Resultats de la cerca

A Llanera, entitat de població de Torà (Solsonès), es troba aquest dolmen neolític considerat un dels més importants de Catalunya. L'estructura, en excel·lent estat de conservació, està formada per una cambra amb corredor, un túmul de 24 metres de diàmetre delimitat per lloses verticals i una sepultura neolítica tipus Solsonià. Situat a 602 metres d'altitud en un promontori entre camps de conreu, la seva protecció és desconeguda.

Al Pont de Vilomara i Rocafort, a la comarca del Bages, es troben les Tines del Bleda, del Tosques i d'en Ricardo, curioses construccions del segle XIX destinades a l'elaboració de vi. Aquestes estructures de planta circular combinen pedra i morter de calç a la base amb ceràmica a l'interior, coberta amb falsa cúpula i acompanyades de barraques de pedra seca.

Altres noms: Dolmen del Paborde.

El Dolmen de la Paborda es troba a la Molina, entitat de població d'Alp, a la comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un sepulcre megalític de cambra simple d'època neolítica, restaurat, amb un túmul quasi circular de 7,5 a 8 metres de diàmetre i lloses d'esquist amb motius parietals. L'edifici es troba en bon estat, és lliurement accessible a 1445 metres d'altitud, i la seva protecció és desconeguda.

Al veïnat de Bosquerós, a Serinyà (Pla de l'Estany), es troba aquesta torre medieval del segle XVI de planta quadrada amb tres pisos i teulada a dues vessants, construïda amb carreus de pedra sobre un aflorament rocós. Destaca per la seva espitllera conservada a la cara sud i per la masia adossada de planta rectangular que l'acompanya, ambdues amb elements arquitectònics que evidencien reconstruccions posteriors.

A Porqueres, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta ermita romànica del segle XIII amb planta rectangular, nau única i absis semicircular, rematada per un senzill campanar de cadireta. L'edifici, construït amb pedruscall, conserva bon estat amb coberta i parets íntegres, i presenta un cos annex de dues habitacions que servia de residència per a l'ermità.

Altres noms: Sant Miquel del Portell

Sant Miquel del Portell es troba a Crespià, al Pla de l'Estany, i és una ermita religiosa d'estil gòtic del segle XIV encastada en un penya-segat rocós sobre el riu Fluvià. L'edifici, format per dues voltes apuntades recolzades parcialment a la roca excavada, destaca per la seva ubicació singular dins d'una balma a 170 metres d'altura. Protegida com a BCIL, es conserva en estat de ruïna amb accés lliure però de difícil accés.

Edifici religiós de planta rectangular situat a Centenys, entitat de població d'Esponellà, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una construcció popular amb una sola nau coberta amb volta de canó corregut i absis pla, amb campanar d'espadanya. Protegit com a BCIL, es troba malmès i abandonat, tot i que manté les parets i la teulada, parcialment cobert per vegetació invasiva, amb accés lliure a l'interior.

Església romànica situada a Navès, municipi del Solsonès, construïda al segle IX damunt d'una estructura preromànica. Presenta una sola nau amb volta apuntada, absis quadrat i porta al costat sud amb arc de mig punt. L'edifici es troba en bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Llorenç es troba al nucli despoblat de Selmella, a Pont d'Armentera, a l'Alt Camp. Es tracta d'un edifici romànic del segle XIII, de planta trapezoïdal amb una sola nau, que conserva la porta d'accés d'arc de mig punt i elements de transició al gòtic. Protegida com a BCIL, es troba en estat ruïnós per l'abandó i l'expoli, amb accés lliure però amb riscos evidents.

Altres noms: Famades o Femades - Restes de l'aqüeducte romà a Tarragona

Al Pont d'Armentera, municipi de l'Alt Camp, es conserven fragments de l'antic aqüeducte romà que abastava d'aigua Tarragona, amb un traçat de 40 km que arrencava a 350 metres d'altitud. L'obra popular romana, parcialment conservada i protegida com a BCIL, inclou el pont de les Famades amb quatre arcades que travessa el torrent de Rupit, construït amb murs de pedra lligada amb morter de calç i volta de canó.

L'Església de Sant Cristòfol de Selma es troba al despoblat de Selma, municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Edificada de nou a finals del segle XVI i beneïda l'any 1598, aquesta construcció religiosa es troba actualment en ruïna total, malgrat alguns treballs de consolidació realitzats. L'edifici testimonia el progressiu abandonament de Selma, que va perdre població durant el segle XX fins a convertir-se en despoblat.

Altres noms: Els masos de la Fàbrega

Edifici medieval gòtic situat a Aiguamúrcia, municipi de l'Alt Camp, que conserva uns 6 metres d'alçada amb planta gairebé quadrada i murs de carreuons. Datada al segle XIII, aquesta casa forta o mas fortificat presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i fou possessió dels castlans del castell de Selma, passant posteriorment als Templers i Hospitalers.

Capella de Sant Antoni de Can Llobet situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XII d'una nau amb absis rodó, coberta originalment amb volta de canó. L'edifici es troba en estat ruïnós total, amb la vegetació dominant les restes i risc evident d'inestabilitat estructural, tot i que l'accés és lliure.

Església d'una nau i absis rodó situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès, que data del segle XI amb elements romànics populars. L'edifici conserva les quatre parets i la teulada, amb interior enguixat i pintat, tot i que va sofrir reformes significatives el 1761 i 1866. L'accés no és lliure i no consta protecció oficial.

A La Coma i La Pedra, municipi del Solsonès, es troba l'església romànica de Sant Andreu de Pujol del Recó, edifici del segle XII amb nau única, absis quadrat i volta de canó. L'estructura presenta un senzill arc triomfal, porta d'entrada al mur de migdia amb arc de mig punt i finestres de doble esqueixada. Actualment es troba en estat de ruïna malmesa, sense protecció oficial, però amb accés lliure.

L'Església de Sant Just d'Odèn es troba al nucli d'Odèn, municipi d'Odèn, comarca del Solsonès. Es tracta d'una església romànica del segle XI d'una nau amb absis rodó, amb volta de canó i elements característics de l'estil com arcs de mig punt adovellats. No té protecció oficial i el seu estat actual és desconegut.

Altres noms: Santa Maria del Puig

L'ermita de Santa Maria de Vilaró es troba al nucli d'Olius, municipi del Solsonès, a 607 metres d'altitud. Es tracta d'una edificació romànica del segle XI, modificada posteriorment, que destaca per la seva primitiva nau amb volta de llunetes i l'absis semicircular afegit el 1079 amb finestra de doble esqueixada i decoració floral. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Nostra Senyora de l’Hort

A Sant Llorenç de Morunys, municipi del Solsonès (Lleida), es troba aquest santuari documentat des de finals del segle X. L'edifici actual fou construït entre 1867 i 1870 per iniciativa de l'industrial Esteve Monegal, amb una reforma posterior el 1901 després d'un incendi.