F O T O S
I T I N E R A R I 
P R Ò L E G
Hi ha una mica de polèmica als voltants de la ubicació exacte d'aquest castell.
L'any 2009 quan vàrem documentar-nos per poder localitzar aquesta edificació, havíem trobat per Internet unes dades força interessants a la pàgina web http://usuarios.lycos.es/allagostera/guardia.htm.
Avui, abril de 2013, quan estem penjant a www.catalunyamedieval.es les dades i fotos de que disposem, comprovem que aquesta pàgina, ja no està disponible.
Agost 2013. De nou comprovem que està fora de servei. Definitivament Deshabilitem l'hiperenllaç.
Tornem a trobar una pista d'aquesta informació a la següent direcció,
http://usuarios.multimania.es/allagostera/guardia.htm
bé que la presentació d'aquesta pàgina és una mica “estranya”. Agost 2013. Comprovem que està fora de servei. Deshabilitem l'hiperenllaç.
Tot i això, a continuació facilitem alguns fragments del text que contenia, que amb les degudes reserves que calen adoptar sempre en quant a la fiabilitat de la informació, poden donar una mica de llum sobre la possible ubicació del castell de La Guàrdia.
“Article publicat a Taleia. Ripoll, estiu de 1988.
Si bé el més important senyor feudal del Ripollès fou l'abat del monestir de Ripoll, no tot el territori que abasta avui la comarca el tenia com a únic senyor, alhora que tenia possessions a diferents contrades de Catalunya.
Els monestirs de Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i els senyors de Mataplana, Besora i de La Guàrdia, per exemple, tenien també jurisdicció sobre parts importants del territori del Ripollès.
De tots ells, són els senyors del castell de La Guàrdia els menys coneguts. Si bé tenen un paper rellevant en la història de la Catalunya comtal fins el segle XIV, el nivell de coneixença del seu nom no ha estat tan alt com el dels eclesiàstics, els hereus del comte Arnau o del fundador de Sant Miquel del Fai.
L'oblit que han patit els senyors de La Guàrdia és però acompanyat, adjunta desgràcia, pel desconeixement popular del feu o domicili d'aquests importants senyors feudals del Ripollès (1).
Aquest oblit d'un aspecte de la història del Ripollès no és pas degut, nogensmenys, als Saguàrdia, cognom que prengueren els senyors del castell de La Guàrdia, ja que estan presents en la història de Catalunya com a personatges rellevants, com a bisbes, trobadors i guerrers-polítics.
Explicar l'esdevenir del senyoriu de La Guàrdia de Ripoll té però també relleu ja que el que era baronia en aquells moments fou comprada l'any 1363 pel monestir de Ripoll al rei Pere III, i va esdevenir l'abat no sols senyor eclesiàstic del terme, sinó també ple senyor feudal.
El senyoriu territorial de l'antic castell de La Guàrdia de Ripoll, per tenir una apreciació del seu abast i extensió, comprenia els actuals termes d'Alpens (Osona) i de Les Llosses (Ripollès), ocupant una considerable extensió de terrenys a les dues vessants de la serra de Puig Cornedor.
La importància de l'adquisició feta el segle XIV pel monestir de Ripoll pot ser valorada si s'explicita que la baronia de La Guàrdia fou la més gran de les possessions dels abats ripollesos.
Ubicació del castell de La Guàrdia de Ripoll
La concreta ubicació del castell feudal que controlava tot el senyoriu de La Guàrdia és, segons diu Antoni Planella a la Gran Enciclopèdia Catalana (2), "sota l'ermita de Santa Margarita de Vinyoles" i afegeix a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (3) que les restes "es troben al mas El Castell, en un petit puig de la serra de Santa Margarita, al sud de la vall, sota el santuari de Santa Margarita de Vinyoles".
D'altres han esmentat com a possible lloc d'ubicació del castell de La Guàrdia la penya del Roquer, mític lloc on, segons Pladevall, existia una fortalesa, depenent del castell de La Guàrdia, "dita La Roca de Baborers, que assegurava la defensa de la vall de Les Llosses" i de la que "en resten només les pedres de la base d'una torre i murs, i en el collet per on s’accedeix, les restes de la capella de Sant Salvador de Baborers" (4).
En la guia Ripollès. Les comarques de Catalunya (5) es diu, per exemple: "Restes d'una construcció de defensa dalt del Roquer (cast. de La Guàrdia ?)", encara que abans, en la introducció al municipi de Les Llosses, diuen que era un lloc de defensa depenent del castell de La Guàrdia "les restes del qual es troben al mas del Castell, en un petit puig de la serra de Sta. Margarida, al Sud de la vall, sota el santuari de Sta. margarida de Vinyoles", i més endavant diuen, "el Castellot. Restes que podrien ésser del castell de La Guàrdia del Ripollès, situat prop de Sta. Margarida de Vinyoles.
El llibre corresponent al Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, on també hi col·labora, entre d'altres, Antoni Pladevall, ubica també el castell de La Guàrdia en "un petit puig, a 1.150 metres alt, al sud del terme", tot afegint que "no més en resten bases de murs, en pedra ben tallada, entorn del mas en ruïnes del Castellot, dit abans mas Castell, que fou construït el segle XVIII aprofitant pedres provinents de l'antic castell" (6).
Tots aquests apunts no fan sinó, pel que es pot veure fent una anàlisi comparativa, transcriure la indicació feta per César August Torras en el seu volum del Ripollès de les guies itinerari del Pirineu català (7). "Un xic al dessota del Santuari en l'indret que dóna a la vall de Sora, hi ha’l Castellot a on si hi noten encara les esmicolades ruïnes del castell de Guàrdia de Ripoll, que ve citat en molts antics documents".
Però malgrat aquestes indicacions sobre la ubicació del castell de La Guàrdia, malgrat la seva unanimitat, sembla poc versemblant aquesta localització.
Jo m'atreveixo situar dit castell al lloc precís on avui hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.
La nau romànica, quasi descoberta avui amb la restauració del santuari i que forma part del cos actual de l'edifici, n'era segurament un element, com també cal esmentar com a possibles restes del castell de La Guàrdia les pedres que donen vista pel costat sud d'aquest cim de 1.216 metres. Em refereixo a la construcció de paret on hi ha ara la cisterna i que forma l'angle sud.
L'edificació romànica avui closa dins l'edifici del santuari d’època romànica tardana i de la que "en resta el cos que s’allarga per darrera el santuari actual, amb un portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt" o com diu Josep M. Gavin "construcció romànica" (8) dóna peu a pensar en l’existència d'una edificació important al cim de Santa Margarita de Vinyoles datat en aquesta època.
El lloc on ara és situat el santuari de Santa Margarita de Vinyoles es un lloc de fàcil defensa i una talaia d'immillorable vista, des d'on s'albira, al sud, el Lluçanès fins el castell de Besora i la torre de guaita de Torelló part de la plana de, Vic i la vall del Ges, així com, pel cantó nord, la vall de Les Llosses i una ampla zona muntanyosa del Berguedà i el Ripollès.
La ubicació del castell de La Guàrdia al mas Castell, que té sols vista al sud i una posició subordinada al puig principal de la serralada, el fa un lloc poc recomanable en cas d'haver de defensar-lo. El nom del mas és potser, més fruit de la seva proximitat al castell, construcció posterior, com ja s'ha esmentat, o edifici subordinat a ell.
Els castells eren lloc de defensa, de talaia. Sols la ubicació del castell de La Guàrdia al santuari de Santa Margarita de Vinyoles no trenca la comunicació visual existent entre, per exemple, el Catllar de Ripoll, el castell de Besora i d'aquest, al d'Orís o Llaers.
Si castells, no sols cases fortes, tan superbs com Besora, Llaers o Orís tenen una ubicació tan preclara, no podia ser menys i sembla lògic pensar que un castell de tanta anomenada, que fou seu d'uns senyors que deixaren forta empremta en la història de Catalunya, tingués també una ubicació estratègica.
Salvador Ginesta, en el seu llibre La Comarca del Ripollès (9) diu que "prop de Santa Margarita de Vinyoles es troba una casa abandonada anomenada el Castellot, que sembla que fou edificada a l'indret on existia l'antic castell de Guàrdia de Ripoll, que havia pertangut al comtat de Besalú. Alguns vestigis de murs devien provenir del castell que en el decurs del temps passà a possessió de les famílies de Saguàrdia...".
Daniel Pi, en Santuaris Muntanyencs del Ripollés diu per altra banda que "diuen que Santa Margarita potser era, originàriament, la capella del castell de La Guàrdia de Ripoll, del qual hom té noticia que ja existia l'any 1017, dintre del comtat de Besalú. Concretament, a sota i a curta distància, s'hi troba la masia del Castell o el castellot, lloc localitzat com el del seu emplaçament" (10).
Lluís Almerich, finalment, en Els Castells de Catalunya dóna pocs detalls nous a tenir en compte (11).
Vet aquí doncs l'estat de la qüestió: tenim situat un castell de gran anomenada en un lloc poc adient. Els que donen la ubicació com un fet no sembla pas que tinguin arguments arqueològics profunds i, per altra banda, tota la lògica estratègica fa pensar en un castell en un lloc més altiu, del qual el santuari de Santa Margarita de Vinyoles o el mas Castell no en són més que hereus.
Final i desig
Es d'esperar que aquest mer recull de dades volgudament publicistes, esperonin la recerca arqueològica documental sobre una part important de la història del Ripollès.
Seria, doncs, bo de menar una exploració arqueològica del castell de La Guàrdia de Ripoll i que aquestes notes sobre els Saguàrdia, recollides aquí i allà, fossin completades amb un aprofundit estudi de fonts documentals directes.
Es hora de reivindicar aquests senyors feudals que formen també part de la nostra comarca. Ripoll i el Ripollès no foren solament senyorius clericals, i el seu passat laic i el més conegut caràcter menestral, treballador i industrial cal no negligir-lo.
A la nostra comarca és hora, des de fa algun temps, de reivindicacions. El passat és font instructiva alhora que la base on s'ha anat formant el present.
(1) vegeu com a mostra d'aquesta manca de justa valoració, la menció al castell de La Guàrdia, que citarem, per altra part diferents Vegades pel seu interès, realitzat a l'article de Taleia, n. 4, "Les Llosses". Pàgs.: 27 i 26.
(2) Gran Enciclopèdia Catalana. volum 8. Pàg.: 287. Nota signada (A Pl) per Antoni Pladevall.
(3) Gran Geografia Comarcal Catalana. volum 1. Pàg.: 330. En aquest primer volum Anton Pladevall signa, a més de dirigir, el treball junt amb d'altres.
(4) Gran Geografia Comarcal Catalana. Volum 1. Pàg.: 330.
(5) Joan Antoni Tineo i Joaquim Rousaud: Ripollès. Les Comarques de Catalunya. Editorial Blume. Barcelona, 1984. Pàgs.: 60-62.
(6) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ripollès. Pàgs.: 67-70.
(7) César August Torras: Pirineu Català. Guia Itinerari. Ripollès. Barcelona, 1921. Pàg.: 166. Hem respectat literalment el text.
(8) Inventari del Patrimoni Arquitectònic Ripollès. Pàg.: 70.1
Josep M. Gavin: Inventari d’esglésies. Garrotxa-Ripollès. 1976. Pàg.: 163.
(9) Salvador Ginestà: La Comarca del Ripollès. Pàg.: 100.
(10) Daniel Pi: Santuaris muntanyencs del Ripollès. Pàg.: 43
(11) Lluís Almerich: Els Castells De Catalunya. Pàg.: 287. Op. cit.”
Actualitzat el 30/05/05 / © Antoni Llagostera Fernández “
Situació: En terrenys de Les Lloses, terme municipal de la comarca del Ripollès (Girona).
Època: Segle XI – (Pat.mapa) - Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya*
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya*
Estat: Desaparegut. Hom diu que el Santuari de Santa Margarida de Vinyoles (Documentat des del segle XI. Molt reformat a partir de l'any 1854), podia ser l'antiga capella del castell.
Boniques vistes als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 29/10/2009:
Procedents de Ripoll i circulant per la carretera C-26 en sentit Berga, entre els PK 182 i 181, hi ha un trencall a l'esquerra (N 42 09 03.78 E 02 07 02.17), indicat per accedir a Santa Margarida de Vinyoles, cap a on ens dirigirem.
Llavors circularem primer pel bell mig dels patis d'unes masies, fins que enfilarem una pista de muntanya, una carretereta sense asfaltar, que seguirem (*) fins que al cap d'un recorregut aproximat d'uns 3,5 km., arribarem a una petita planura, sense cap indicació, on aparcarem el cotxe (42 08 23.92 02 07 28.75).
A la dreta i de manera intuïtiva pensem que trobarem l'església. I efectivament a cinquanta metres torna a haver-hi un altre pla, on hi ha l'edificació que busquem.
(*) Durant l'ascensió sols hem vist un cartell de color verd, de senderisme,
confirmant la direcció, però en qualsevol cas, no hem tingut cap problema per localitzar l'edificació.
A tenir en compte:
- Si ja normalment recordem que cal tenir en compte les circumstàncies climatològiques per circular per pistes de muntanya, en aquest cas concret, i degut al mal estat del camí, recomanem amb més èmfasi si cal, tenir en compte aquesta qüestió.
- Hem visitat aquest lloc amb un vehicle de turisme, però no podem pas recomanar a ningú fer-ho. Tot i que anàvem lleugers d'equipatge – sols dues persones – i a poc a poc, han sovintejat les vegades que hem rascat els baixos del vehicle. Així doncs, millor en un 4 x 4.
Localització: N 42 08 21 E 02 07 23 – Altitud: 1.195 m. - Aquestes dades corresponen a la situació del Santuari de Santa Margarida de Vinyoles.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya. ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):
“ Descripció
Restes al Mas Castell o Castellot, sota Santa Margarida de Vinyoles.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1017. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Vegi's la pàgina del Santuari de Santa Margarida de Vinyoles.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Ripollès : Veure en un mapa més gran.
