Església parroquial de Sant Esteve – Bagà / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Bagà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XIV – Romànic / Gòtic - Generalitat de Catalunya. *

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya. *

Estat: Bon estat. No és visitable lliurament, tot i que pensem que una mica abans o després de la celebració de misses es deu poder visitar.

En qualsevol cas, el dia de la nostra visita, el cancell de l’església estava obert, permeten poder obtenir les fotos de l’interior que apareixen en el nostre reportatge.

Altres noms:

Accés - Visitada el 23/10/2014:

A la Plaça de Mossèn Serra i Vilaró.

Localització: N 42 15 08.3 E 01 51 42.3 – Altitud: 780 m.

Altres:

  • De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *  ens complau extreure la següent informació (Desembre 2017):

“ Descripció

Curiós exemplar d'església romànica, contruïda en plena època gòtica. Estructuralment és un model romànic.La planta és de tipus basilical, amb una gran nau coberta amb volta de pedra lleugerament apuntada que arrenca d'una cornissa i amb un absis de planta semicircular a l'interior i hexagonal a l'exterior cobert amb volta de quart d'esfera. No hi ha naus laterals però, enlloc seu, trobem capelles laterals cobertes amb volta de creueria sobre nervis, un dels pocs elements que dennota la introducció dels procediments estructurals del gòtic. L'interior de l'edifici és molt important per la seva austeritat, elegància i grans proporcions, que contrasta amb l'exterior, pobre i desordenat. El campanar està situat a tramuntana i és una torre massissa amb llargues finestres d'arc de mig punt. 

L'edifici compta amb dues portalades monumentals, la principal a ponent i la secundària al nord. Totes dues tenen arquivoltes apuntades que s'aguanten sobre uns capitells en fris i tres columnes molt estilitzades. El portal principal està enmarcat per dos pinacles, acabats en remillets florals, els quals són els únics elements sobresurtints de l'estructura.

Conserva un fragment del retaule de Sant Esteve, del barroc tardà. 

Notícies històriques

Es començà a construir al s. XIV, el primer projecte conegut és del 1316, quan la nova vila de Bagà prosperava sota el patrocini dels barons de Pinós i Mataplana com a capital de la baronia. El 1326 es compraren cases per a poder obtenir l'espai necessari per a la nova església i cap el 1335 l'obra arribava ja a l'absis. El 3 d'agost de 1339 es va inaugurar l'església, que ja comptava amb l'absis, dues capelles per banda i els respectius trams de la nau central.

El 1339 s'aterrà la volta i cap el 1348 es treballava al portal. La resta d'elements es van anar construint en els següent segles. Fou una fàbrica llarga i difícil que malauradament sofrí les conseqüències d'un incendi el 1753. Amb motiu de la Segona Guerra Carlina (1847-1849), l'Ajuntament decideix emprendre obres de fortificació a l'església i dins dels murs de la vila, l'absis fou alhora utilitzat com a tore de defensa en moments de necessitat. Després de la Guerra Civil i fins la dècada de 1990 es van fer diverses intervencions en l'edifici.

L'any 2004, l'Ajuntament de Bagà va proposar la restauració del campanar i de la façana principal del temple, però es va fer palesa la necessitat de fer una restauració integral de tota la coberta. Aquestes obres, dirigides pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i finançades per la Diputació de Barcelona, van començar el març de 2010 i es van inaugurar el 13 de febrer de 2011. El seguiment arqueològic que es va fer, juntament amb la recerca històrica feta pels historiadors David Galí i Raquel Lacuesta (SPAL), van permetre obtenir un ampli i precís coneixement de l'evolució constructiva de l'església. 


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):

“ Descripció

És aquest un exemplar de transició del romànic al gòtic, del que, malgrat l’incendi i mutilacions de la Guerra Civil, encara conserva el magnífic embolcall.

 L'església es troba al centre del nucli, participa alhora del nucli més antic i de l'eixample més recent. Tanca el front emmurallat, desfigurat, penjat sobre el riu.

 La planta és basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes, que formen quatre capelles per banda que comuniquen entre elles per unes obertures molt simples amb arc de mig punt i practicades als murs que fan de contrafort de la central.

La nau central és coberta amb una volta apuntada que arranca d'una senzilla cornisa i separada de l'absis amb un arc toral apuntat. La nau central està separada de les laterals mitjançant quatre arcs apuntats molt esvelts.

 Set de les capelles laterals estan cobertes amb una volta d'aresta apuntada amb clau a la intersecció dels arcs, i que constitueixen l'únic element escultòric decoratiu de l'interior de l'església.

L'absis es cobert amb volta de quart d'esfera semicircular interiorment i poligonal a l'exterior; té dues finestres d'arc de mig punt i asimètriques, una central i l'altra oberta al cantó de migdia. Aquest absis fou escapçat en la seva part superior que era més alta que la teulada actual de les naus. En aquest espai hi havia un comunidor i també es guardaven les relíquies en una arca amb dos panys.

 Amb la pedra de l'enderroc es van fer els dos contraforts exteriors de la capella del santíssim. Aquest absis s'ha identificat com a possible torre defensiva de la muralla de la vila.

L'interior de l'edifici és de notable alçària i amplitud, i molt esvelt; tot de pedra vista ben carreuada als paraments que donen a la nau central i més senzilla a la resta.

Té un cos edificat afegit al costat de migjorn, tocant a l'absis, construït al segle XVII, que constitueix la capella del santíssim, enguixada i decorada amb pintures murals d'estil neoclàssic. Aquesta capella queda quasi penjada a sobre del riu i queda suportada exteriorment per dos contraforts als angles.

Sobre la porta principal d'entrada hi ha el cor i l'escala de cargol que forada el mur de ponent per accedir a la teulada i el campanar que es troba a l'esquerra de la façana, de planta quadrangular.

 El campanar té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s'acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge.

 L'exterior contrasta amb l'interior, ja que mentre aquest darrer és elegant i equilibrat, l'exterior ofereix una imatge desordenada i massissa.

 Encara resten les dues portes del primer edifici, la principal oberta a ponent, i una secundària oberta a tramuntana i que generalment no s'utilitza.

El portal de tramuntana és més senzill, d'arc apuntat, amb quatre columnetes per banda rematades per capitells enllaçats per un fris. Les figures s'han perdut quasi totalment degut a que la pedra emprada és molt sorrenca i s'ha anat desfent amb el pas dels anys. Dels capitells en surten quatre arquivoltes que formen l'arc. Al mig i damunt la porta hi ha una fornícula. Totes les columnes tenen base. La descripció de la porta principal es troba a una altra fitxa.

Observacions: 

Davant la porta de tramuntana de l'església hi havia el cementiri que va ser traslladat en créixer el nucli al segle XVIII.

Dins l'església hi havia algunes sepultures privades de les famílies senyorials, els Pinós, els Ornós, Foix, Pedrals, Còdol. Algunes làpides es van fer servir per fer el paviment del pont del Camp de la Vila.

Fa pocs anys, en fer la instal·lació telefònica per l'Ajuntament, van aparèixer alguns ossos darrera la casa consistorial; igualment en fer les obres per posar la calefacció a l'església van sortir ossos del jardí de la sagristia (CABALLÉ, 1998). El cementiri es va traslladar a l'altre costat del riu Bastareny, al Camp de la Vila, quan Carles III va ordenar treure els cementiris dels nuclis urbans el 1775.

Actualment aquest cementiri ja no s'utilitza i el nou es troba al Camp del Rosari, entre el serrat de la Gana i Givellàs.

 L'autor, G. Pellicer, era de La Pobla de Lillet (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 12). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.

Història

Podríem dir que aquesta és la segona església parroquial de la vila, ja que la primera es va construir a la zona de Sant Sebastià, on es trobava la primera vila que va ser abandonada progressivament al llarg del segle XIII en construir-se la nova a prop del riu, quan Galceran de Pinós concedí la carta de franqueses l'any 1234.

En quedar la parròquia apartada en fer la nova vila, es va optar per construir una nova i traslladar la parroquialitat al costat de la "pobla nova".

L'any 1316 tenim la primera notícia del projecte (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68).

L'any 1326 els cònsols compren unes cases que seran enderrocades per fer lloc a la nova església.

L'any 1330 ja consta que es treballava en l'obra, el mestre d'obres era de la família Pellicer de La Pobla de Lillet. L'any 1335 es feia l'arc de l'absis. El 1339 es descindra la volta (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. El 1435 es fa la darrera empenta a l'obra, s'acaba la volta i la paret sobre la porta en la que havien d'obrir un finestral gòtic, que encara es conserva.

 El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia.

L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules gòtics i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, la sagristia i el local de l'arxiu.

 A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic.

Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes del retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781.

L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Al nucli urbà de Bagà,  hi ha varies edificacions medievals.


Altres pàgines:


Pels estudiosos del tema, poden trobar més informació a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, on hi ha les següents fitxes:

  • Porta gòtica de Sant Esteve
  • Pintures murals de Sant Esteve
  • Pica beneitera de Sant Esteve

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: