Església de Sant Climent del Castell – L’Espunyola / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

Atenció: A l’Espunyola hi ha dues edificacions amb el nom molt semblant:

Església de Sant Climent

Església de Sant Climent del Castell


F O T O S


01-Castell de l'Espunyola 110801_509

02-Castell de l'Espunyola 110801_510

03-Castell de l'Espunyola 110801_511

I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de L’Espunyola, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Diputació de Barcelona).

Estat: Pràcticament, en ruïnes, al costat del Castell de L’Espunyola, compartint ubicació, dins dels terrenys d'un mas habitat. Hem aparcat al voral de la carretera.

Altres noms:

Accés - Visitada el 06/09/2014:

Per arribar-hi i per a altres informacions, podeu visitar la nostra pàgina del Castell de L’Espunyola.

Localització: N 42 02 48.8 E 01 46 59.0 – Altitud: 727 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

Restes del que fou l'església romànica del castell de l'Espunyola.

 L'edifici constava d'una sola nau rectangular alçada sobre la roca viva, sense absis i amb una porta a ponent.

Malauradament l'edifici fou abandonat al s. XVI i aleshores començà el seu deteriorament progressiu.

 A començaments dels. XX ja s'havia esfondrat la volta però encara conservava part dels murs i el presbiteri però el 1914 o 1915 s'ensorrà del tot.

Avui només és possible reconèixer entre el munt de runes l'entrada de la porta amb una adovellada que marca l'arrencada de l'arc de mig punt, una part del mur de migdia amb parament irregular segurament del s. XVI o XVII.

Notícies històriques

La parròquia de l'Espunyola és documentada al 922 i altre cop el 950, ja amb el nom de St. Climent.

El 958 figura en la llista de l'església propietat del monestir de St. Miquel de Cuixà i que el rei Lotari va confirmar en un precepte.

 Al s. XIV el domini sobre l'església era dels Espunyola ja que la família va vendre una tercera part del delme amb R. de St. Cerní.

Al s. XVI va perdre la seva categoria parroquial esdevenint capella del mas del castell.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Classificació

Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt.

Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII.

 En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada.

Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes.

Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant.

També comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII.

Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915.
L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX.

L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.

Història

L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral.

La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la "parrochiam de ipsa Sponiola".

 Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;).

Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir.

 Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010.
Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana.

 A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós.

Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon "Cespunyola" va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre.

També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475).

En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat.

 A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte.

Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.