Resultats de la cerca

A Gandesa, capital de la Terra Alta (Tarragona), es troba el castell documentat des del segle XII, un edifici medieval de tipus termenat actualment pràcticament desaparegut. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en resten només el topònim i alguns vells murs aprofitats per cases de la vila, localitzats al carrer del Castell. L'edificació, situada a 390 metres d'altitud, conserva escasses traces del seu passat medieval.

A Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta, es conserven les restes del castell medieval documentat des de 1153, que pertanyé als templers i posteriorment als hospitalers. De l'edifici del segle XII destaca una galeria porticada amb capitells decorats amb la creu templera, actualment traslladada a la Casa de la Vila.

Al nucli de Les Lloses, municipi de Les Lloses al Ripollès, es trobava aquest castell medieval dels segles XI, seu dels senyors de La Guàrdia que exerciren jurisdicció sobre part important del territori ripollès fins al segle XIV. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, amb només restes de fonaments de murs en pedra tallada al voltant del mas Castellot, sota el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Castell desaparegut situat a Tarragona, al Tarragonès. Considerat desaparegut des dels començaments del segle XIX, actualment les seves restes ocupen el lloc del Palau arquebisbal. Es conserva la façana nord amb la muralla romana i la voluminosa torre de l'arquebisbe, únics vestigi de l'antic castell, visibles al Passeig arqueològic de les Muralles de Tarragona.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

A Montornès de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les restes del primitiu castell del segle XI, situat dalt del turó del poble. Aquesta fortalesa, protegida com a BCIN, formava part de la xarxa de castells del comtat d'Osona i va passar per diverses mans senyorials des del 1079. Actualment està pràcticament desaparegut, conservant només un mur trencat amb carreus afilerats que evidencia la seva funció defensiva.

A Guissona, municipi de la Segarra, es troben les restes del castell de Rubiol, una fortificació del segle XI documentada des de l'any 1040. L'edifici, format per una petita torre rectangular de pedra escairada, es troba molt malmès i pràcticament desaparegut. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és d'accés lliure.

Al cim més alt de les Guilleries a Sant Hilari Sacalm (Selva), es troben les restes del castell de Solterra, fortificació medieval del segle XI documentada el 984. Pràcticament desaparegut, només en subsisteix la base rodona d'una torre circular sobre la qual s'hi ha instal·lat la Creu de les Guilleries, juntament amb disperses restes de murs i de la capella de Sant Miquel.

Altres noms: Castell d’Argimon – Santuari de la Mare de Déu d’Argimon

El castell d'Argimon es troba al municipi de Riudarenes, a la Selva. Edificació medieval del segle XI, actualment pràcticament desapareguda, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. En resten una torre quadrada romànica amb volta de canó i una capella de dues naus amb absis semicircular, actualment ocupades pel Santuari de la Mare de Déu d'Argimon construït al segle XVIII.

Castell medieval del segle XII situat al nucli antic d'Anglès, a la comarca de la Selva. Documentat des de 1242 com a possessió dels Cabrera, presentava les característiques típiques dels castells medievals amb torre de l'homenatge, recinte emmurallat i pati d'armes. Totalment desaparegut, conserva escassos vestigis i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.

A Batea, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell documentat el 1153, del segle XII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, només subsisteixen alguns carreus mig amagats entre edificacions modernes al nucli antic de la vila, dalt del poble. Aquestes restes, identificades per la Generalitat de Catalunya, testimonien l'antiga fortificació medieval que dominava la població.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

A Taüll, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es troba aquesta església romànica del segle XII, caracteritzada pels seus absis adossats amb arcuacions i bandes llombardes. Actualment desapareguda i protegida com a BCIL, només en resten vestigis parcialment visibles dins d'un pati privat, amagats entre runes i vegetació després de l'esfondrament per allau del segle XIX.