Castell de Solterra – Sant Hilari Sacalm / Selva

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys del terme municipal de Sant Hilari Sacalm (La Selva) – Girona.

Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN  - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Pràcticament desaparegut. Sols s’endevina la base d’una torre rodona, sobre la que s’hi ha instal·lat una creu. Hi han altres petites restes que interpretem (?) que poder ser les de la capella de Sant Miquel (segle XIII), que es va mantenir en peus fins els primers anys del segle XX.

Altres noms:

Accés - Visitat el 19/09/2009:

L’itinerari comença a l’entrada de Sant Hilari Sacalm – nord, a les coordenades 41 52 59.48 02 30 34.61. Tot i que durant la visita no vàrem poder determinar el nom dels carrers (no hi ha plaques identificatives), a casa, amb el Google Maps comprovem que es tracta de la cruïlla de la ctra. de la Font Picant, cantonada amb el carrer Riera.

A dia d’avui veurem al davant nostre una edificació amb una publicitat a la façana: industria de Mobles Sant Hilari.

Continuarem pel carrer identificat com a carretera de la Font del Sastre (Primera travessia a l’esquerra del carrer Riera).


NOVETAT 2012:

Revisant avui (03/12/2012) aquesta part inicial de l'itinerari comprovem que el carrer Riera no apareix al mapa de Google ni tampoc el carrer de la Font del Sastre. En canvi la denominació Font Picant apareix en varis vials (?).

Per tal de facilitar aquest inici de ruta, publiquem a continuació dos mapes que esperem puguin aclarir aquesta qüestió:


Castell de Villavecchia / Castell de Solterra. : Veure en un mapa més gran.


Al final, per la dreta, se’ns incorpora el carrer de Villavecchia. Ben aviat  ens trobarem al davant d’una bifurcació. Al bell mig uns cartells informatius (41 53 08 02 31 12). Continuarem per la dreta, per una carretera indicada com a Pista forestal El Sobirà (A Google Maps, carrer de Villavecchia).

Al poc el ferm de la carretera comença a ser de terra, sense asfaltar (41 53 16 02 31 25), però continua sent perfectament transitable.

Al cap d’uns 3,4 km. a l’esquerra apareix un trencall ( 41 54 04 02 32 24) degudament identificat, amb un petit cartell de color verd, de senderisme: castell de Villavecchia – 0,5 km. Visita opcional.

Continuant per la carretera per on veníem, al poc, en una pronunciada corba,  trobarem un trencall a l’esquerra (41 54 14 02 32 55), amb un indicatiu, per anar al castell de Sant Miquel de les Formigues (Segle X).

Aquí caldria plantejar-se l’oportunitat de deixar aparcat el cotxe i continuar a peu, a menys que es disposi d’un vehicle tot terreny. Pels més atrevits val a dir que també es pot continuar amb un vehicle convencional, doncs l’estat de la pista ho permet, circulant-hi  amb precaució i tenint en compte que les circumstàncies meteorològiques poden alterar sensiblement les condicions de circulació.

El problema rau, com en altres  itineraris, en la (no tant) remota possibilitat de trobar-se un altre vehicle de cara, en determinats llocs del camí  i tenir que maniobrar, amb les dificultats que aquest tipus de terreny comporta (I ho diem per experiència, aquí mateix).

Durant el proper recorregut trobarem un bon nombre de petits cartells de color verd, de senderisme, que situats en els llocs oportuns, ens guien fidelment cap al destí, indicant  la distància i el temps que ens manca per arribar.

En un moment determinat, cal estar atents, a localitzar el darrer cartell que trobarem per indicar-nos per anar al castell. Situat a l’esquerra del camí, (41 55 14 02 32) assenyala de manera molt discreta que cal enfilar-se pel marge esquerra de la carretera i continuar per un petit però evident corriol.

(Si ens passéssim, a 25 metres, a la dreta trobaríem la Font de Sa Guarda, anunciada amb una gran fita de pedra.)

Planejant per la faldilla de la muntanya, envoltats d’una exuberant arbreda de faigs i castanyers,  que tamisen la llum del dia, i trepitjant un munt de fulles seques,

en un recorregut final d’uns 25 minuts de durada, hem arribat dalt del turó (1204 metres) on hi ha les minses restes del castell de Solterra.

Les vistes des de dalt de tot, la muntanya més alta de les Guilleries, són esplèndides panoràmiques de 360º.

Malauradament, el temps no acompanyava gens ...

Localització: N 41 55 23.23 E 02 31 58.98 – Altitud: 1204 m.

Altres: De la pàgina web del Consell Comarcal de la Selva, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Antic castell, encimbellat al punt més alt de les Guilleries.

 Esmentat el 929, el domini del castell restà sota domini del comte de Barcelona, primer mitjançant veguers, i després pels Queralt que, al seu torn, l'administraren a través dels Vilademany. Al s.XIV, finalment, passà als Cabrera.

Abandonat, romangué a l'indret la capella de Sant Miquel, esmentada el 1240 i refeta al s. XVII, que estigué dempeus fins l'any 1910. Avui només queden restes disperses d'aquestes construccions: els fonaments rodons d'una torre circular i, a migdia, restes de la capella. Altres restes de murs, molt malmeses afloren arreu.”

  • De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Les restes del Castell de Solterra, de l'ermita de Sant Miquel de les Formigues i la Creu de Sant Miquel de les Formigues, es troben en el cim més elevat de les Guilleries, amb 1.204 m.

S'hi arriba prenent el trencall esquerre de la pista St.Hilari-Sta.Coloma, (cal deixar el trencall de Villavecchia a l'esquerra). Cal seguir els indicadors.

El tram final s'ha de fer a peu.

Al cim, destaquen les restes de l'antic castell de Solterra, del qual en destaca la base d'una torre circular. També hi ha restes de murs.

 També hi ha restes de la capella de Sant Miquel de Solterra, (en resten alguns carreus de la base de les parets).

Destaca sobretot, però, la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, construïda sobre les restes de la torre del castell de Solterra, la creu s'assenta sobre una peana de pedra. És una gran creu de ferro forjat, pintada de color vermell, amb tres formigues també de ferro a la base, la central de color vermell i les dues del costat de color blanc.

Notícies històriques

Castell termenat. Documentat el 984.”

  • Curiositats: també conegut com a castell de Sant Miquel de les formigues, sobrenom que es deu al fet que el cim és ocupat a la tardor per innombrables formigues alades que hi venen a morir en grans quantitats.

Una creu de ferro, la Creu de les Guilleries, corona el cim, amb tres grans formigues de forja al seus peus.

  • Sensibilitat: Pensem, que ben poques paraules poden expressar tant bé els sentiments, l'afecte vers una altra persona, com les que emanen d'aquest escrit. Amable lector, cregui'ns si diem que cada vegada que tornem a llegir aquestes frases, s''ens fa un nus a la gola ...

Placa que hi ha enganxada a la creu de les Guilleries, al cim del puig de Sant Miquel, sobre les restes del castell de Solterra.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.