Resultats de la cerca

Castell de Rialp, al nucli de Rialp (Pallars Sobirà, Lleida), documentat des del segle XIII. Es tracta d'una fortificació medieval de planta rectangular amb notables restes de murs malmesos, construïts en pedra pissarrosa sobre la roca, que conserva dos panys de paret de la torre amb finestres emmarcades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba en estat de degradació però ha rebut obres de consolidació des del 2002.

Castell de Llort situat al turó d'Espot, al Pallars Sobirà, és una fortificació medieval documentada des del segle X que presidia la confluència de rius estratègica. Actualment es troba molt malmès, amb només un petit tram de paret amb espitlleres i pedres escampades conservades, però ofereix esplèndides vistes dels voltants. L'accés és lliure i l'edifici no té protecció oficial coneguda.

El castell de Lladorre es troba en un turonet davant la població de Lladorre, al Pallars Sobirà (Lleida), a 1069 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval documentada des del segle XII amb planta ovalada, murs de pedra llicorella que conserven fins a 5 metres d'alçada i diverses cambres adossades, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Actualment es troba malmès però amb restes força evidents i accés lliure.

El castell de Gilareny es troba al terme municipal de Llavorsí, al Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortificació medieval amb una torre de planta trapezoïdal i recinte, probablement del segle XI, construïda amb lloses de llicorella. L'edifici es troba malmès amb poques restes visibles, però conserva esplèndides vistes dels voltants i és d'accés lliure.

Castell de Savella, situat a Conesa (Conca de Barberà), és una fortificació medieval documentada des del segle XI que actualment es troba molt malmesa. Del conjunt només es conserva identificable la base d'una torre rodona sobre un túmul, mentre que les restes de muralla i murs de cases del poble antic de Savella són més difícils de distingir entre les pedres escampades. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 824 metres d'altitud.

Castell de reduïdes dimensions situat al llogaret de Prenafeta, pedania de Montblanc a la Conca de Barberà, datable al segle XII. Es troba en estat molt malmès, amb minses restes conservades al turó de Prenafeta a la serra de Miramar. L'accés és lliure i ofereix vistes memorables sobre la comarca.

A Pontils, municipi de la Conca de Barberà (Tarragona), es troben les restes del castell de Pontils, una fortificació medieval del segle XII d'estil romànic. L'edifici, actualment malmès, conserva vestigis situats en un turó a 646 metres d'altitud i és accessible lliurement. La seva protecció és desconeguda, però forma part del patrimoni casteller de la comarca.

Castell de Montclar, situat a Pontils (Conca de Barberà), és una fortificació documentada des de l'any 1013 que comparteix cim amb la capella de Sant Miquel. Es conserven només les restes de la base d'una torre rodona i es troba en estat malmès. Ofereix vistes extraordinàries dels voltants des dels 942 metres d'altitud.

A Llorac, municipi de la Conca de Barberà (Tarragona), es troben les restes d'aquest castell medieval situat en una petita elevació al costat del poble. De l'antic edifici només subsisteixen carreus i trossos de paret aprofitats per construir una pallissa, amb una curiosa façana davantera corbada. El terreny és de lliure accés i es troba a 660 metres d'altitud.

A la Talaia de Calafell, al Baix Penedès, es conserven les restes d'una torre medieval el·líptica del segle XV, construïda per vigilar la costa. De l'edificació només en queda la base amb filades de pedra i el paviment, malmesa pel pas del temps i la vegetació. L'accés és lliure i ofereix esplèndides vistes des de l'altitud de 130 metres.

Al Vendrell, comarca del Baix Penedès, es troba aquesta gran torrassa rodona del segle XIX construïda durant l'època carlina com a fortificació defensiva. Edificada amb carreus irregulars i morter de calç, presenta un doble joc d'espitlleres característica de les torres tipus "fort fuseller". L'edifici, protegit com a BCIN, es troba malmès sense sostre i amb esvorancs a les parets, però és accessible lliurement.

Altres noms: Els castellots.

Castell del Montmell, a la Juncosa del Montmell (Baix Penedès, Tarragona). Fortificació medieval documentada des del segle X, situada al cim de la serra a 778 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb escassos vestigis de murs, restes de capella amb pintura i arcades, d'accés lliure però difícil.

A Can Ferrer de la Cogullada, nucli del Montmell (Baix Penedès), es troben les restes d'un castell medieval situat estratègicament a 525 metres d'altitud. L'edificació està totalment malmesa i difícilment identificable per la vegetació que l'inunda, amb només quatre pedres supervivents. L'accés és lliure i ofereix amplies vistes dels voltants, tot i que la protecció de l'edifici és desconeguda.

Al turó que domina Torruella de Montgrí i L'Estartit (Baix Empordà, Girona), es troben les restes de la Torre Moratxa, una fortificació medieval dels segles XIV-XV amb una torre de quatre metres d'alçada que conserva una cúpula interior i restes de parets excavades a la roca. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edificació es troba malmesa però és accessible lliurement i ofereix vistes panoràmiques dels voltants.

A L'Estartit, nucli de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), es troba aquesta petita edificació dels segles XVI-XVII situada entre camps d'oliveres. Construïda amb volta, presenta un orifici al sostre que podria donar accés a un pis superior, i es conserva en relativament bon estat. L'accés és lliure i l'edificació es troba desprotegida.

El castell de Vila-romà es troba al municipi de Palamós, al Baix Empordanès. Es tracta d'una fortificació medieval molt malmesa, volada per les tropes napoleòniques durant la Guerra de la Independència i objecte d'una intervenció preventiva l'any 2007. Malgrat el seu estat ruïnós, conserva restes força notables i és accessible lliurement als visitants.

Altres noms: Castell de Santa Caterina.

Al cim del puig de Montgrí, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), s'alça aquest gran castell de planta quadrada amb torres cilíndriques dels segles XIII-XIV, construït entre 1294 i 1301 per ordre de Jaume II però mai acabat. Presenta merlets, matacans i espitlleres, amb una porta d'accés d'arc de mig punt a la façana sud i finestres coronelles.

A Calonge, al Baix Empordà, es troben les restes malmeses d'una torre medieval de planta rectangular, situada a 270 metres d'altitud. L'edificació, d'accés lliure, presenta només vestigis enrunats però identificables entre la vegetació de les Gavarres. La protecció de l'estructura és desconeguda i el seu estat actual és deteriorat, tot i que ofereix extenses vistes dels voltants.