Església de Sant Andreu del Pujol del Racó – La Coma i La Pedra / Solsonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de La Coma i La Pedra, municipi de la comarca del Solsonès (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès, ruïnes. Lliurament accessible. No hi ha ni el més mínim indicador durant el camí.   

Altres noms:

Accés – Visitada el 18/07/2017:

El punt d’inici ha estat un lloc (0) - 42 10 09.8 01 35 47.0, situat entre la Coma i La Pedra, a la carretera identificada com a LV-4012 i també com a C-462 – (La Seu d’Urgell / Sant Llorenç de Morunys) on prenem una sortida a l’esquerra, si circulem en aquest sentit. Entrem a camí de terra. (Moments abans hem vist un indicador: Insoles). 

Com sigui que més endavant trobarem una barrera que impedeix la continuació del pas als vehicles a motor, hem aparcat el cotxe al voral del camí i hem continuat el recorregut, a peu.

 

Durant la propera part del camí trepitjarem terres diferents, però sempre fàcils.

Amb boniques vistes

A estones ens ha acompanyat el suau murmuri de les aigües d’un torrent ...

(1) – A  42 10 07.3 01 35 49.8  – Desviació. Continuem per l’esquerra. Una mica més endavant trobem la barrera citada.

(2) -  A 42 10 09.3 01 35 53.8 – Passem pel davant d’unes cases abandonades.

(3) -  A 42 10 36 01 36 09 – A l’esquerra del camí es distingeix més o menys bé, una sortida del camí. Tinguem-ho en compte, però seguim recte.  

(4) – A 42 10 36.5 01 36 10.0 – Apareix una altra sortida a l’esquerra. Tot i que potser menys aparent que l’anterior, és la “bona”. Hem de continuar per aquí. Al cap d’uns 400 metres  (5 minuts a peu), trepitjant aquí un terra irregular, malmès, petjat pel pas de les vaques, arribarem al torrent.  

Una estranya fita ens assenyala la direcció 

(5) – A 42 10 41.0 01 36 03.0 – Avui, baixa molt poca aigua i podem traspassar-lo sense problemes. En qualsevol altre cas, cal tenir-ho present ...

A la dreta hi ha un petit saltant d’aigua ben bonic ...

Trepitjant les pedres que algú ha disposat amb anterioritat, creuem l’aigua. A l’altre costat sols es pot anar cap a l’esquerra, cap a on continuarem uns quants metres.

De seguida trobem l’església, enfilada, a la dreta.

 Fent la volta es pot pujar a tocar de les pedres que busquem.

La duració del camí a peu, ha estat d’uns trenta minuts aproximadament, tot xino xano.

En definitiva, podríem dir que ha estat una excursió “familiar” força interessant.

(6) - Localització: N 42 10 40.6 E 01 36 04.9 – Altitud: estimada: 1.061 m.

Altres: De la pàgina web Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):

“Descripció

Església romànica d'una sola nau amb absis quadrat cobert amb volta de canó i més estret que la nau de l'església, també coberta amb volta de canó i en part enfonsada. Un senzill arc triomfal separa la nau de l' absis, orientat a llevant. 

El parament és de pedres escairades i col·locades en fileres, més senzill en tot l'edifici que el de la volta. Al mur de tramuntana, hi han dos arcosolis adovellats amb arc de mig punt i a l' absis, hi ha un petit nínxol per a col·locar l' imatge del sant patró.

La porta d'entrada es troba al mur de migdia i és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de doble esqueixada estan també al mur de migdia, justament a l' absis i a ponent.

Notícies històriques

L'església de Sant Andreu de Pujol del Recó fou coneguda antigament amb el nom de Sant Andreu de Mossoll (nom de la riera propera a l'església).

 Una de les primeres notícies que tenim d'aquesta església, correspon a l'any 1050 i s'esmenta com a església del monestir de Sant Llorenç de Morunys en una relació dels béns d'aquest monestir: "Et in Mosullo ipsa ecclesia de Sancti Andree et mansione dominica et alaudem et vineas".

L'any 1103, Ramon Miró feu donacions al monestir de Santa Maria de Solsona entre les quals s'esmenta el terme de Sant Andreu (possiblement no l'església), entre altres possessions a la Vall de Lord; Solsona aconseguia així limitar i voltar les possessions del monestir rival de Sant Llorenç de Morunys.

L' església pertanyia al monestir de la Vall de Lord al segle XV: dos priors del monestir s'anomenen Benet i Bernat de Sant Andreu de Mossoll i la veïna casa de Sant A. de Mossoll, havia de servir a l'església procurant que s'hi celebressin misses i amb el delme de la dita casa, il·luminar l'església.

Els hereus de la casa de Sant Andreu de Mossoll, veïna a l'església, pagaren l'any 1335, 100 sous per la ratificació de l'establiment fet pel prior de Sant Llorenç de Morunys.

 L' any 1343 l'abat de Tavèrnoles i de Sant Llorenç de Morunys ratificà als homes de Linyà els censos, drets i redits que aquests rebien de moltes parròquies de la Vall de Lord, entre les quals hi havia Sant Andreu de Mossoll.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Durant el camí ens podem acostar a veure la Torre de la Vila, tot i que com que avui no era el nostre objectiu, no l’hem buscat. Situada a la dreta del camí, una mica tapada per la vegetació.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.


MAPA de situació: