Santuari de la Mare de Déu de Lord – Sant Llorenç de Morunys / Solsonès

No votes yet.
Please wait...

“ Documentat des de finals del segle X, l'edifici actual fou aixecat per iniciativa de l'industrial Esteve Monegal entre 1867 i 1870. Fou reformada encara el 1901 després de patir un incendi el 1891” – (Patrimoni.Gencat).


F O T O S



I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Sant Llorenç de Morunys, població i municipi del mateix nom a la comarca del Solsonès (Lleida).

Època: Segle XIX - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Visitable.   

Altres noms: Nostra Senyora de l’Hort - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 05/07/2017:

Punt d’inici: Un lloc a les afores de Sant Llorenç de Morunys,  (0) 42 08 08.3 01 34 34.6 a la vora del PK nº 30 de la carretera LV-4241, on prenem una continuació indicada, que al mapa de Google s’identifica com a Camí Santuari de Lord, asfaltat.

(1) - Aviat arribem a una sortida on veiem a l’esquerra - 42 08 01.3 01 34 19.9 l’Església de Sant Serni del Grau. Seguim endavant, indicat.

(2) - Finalment arribem a un lloc 42 07 05.1 01 34 54.6 on hi ha una esplanada on cal deixar aparcat el cotxe i continuar el camí a peu. Distància des del començament, fins aquí: 2,9 km.

La següent part del camí està ben preparada, amb el terra empedrat, baranes quan fa falta i boniques vistes als voltants. 

En 20 minuts vàrem ser dalt de munt, aixó sí, suant la “gota gorda”.

(3) - Localització: N 42 06 56.1 E 01 34 54.9 – Altitud: 1.159 m.


M A P A d’aquest recorregut – Distància aproximada 3,5 km.


Recordin que des del lloc (2) en endavant, cal caminar una mica.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“ Descripció

És un temple d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i capelles laterals entre els contraforts.

La façana és d'una gran senzillesa, mancada d'elements ornamentals, tret de l’òcul que il·lumina l'església. A un costat té el campanar, de dos cossos

L'ornamentació es redueix al retaule major, que allotja el cambril de la Mare de Déu de Lord, una talla de fusta que en el seu estat actual revela una restauració que desfigura la imatge original, del segle XIII.

El retaule de 1901, de fusteria amb daurats, fou fet a Barcelona pel taller de J. Riera Casanovas. La seva factura respon a les orientacions revivalistes que conjugaren arbitràriament estereotips dels arts romànics i bizantí.

Les parets del presbiteri foren decorades amb pintures de Lluís Masriera (1923). Cal fer esment també d'un grup de pintures, d'ascendència manierista, que seria aconsellable de fer restaurar i estudiar

L'església que fou reformada encara el 1901 després de patir un incendi el 1891, té annexa una senzilla construcció de planta rectangular, on viuen els custodis del santuari.

Notícies històriques

El Santuari és ubicat dalt d'un penyal, a la Mola de Lord, dominant tota la vall de Lord.

Documentat des de finals del segle X com un antic centre eremític, al segle XI passà a dependre del cenobi de Sant Llorenç de Morunys.

 Al segle XV s'hi bastí una església, i entre 1582 i 1634 s'hi establí una comunitat de frares dominicans.

 L'augment dels seus béns patrimonials portà a la construcció d'un nou temple entre 1774 i 1785, que fou devastat el 1836 durant la guerra carlina. L'edifici actual fou aixecat per iniciativa de l'industrial Esteve Monegal entre 1867 i 1870.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:



Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: