Resultats de la cerca

El Castellet de Guanta es troba a Sentmenat, al Vallès Occidental, i és una masia del segle XVIII sovint confosa amb el castell de Guanta medieval. L'edificació, situada a 412 metres d'altitud, presenta un accés lliure però es troba en estat de conservació deficient. Malgrat la seva ubicació en terrenys del terme municipal, la protecció de l'edifici és desconeguda.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, es troba la Torre Negra, un casal fortificat documentat des del segle XII d'estil medieval. L'edifici, de propietat privada i no visitable, es conserva en bon estat i destaca per la seva ubicació discreta a la vora del municipi. Actualment no té protecció oficial declarada.

Altres noms: Castell Sa Pera.

Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, conserva les restes del Castell de Pera, una fortificació dels segles X-XI d'estil medieval. L'edifici, també conegut com a Castell Sa Pera, es troba en terrenys de difícil accés als afores del municipi. L'estat de conservació i la protecció legal de les seves restes són actualment desconeguts.

Altres noms: La Torreta i/o la Torrota de La Roca.

A la vora de Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, es troben les minses restes del castell medieval de La Roca, situat a 501 metres d'altitud. L'edifici, actualment malmès amb poques restes conservades, és lliurement accessible mitjançant un camí de muntanya. La protecció de l'edifici és desconeguda, però es conserven vestigis de la construcció medieval, inclosa una possible torre de guaita.

Castell de Montbui, situat al municipi de Bigues i Riells (Vallès Oriental), és una fortificació medieval molt malmesa ubicada a 538 metres d'altitud. L'edifici conserva només un habitacle cobert accessible, mentre que la resta de l'estructura es troba en estat ruïnós. Davant seu hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, de nau única amb absis de planta de ferradura, amb accés lliure però protecció desconeguda.

Altres noms: Coneguda amb altres noms: Torre del bosc de la Perxa i també torre del Manuel

A Arbolí (Baix Camp, Tarragona), es conserven les restes d'una torre de guaita del segle XIII, actualment molt malmesa. Només subsisteix la cantonada nord-est amb carreus ben tallats d'uns nou metres d'alçada, mentre que les altres restes es troben confoses entre la vegetació. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil sense dades precises.

Altres noms: Torre de guaita - Generalitat de Catalunya*.

Torre de guaita del segle XVI situada a Riudecols (Baix Camp), construïda com a defensa contra els desembarcaments pirates berberiscos. Edifici malmès de planta trapezoïdal amb sageteres i merlets, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, amb accés lliure. Al seu peu es conserven restes de vil·la romana i necròpolis tardoromana.

La Torre de Gavadà és una torre de defensa de planta circular situada al nucli abandonat de Gavadà, municipi de Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici conserva la volta de la planta baixa amb la característica forma espiral de la contrada, però es troba en estat molt malmès amb pèrdua significativa de pedres al paredat.

La Torre del Raval es troba a Castellfollit de Riubregós, a l'Anoia. Es tracta d'una torre albarrana de planta pentagonal del segle X que defensava el Castell de Castellfollit, també anomenat castell de Sant Esteve. L'interior és lliurement accessible i conserva encara un respectable aspecte, amb elements de l'antiga estructura interior com suports, arcs i escales.

Altres noms: També es coneguda amb el nom de Castellot de Joveró.

La torre de Joveró es troba al terme municipal de Jorba, a l'Anoia. Es tracta d'una torre medieval de planta rectangular, possiblement del segle XII, construïda amb pedres ben tallades que deuria haver tingut més alçada. Actualment es troba molt malmesa i envoltada de vegetació, amb accés lliure però difícil per la densa cobertura vegetal que en dificulta la circulació.

Altres noms: Hi ha una mica de confusió entre aquesta edificació i el castell de La Guàrdia o de Bonifaci.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.

Altres noms: També se l’identifica com a castell de La Llacuna.

A la vora de La Llacuna, municipi de l'Anoia a Barcelona, es troben les restes d'aquest castell documentat des del segle X. L'element més significatiu és una torre, acompanyada de restes de sala i l'església romànica de Sant Pere de Vilademàger. Actualment malmès amb poques restes visibles, és accessible lliurement des de camins de muntanya.

A Els Prats de Rei (Anoia), es troben les restes de l'església de Sant Jaume de Puigdemàger, edificació medieval del segle XI que destaca per les seves curioses estances cobertes amb volta de canó. El castell ha desaparegut, però l'església es manté mínimament en peus, envoltada de restes del llogaret documentat des de 1070. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

A l'Astor, entitat de població de Pujalt (Anoia), es troben les restes del castell de Montesquiu, edificació medieval documentada des del segle XIV, encara que més antiga. Es presenta malmès amb poques restes dempeus i moltes pedres escampades, però conserva dues esveltes torres. L'accés és lliure i es troba a 708 metres d'altitud.

El castell de la Roqueta es troba a Sant Martí de Tous, a l'Anoia, i és una fortificació del segle X documentada des del 960, construïda contra els sarraïns a la Marca. Actualment es conserven només minses restes de la base i alguns arcs de mig punt de la capella, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i en estat malmès. L'accés és lliure, situat a 715 metres d'altitud.

A Odèn, municipi del Solsonès (Lleida), es troben les restes del Castell d'Odèn, fortificació medieval del segle XI esmentada des de 1073 amb arquitectura de planta rectangular i església pròpia adossada. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva malmès però accessible, amb vistes panoràmiques notables des de l'altitud de 1.325 metres.

El castell de Sisquer es troba al nucli de Sisquer, municipi de Guixers, al Solsonès. Es tracta d'una fortificació esmentada des del segle XIII, actualment totalment malmesa i difícilment identificable. L'accés és lliure i l'edifici es localitza a 1.135 metres d'altitud.

Al terme municipal de Lladurs, al Solsonès (Lleida), es troben les restes malmeses del castell de Lladurs, edificació dels segles XIV-XV situada a 980 metres d'altitud. Junt al castell hi ha l'església de Sant Martí de Lladurs, també arruïnada. L'accés és lliure i l'estat de conservació és deficient, amb les estructures en ruïna.