berguedà, es troben les minses restes del molí de Dalt, una edificació medieval del segle XI situada al llit del riu Mergançol. Accessible des de la carretera C-26, el jaciment conserva només vestigis de la seva estructura original, ubicat a 778 metres d'altitud. L'indret forma part del patrimoni arquitectònic dispersat per la comarca, juntament amb altres edificacions religioses properes.

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs, al Berguedà, i és una obra cabdal de l'arquitectura preromànica dels segles IX i X amb elements romànics posteriors. Destaca per la seva estructura de tres naus amb absis trapezoïdal central i absidioles laterals amb arc de ferradura, així com per les pintures murals romàniques conservades.

L'església de Sant Sadurní de Rotgers es troba a Borredà, al Berguedà, i és un petit edifici romànic dels segles XI i XII amb absis decorat amb arcuacions llombardes i fris de dents de serra. Consagrada el 1167, destaca pel seu campanar de torre i per la combinació de dos moments constructius diferents, amb la nau refeta al segle XII.

Altres noms: Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera – (Diputació de Barcelona).

A Borredà, municipi del Berguedà, es troba aquesta capella de nau rectangular del segle XVIII, construïda l'any 1777 per la família Cirera, amb la data gravada a la porta d'accés. L'edifici, sense protecció oficial, presenta un estat de deteriorament avançat amb la teulada esfondrada, utilitzant-se actualment com a estable.

L'església de Sant Martí de Boatella es troba a Borredà, al Berguedà, a 784 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, originàriament parroquial, que presenta una nau única coberta amb volta de canó i un campanar d'espadanya. L'edifici es troba en mal estat, amb la volta esfondrada i l'interior ple de bardissa, sense protecció oficial registrada.

L'Espunyola, al Berguedà, conserva les restes de l'església romànica de Sant Climent del Castell, del segle XII, situada dins el recinte castral. L'edifici de nau rectangular sense absis s'esfondró el 1914 i avui només es reconeixen part dels murs perimetrals i la porta adovellada d'arc de mig punt. Protegida com a BCIN, es troba en avançat estat de ruïna al costat del castell.