Castell del Montmell / Baix Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Antiga capella del castell.

I T I N E R A R I 


Situació: A la serralada del Montmell, a la vora de La Juncosa del Montmell, petita entitat de població del municipi del Montmell (Baix Penedès) – Tarragona.

Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmès, poques restes. Lliurament accessible. Al costat hi ha les quatre pedres de l’antiga capella del castell. Esplèndides vistes.

Altres noms: Els castellots.

Accés - Visitat el 27/05/2007:

Per visitar aquesta edificació, cal dirigir-nos inicialment a un lloc (41 18 48.5 01 27 00.5) situat en una raconada de la carretera TV-2401 (Carretera de la Bisbal del Penedès a la C-51 per la Juncosa del Montmell), entre els PK 7 / 8, molt a la vora de l’entrada a la població de la Juncosa del Montmell.

En aquest punt s’inicia una carretereta, on un cartell indicatiu ens dirigeix a l’Àrea recreativa forestal del Montmell, cap a on continuarem. De moment, al principi,  el camí és asfaltat i sense cap dificultat de identificació.

La única desviació que trobarem, està situada a 41 19 35.5 01 27 21.0, indicada. Ens cal continuar per l’esquerra.

A la darrera part del camí, el terra ja es torna menys practicable, bonyegut. Tot i així, pensem que s’hi pot transitar amb vehicles de turisme, amb precaució, sense córrer.

A l’esquerra trobarem l’àrea recreativa - (41 19 41.7 01 27 25.4). Disposa de zona d’aparcament, fonts, lavabos, bancs i taules, i pensem que també d’un establiment de servei de begudes.

Tot i que avui no hi ha ningú, hi trobem tres  turismes aparcats, cosa que ens confirma l’accessibilitat del camí.

En un lloc o altre hem vist un cartell, que indicava a les persones interessades, que es posessin en contacte amb l’Ajuntament per comprovar l’obertura d’aquestes instal·lacions.

Trobem l’església Nova de Sant Miquel del Montmell una mica més endavant, també a l’esquerra de la carretera. Aparquem al voral i continuarem a peu.

En total, des del lloc inicial de sortida, haurem fet un recorregut aproximat d’uns 3 quilòmetres.

Al davant mateix de l'església, arrenca un camí paral·lel  a la pista per on hem arribat – hi ha un cadenat que barra el pas als vehicles – que enfilant-se,  ens durà primer a l’església “vella” del Montmell (Romànica - segle XI) , i finalment al castell del Montmell.

La darrera part d’aquest camí – uns 35 minuts - és dura i pot posar en serioses dificultats a gent no acostumada a anar per la muntanya.

Localització: N 41 19 51.01 E 01 27 25.42 – Altitud: 778 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):

" Descripció

Vestigis de murs, molt arruïnats, al cim d'un roquissar, sobre l'església de sant Miquel.

Situat al cim de la serra de Montmell, a uns 861 m sobre el nivell del mar.

És de molt difícil accés.

Actualment en resten escassos vestigis arruïnats. Tan sols podem veure part dels seus murs, construïts amb pedres irregulars barrejades amb fang. A partir de les restes actuals no es pot treure cap conclusió de la seva estructura primitiva.

Notícies històriques

Castell termenat. Documentat el 974.

La comarca del Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, va viure tot el segle IX sota la dominació i les expedicions dels moros i els francs.

A conseqüència d'això es despoblaren els punts més propers a la frontera sarraïna.

Els cristians anaven poc a poc guanyant terreny: Borrell I; Borrell II, que avançà les fronteres cristianes fins a Montmell, ajudat pel bisbe Vivas de Barcelona, el qual va obtenir en recompensa aquest feu. El mateix bisbe establí el 17 d'abril de 974 una carta de població i Franqueses pel Montmell.

Sembla, però, que la població no aconseguí consolidar-se fins a la fi del segle XI, quan la frontera ja s'havia traslladat a la línia del Gaià.

El castell de Montmell fou encomanat pels bisbes de Barcelona a la família dels Banyeres durant els segles XII i XIII. El 1332 era castellà Guillem d'Aiguaviva. En el segle XV es menciona Montmell en les Ordinacions del Montmell (Arxiu històric arxidiocesà de Tarragona). Durant la guerra contra Joan II el castell fou escenari de diverses lluites. A la Guerra de successió hi hagué una guarnició de guàrdies valons (1715-1720). Al segle XIX, amb la desamortització, deixà de ser propietat del bisbe de Barcelona.


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Desembre 2014):

" Descripció:

Es tracta del castell més enlairat de tot el Penedès, ubicat sobre la "dent" del Montmell a 781 metres d'alçada i encarat al Camp de Tarragona. La seva fundació ha de ser anterior al 974, quan any en què s'esmenta a la documentació per primera vegada.

Forma part de l'avantguarda de la Marca Hispànica, i el seu el seu terme arribava fins al Gaià i Vilardida. L'any 1365 el Castell del Montmell era del bisbe de Barcelona i tenia 52 focs. 

Inicialment s'hi va construir una torre rectangular amb parets d'1,10 metres de gruix, que feia 6,20 x 4,60 metres. Aquesta torre tenia dues plantes i una alçada aproximada de 10 metres. Després s'hi afegiren les parets que conformaren el castell.

Es va fer una petita capella amb volta, que encara conserva restes de pintura a les parets. Les seves mides són 5,20 x 2,20 m.

L'espai d'habitació del castell estava embigat sobre arcades, de les quals encara es conserven diverses arrencades. Un tancat amb una quadra coberta a l'angle arrodonit sobre el barranc, amb un petit clos segurament descobert i amb un baluard davant de la porta d'entrada, completen el recinte. En total el castell ocupava una superfície d'uns 300 metres quadrats.

 Notes històriques:

Castell termenat. Documentat el 974.

La comarca del Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, va viure tot el segle IX sota la dominació i les expedicions dels moros i els francs.

A conseqüència d'això es despoblaren els punts més propers a la frontera sarraïna.

Els cristians anaven poc a poc guanyant terreny: Borrell I; Borrell II, que avançà les fronteres cristianes fins a Montmell, ajudat pel bisbe Vivas de Barcelona, el qual va obtenir en recompensa aquest feu. El mateix bisbe establí el 17 d'abril de 974 una carta de població i Franqueses pel Montmell.

Sembla, però, que la població no aconseguí consolidar-se fins a la fi del segle XI, quan la frontera ja s'havia traslladat a la línia del Gaià.

El castell de Montmell fou encomanat pels bisbes de Barcelona a la família dels Banyeres durant els segles XII i XIII. El 1332 era castellà Guillem d'Aiguaviva. En el segle XV es menciona Montmell en les Ordinacions del Montmell (Arxiu històric arxidiocesà de Tarragona). Durant la guerra contra Joan II el castell fou escenari de diverses lluites. A la Guerra de successió hi hagué una guarnició de guàrdies valons (1715-1720). Al segle XIX, amb la desamortització, deixà de ser propietat del bisbe de Barcelona."


  • I finalment, una darrera informació: De la pàgina web de l’Ajuntament del Montmell, ens complau extreure la següent informació:

" Castell del Montmell

 És el mes enlairat de tot el Penedès. Està situat a una altura de 781 metres sobre la "dent" del Montmell, que mira de cara al Camp de Tarragona.

Abans de l'any mil ja es parla d'aquest castell, que era l'avantguarda de la Marca. El seu terme arribava fins al Gaià i Vilardida. L'any 1365 el Castell del Montmell era del bisbe de Barcelona i tenia 52 focs.

Inicialment s'hi va construir una torre rectangular amb parets de 1,10 metres de gruix, que feia 6,20 x 4,60 metres. Aquesta torre tenia dues plantes i una alçada aproximada de 10 metres. Després s'hi afegiren les parets que conformaren el castell.

Es feu una petita capella amb volta, que encara conserva restes de pintura a les parets. Les seves mides són 5,20 x 2,20 m. L'espai d'habitació del castell estava embigat sobre arcades, de les quals encara es conserven diverses arrencades.

Un tancat amb una quadra coberta a l'angle arrodonit sobre el barranc, amb un petit clos segurament descobert i amb un baluard davant de la porta d'entrada, completen el recinte. El castell ocupa una superfície d'uns 300 metres quadrats.

No fou ni un senzill lloc de guaita com s'ha dit, ni tampoc podia soplujar un regiment darrera les seves parets, com també s'ha afirmat, ja que l'esquerpa topografia del puig no permetia fer-hi un edifici de grans dimensions.

L'any 1712 nasqueren al Montmell dues criatures filles de soldats alemanys que pertanyien al regiment que estava de guarnició al castell. Això, però no vol dir que tota la força estigués aquarterada allà.”


Altres:

    • Durant l’ascensió, des del coll, hi ha una desviació cap a la Talaia del Montmell (861 m), punt culminant de la serra

 i des d’on es gaudeix d’unes extenses panoràmiques.


  • També durant la pujada hi trobarem dos “bufadors”, dues petites coves, anomenades “boques calentes”. Diuen, que l'aire que surt dels esmentats bufadors és entre10 i 15 graus superior a la temperatura de l'ambient exterior.


  • Referit a l’església “vella”, es diu:

 " Ermita de Sant Miquel

" És l'anomenada església vella del Montmell. Està dedicada a Sant Miquel i és allà dalt almenys des d'abans de l'any 1200.
Feia més de dos segles que el castell roquer vigilava damunt de la "dent" del Montmell, quan es decidiren a aixecar un temple uns quants metres més avall.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.


A L T R E S

Església

Església "nova" del Montmell.