Església de Sant Sadurní de Rotgers – Borredà / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Borredà, població i municipi del mateix nom a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurada. Les darreres intervencions, portades a terme per la Diputació de Barcelona,  varen tenir lloc entre el 2000 i el 2002. No és accessible lliurament. Visitable.

Des d'aquesta pàgina, volem transmetre una cordial salutació a la Sílvia, donant-li de nou les gràcies per l'atenció dispensada durant la visita guiada que varem poder gaudir amb la seva companyia, fruint de les seves documentades explicacions.

Altres noms:

Accés - Visitada el 03 i 11/10/2014:

Per accedir-hi i per altres informacions, els remetem a la nostra pàgina de la capella de la Mercè, edificació que hem visitat primerament i conjunta amb la present.

Localització: N 42 09 19.0 E 01 58 21.4 – Altitud: 974 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):

“ Descripció

L'església és un petit edifici d'una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, defectuosament encaixada a la nau, i respon a dos moments constructius diferents.

 La nau fou refeta el segle XII i acoblada a l'absis del segle XI, que és decorat exteriorment amb arcuacions i faixes llombardes i un fris de dents de serra, i interiorment amb un fris d'"opus spicatum".

 L'acoblament entre ambdós es resol mitjançant un plec molt peculiar, dividit en alçat en dos trams: l'un cobert amb volta de canó (el més pròxim a l'absis, que correspondria a la nau primitiva), i l'altre amb volta de quart d'esfera, per tal de guanyar la coberta, molt més alta.

El nou edifici, consagrat el 1167, té un senzill portal a migdia i és coronat per un campanar de torre, de dos pisos, amb finestres d'arc rodó al primer pis i geminades al segon.

Des del punt de vista tipològic, manté lligams evidents amb l'església de Sant Andreu de Llanars (Osona). En l'interior hi ha un fris amb "opus spicatum".

Notícies històriques

L'església de Sant Sadurní de Rotgers, antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Maria de Borredà, es troba dins de la propietat del mas Torrents, al sector nord del terme municipal, en una zona boscosa i despoblada, de difícil accés.

 L'església es dreça a 976 m d'altitud, al llom d'una petita serra, on s'han trobat restes d'un antic hàbitat medieval. El lloc de Rotgers és documentat ja l'any 888 com a "Palatio Rodegarii" dins les propietats del monestir de Ripoll. L'església apareix documentada, també com a possessió ripollenca, els anys 938 i 982.

Les restes arqueològiques trobades a ponent de l'església podrien correspondre a la residència del tal Rodegari, que li donà. L'església, que mantingué el caràcter de parròquia fins al segle XIV, es troba en molt mal estat de conservació.”


Nota dels autors de Catalunya medieval. El dia de la nostra visita, l’església es troba en molt bon estat. Tampoc es pot considerar que està en una zona de difícil accés”.


  • Durant la visita guiada a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, faciliten un fulletó de mà, emès per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Borredà, amb informació molt completa sobre aquesta edificació, que ens permetem transcriure íntegrament, a continuació. (Octubre 2014):

    "L'aparició del lloc de Rotgers a la documentació escrita s'inicia amb I'esment d'una població anomenada palatium Rodegarii, que I'any 938 ja disposava d'església; era sufragània de Santa Maria de Borredà, la qual es trobava sota la jurisdicció del monestir de Ripoll. És possible que aquest palatium estigués poblat d'antic i s'hagués mantingut actiu durant el període de domini musulmà.

    Arran de la reorganització del territori endegada per Guifré el Pelós (c. 840-897) i els seus successors, el terme hauria passat a la jurisdicció comtal i s'hauria repoblat mitjançant la cessió de lots de terres -els masos- a famílies pageses que s'hi instal·larien al costat dels pobladors anteriors. Aquest procés es podria haver acabat durant el segle XI. Les ruïnes situades a uns cent metres a I'oest de I'església corresponen a un d'aquests masos.

    Tradicionalment, s'havia suposat que el temple documentat des del 938 corresponia a una hipotètica primera fàbrica preromànica de I'església de Sant Sadurní.

    Els treballs de recerca fets I'any 2000 no ho han pogut constatar. Sembla, per tant, que I'església primitiva, o bé va ser arrasada en el moment de la construcció de I'actual, o bé estava situada en un indret fora dels límits estudiats. La part més antiga de I'edifici és I'absis, decorat per I'exterior amb arcuacions i lesenes Ilombardes.

    Es va començar a construir cap al final del segle XI i, el 1167, amb la capçalera completament acabada, se'n va procedir a la consagració i va començar a ser utilitzada, fet palesat per la formació al voltant de I'absis d'una necròpolis amb enterraments en caixa de lloses. D'aquell temps és el sarcòfag de pedra, procedent de Rotgers, que es conserva a I'església de Santa Maria de Borredà.

    Al llarg de la primera meitat del segle XIII es va reprendre la construcció de la nau, amb un estil romànic evolucionat, com es pot veure als paraments, construïts amb carreus ben tallats que formen filades regulars. Aquesta es va cobrir amb volta apuntada i lloses de pedra, i, al damunt, es va alçar el campanar de torre.

    El paviment original, fet en part de terra piconada i en part aprofitant la roca natural, es disposava en tres plataformes successives que salvaven el desnivell de 70 cm que hi havia entre els peus de la nau i I'absis.

    En aquella època s'utilitzava una pica baptismal, apta per al ritu de la immersió, i una pica beneitera. A més, hi havia un banc de fusta adossat al mur meridional de la nau per a ús dels fidels. També d'aleshores és el frontal d'altar que es conserva en el Museu Episcopal de Vic (MEV), una reproducció del qual es pot veure a I'església.

    Després d'un llarg període d'inactivitat constructiva al temple, imposat per la crisi econòmica que vivia el terme i que va implicar l’abandó de molts masos, a partir del XVI van sovintejar les obres de manteniment. Entre el 1582 i el 1606, es va substituir la coberta de tot I'edifici i, probablement, es va reparar la volta de la nau. També es va consolidar el campanar, que corria perill d'ensorrar-se. Al mateix segle XVII (hi ha un grafit on es pot llegir 24 octubre 1665, un cantar per a les animes ... ), es col·locà als peus de la nau un cor elevat d'estructura de fusta amb els caps de biga esculpits, que entrava en conflicte amb la porta romànica (per aquest motiu, I'any 2002, en desmuntar-lo per procedir-ne a la restauració, es va fer menys profund; de la dimensió original donen fe els forats de I'encastament als murs de les bigues més antigues, que no es van tapar).

    Entre el 1709 i el 1725 es va construir un sepulcre subterrani en el centre de la nau, sufragat per la família Cirera, propietària d'un mas veí, aleshores el més important del terme.

    Llavors va desaparèixer la sagristia (documentada des del 1672), situada a I'absis, i es va utilitzar un altre cop tot aquest espai com a presbiteri. També es van reduir, de tres a dues, les plataformes que constituïen el paviment de la nau. Això va obligar a elevar-ne la cota a la banda occidental i a rebaixar-la a la zona presbiteral, moment en que es va fer l'enllosat que ocupava tota la nau.

    El 1857 es construí un altar de paredat i guix a I'absis, que apareix en una fotografia del començament del segle XX. Després del 1910, es va enderrocar una construcció adossada a la capçalera per la banda sud i es va edificar, a tocar del mur del cementiri adjacent, una caseta utilitzada per tancar l'animal que cada festa transportava el rector des de Borredà per dir-hi missa. També es va tapar externament l'espitllera del centre de I'absis per tal de poder utilitzar-ne I'interior com a fornícula de l'altar.

    Després de la Guerra Civil de 1936-1939, que no va afectar la capella, s'hi va abandonar el culte regular, i només s'hi feia missa el dia de sant Sadurní i el dilluns de la segona Pasqua. També es va deixar d'enterrar al cementiri. Aquesta manca d'ús va provocar la degradació de I'església, que el 1954 era considerada com a deficient pel rector de Borredà. El 1979, per iniciativa popular, es van repicar les parets, es desmuntà l'altar de guix i es van recuperar alguns elements escultòrics que hi havia a l'entorn. El 1986, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i la Generalitat de Catalunya, i després que el 1984 Sant Sadurní de Rotgers hagués estat declarat com a monument, es va procedir a la substitució de I'antiga coberta de lloses per una de nova.

    Entre els anys 2000 i 2002, la Diputació de Barcelona va portar a terme una actuació que va afectar el temple i l'entorn. Dos van ser els objectius basics de la intervenció: d'una banda, aprofundir en el coneixement del lloc, de I'edifici i de la seva trajectòria constructiva, mitjançant la recerca històrica i de materials i, de l'altra banda, garantir-ne la conservació en les seves qualitats arquitectònica i documental, sense introduir cap modificació pel que fa a la morfologia i la materialitat.

    Es van fer excavacions arqueològiques a diversos punts de I'interior i de I'exterior, com també en uns murs d'aquell antic mas relacionat amb el terme del palatium Rodegarii. Es va desmuntar la part superior del campanar i es va tornar a muntar, tot obrint les finestres, que estaven tapiades des del segle XVII, quan es va substituir la coberta. Es van consolidar i sanejar la fabrica de I'església i les cobertes (la de I'absis, un cop desmuntada, es va refer amb les mateixes lloses de pedra). La finestra situada a l'eix de I'absis es va destapiar, i la fusteria del portal romànic es va netejar i envernissar. Respecte al paviment, un cop aixecada una part del de la nau per procedir a l'estudi estratigràfic, es va tornar a refer amb el mateix enllosat que hi havia des del segle XVIII. Les escales de pedra que pugen al cor, com també tota la seva estructura de fusta, es van sanejar i consolidar. A l'entorn, es va reconstruir l'accés i el mur de tanca del cementiri, amb pedra seca.

    L'any 2004 es va col·locar al presbiteri un moble nou que, a manera d'altar, constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al MEV. Representa la figura del Pantocràtor voltat pels símbols animalístics dels evangelistes i, a cada costat, escenes de la vida i el martiri de sant Sadurní, fundador de I'església de Tolosa de Llenguadoc. La iconografia és una copia de I'original, les escenes no conservades del qual es van recrear a partir dels models representats i les subtils empremtes que quedaven a la taula."


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: