Santuari de la Mare de Déu de Paller – Bagà / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Bagà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: La primitiva església és documentada al segle XIII, tot i que l’actual edificació és del segle XVIII - (Pat.mapa) – Barroc - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurada. Església i casa-ermita formen un sol edifici. No és accessible lliurament. En aquest cas, hem pogut veure l’interior de l’església, per gentilesa del propietari (?) del Restaurant Santuari de Paller.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Accés - Visitat el 23/10/2014:

El punt de partida d’aquesta descoberta és en un lloc de Bagà situat a 42 15 14.8 01 51 45, que al mapa de Google apareix indicat com a carrer del Santuari de Paller i on hi ha un cartell indicant aquesta direcció per anar al restaurant del mateix nom.

Localització: N 42 16 00.3 E 01 52 33.4 – Altitud: 989 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

Església i casa ermita que formen un sol edifici amb coberta a dues aigües de teula àrab.

 L'entorn on es situa és muntanyós, a uns 1000m. d'alçada, al vessant sud en un planell a la falda de la muntanya. 

El temple és format per una sola nau, presbiteri, quatre capelles laterals i un cambril.

 El parament és a base de grans carreus de pedra sense desbastar, disposats en filades i units amb morter. Als laterals hi trobem alguns contraforts per donar solidesa a l'estructura.

El nombre d'obertures no és massa; tant sols en trobem a la façana dels peus. 

L'església també conté retaules notables del barroc tardà i una imatge de la mare de Déu del Paller, de factura romànica. 

L'entorn és acurat, amb arbres plantats i una àmplia plaça que permet l'accés. 

També hi ha una font, dita dels banyadors, que es creia tenia propietats curatives.

Més amunt de l'església trobem les restes del paller de dalt, un mas i una església de caràcter renaixentista.

Notícies històriques

Tenim documentada la primitiva església ja al s. XIII. La construcció de l'actual s'inicià el 17/09/1747 perllongant-se aproximadament fins 1758. Els retaules i altars estan datats de 1772.

Arrel de la guerra civil (1936- 1939), al 1936, bona part del mobiliari litúrgic fou destruït.

La restauració de la mare de Déu del paller s'inicià el 1988 per iniciativa de la parròquia de Begà. El treballs recuperaren les façanes així com els entorns, jardins, bancs, plaça, font, etc. A l'interior les actuacions han estat mínimes. Les obres continuaren amb l'arrenjament de l'hostatgeria, treballs que a principis dels noranta del s. XX no havien acabat.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):

“ Descripció

L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). 

Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu.

 La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes.

Al centre del carener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants.

 La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església.

Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. 

L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. 

La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església.

Abans de la restauració de l'any 1983 s'accedia des de l'hostal.

Tant el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.

Observacions:

Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir "fortalesa antiga", que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal.

 El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs.

L'edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782.

Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.

Història

Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives.

 L'arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l'edifici, que va estar enllestit l'any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l'obra.

Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa.

També es conserva l'altar major. L'any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s'engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg.

 L'any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. 

L'any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l'entorn i es va fer arribar l'electricitat.

Posteriorment es va restaurar l'hostatgeria que actualment funciona com a restaurant.

 El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. 

L'any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l'interior de l'església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L'any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.”


Els estudiosos del tema trobaran més informació a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, en concret sobre els següents temes:

    • Pintures murals de Paller
    • Retaule de Santa Teresa a Paller
    • Retaule Major de Paller

  • El nom de “Paller” no té res a veure amb la palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants per visitar:


Molt a la vora del Santuari, hi ha les restes de l’antiga Capella de Sant Pelegrí.


Poc abans d’arribar al Santuari, podríem dir que a la zona de l’àrea recreativa, a mà esquerra, hi ha un cartell (Dades aproximades: 42 15 56 01 52 32 )  indicant l’inici d’un caminol, que després de creuar el torrent per una passarel·la de fusta, ens permetrà arribar, a peu, en poca estona, al lloc on hi ha les restes d’aquesta capella.

Santuari de la Mare de Déu de Paller - Camí a Sant Pelegrí.

Sant Pelegrí.

Entorn de Sant Pelegrí.

Coordenades: N 42 15 54.7 E 01 52 27.3 – Altitud: 1.004 m.

  • De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, i referida a aquesta edificació, ens complau extreure el següent text (Octubre 2014):
 

“Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari.

 Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va terraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada.

 Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.

Història

Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII.

Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors.

Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc.

 En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt.

El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que hi havia en aquesta església.

 L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.”


  • Antic Santuari de Paller de Dalt


     

Poc abans d’arribar al Santuari, hi ha una pedra de considerables dimensions, ben plantada al mig del camí (42 15 52.6 01 52 32.1), fent una petita rotonda (No és un menhir).

Al davant d’aquesta pedra, donant l’esquena al Santuari, veiem que marxa per l’esquerra i amunt un camí de terra. Aquest és el camí que prendrem per anar al Santuari de Paller de Dalt.

La següent part de la ruta no presenta en principi cap dificultat, llevat de que s’hi ha de circular necessàriament, amb un vehicle 4x4.

Tampoc presenta problemes la orientació. Solament trobem una desviació a 42 15 35 01 52 21, com es costum, sense cap indicació. Hem de continuar per l’esquerra i amunt.

Finalment arribem a un lloc (42 16 23 01 52 47) on la circulació, a dia d'avui,  es complica. Tot i anar en un tot terreny, és agosarat intentar salvar uns clots de consideració, sense que surti tocada la panxa del vehicle (Al restaurant de l'hostatgeria ja ens havien avisat d’aquesta circumstància).

Així doncs, què cal fer:  Hem donat mitja volta al vehicle, i l’hem disposat al voral del camí, aparcat, cara avall. Distància des de l’inici del camí, des del Santuari, fins aquí, uns 3,3 km. de carretera pedregosa.

Després, a peu, caminant tot xino xano, hem continuat fins dalt, uns deu minuts, on hi ha una supèrbia plana, i en un cantó, les restes (difícils d’identificar, per la nostra part) de l’antic Santuari de Paller de Dalt.

Coordenades: N 42 16 25.1 E 01 52 52.0 – Altitud: 1.304 m.

De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa.

 Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església.

L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny.

 Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església.

 Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau.

Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX.

Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona.

 L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.

Observacions: 

L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.

Història

Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista.

 En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis.

El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidessin el santuari i el mas.

Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.”


  • A la planura on hi ha aquestes restes, l'entorn és preciós ...