Resultats de la cerca
Nova cerca-
2 vots
A Lloberola, entitat de Biosca al Solsonès, es troba aquesta casa de turisme rural construïda al segle XXI que imita la torre del castell de Lloberola. L'edifici consta de quatre façanes, dues plantes i una torre circular annexa, amb coberta de teules de dues vessants. Es troba en perfecte estat de conservació i no disposa de protecció oficial.
-
1 vot
A les afores de Talavera, municipi de la Segarra, es troben les restes d'una torre de guaita del segle XI, construïda com a element de defensa amb planta circular sobre la roca mare. L'edifici, malmès, conserva només un fragment dels murs de la seva part baixa, i és conegut localment com a molí de vent. Sense protecció oficial, és accessible lliurement.
-
1 vot
A Montornès del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, construïda el 1848 durant la guerra dels Matiners. Edificació de planta quadrada amb dos pisos, espitlleres i fossat, formava part de la línia de comunicacions visuals entre Barcelona i Vic, funcionant fins al 1862.
-
1 vot
A Martorell, municipi del Baix Llobregat, es conserven les restes d'una torre de muralla dels segles XII-XIII, actualment protegida com a BCIN. L'edifici medieval original ha estat molt modificat, especialment des del segle XVII quan s'hi va instal·lar un rellotge públic i una volta que cobria el pas del carrer fins al 1926. Actualment en queda poc més que el record, integrat en la trama urbana del carrer Anselm Clavé.
-
4 vots
A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.
-
3 vots
A Serós, municipi del Segrià, es troba aquesta torre de defensa medieval del segle XIV de planta quadrada, construïda amb aparell regular i dotada de finestra amb arc apuntat i espitlleres. Actualment en bon estat, la torre presenta característiques defensives combinades amb elements residencials, com la porta a peu pla i finestres decorades, testimoni de la seva evolució funcional. L'accés és restringit, però es pot visitar prèvia coordinació.
-
1 vot
A Serós, municipi del Segrià, es conserva aquesta torre d'època romana amb planta trapezoïdal, construïda amb grans carreus de pedra irregular sense morter que li donen un aspecte ciclopi característic. Actualment presenta una alçada de 5,20 metres, encara que al segle XX en conservava més d'11 metres, i està envoltada d'edificacions agrícoles modernes.
-
2 vots
A les afores de Torrefarrera, al Segrià, es conserven les restes de la Torre Grallera, una fortalesa d'origen sarraí documentada des del segle XII. L'edificació, protegida com a BCIN, es caracteritza per una gran roca sorrenca de dimensions excepcionals que formava la base d'un habitatge medieval, acompanyada de vestigis arqueològics com sitges i ceràmica.
-
1 vot
A Alfarràs, municipi del Segrià, es troba aquesta torre medieval del segle XV, també coneguda com a Torre del Molí. Es tracta d'un edifici d'origen àrab que funcionà com a molí fariner fins al segle XX, ubicat al costat del Canal de Pinyana, el canal de regadiu més antic de Catalunya. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici presenta accés restringit.
-
2 vots
Torre defensiva medieval del segle XIV situada a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, que presidia l'explotació agrícola templera. Presenta planta quadrada amb murs de carreus ben escairats, planta baixa i pis, amb finestres d'arc sinuós i rectangular, i coronament amb elements defensius. Està protegida com a BCIN, en bon estat però amb accés restringit per trobar-se en terreny privat.
-
A Lavern, entitat de població de Subirats (Alt Penedès), es conserven les restes d'una torre romana de construcció tardana, actualment només una paret mestra amb una finestra d'arc de mig punt de maó. L'edifici, sense protecció oficial, es troba enmig de vinyes i presenta forats arrodonits al parament, amb ceràmica i teules romanes als voltants. L'accés és lliure i el lloc és fàcilment localitzable.
-
2 vots
A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.
-
6 vots
A Castellgalí, municipi del Bages, es troba la Torre del Breny, un mausoleu romà monumental del segle III conegut popularment com a Torre dels Dimonis. Es tracta d'una construcció funerària de gran importància de la Hispània romana, situada a la confluència dels rius Cardener i Llobregat, que conserva el basament rectangular amb fermes pedres escairades malgrat les destruccions del segle XIX.
-
2 vots
Edificació medieval situada a Les Oluges, municipi de la Segarra, actualment molt malmesa amb la meitat de la construcció desfeta i sense sostre. Es desconeix l'època exacta i la protecció legal de l'edifici, que es troba a tocar de la línia de tren Barcelona-Lleida a 612 metres d'altitud.
-
2 vots
A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.
-
A les afores d'Estaràs, a la Segarra, es troben les restes de la torre de Ferragut, una petita fortificació de planta circular del segle XI construïda amb carreus i fang. La torre, molt malmesa, conserva només 2 metres d'alçada i forma part d'un antic poblat completament abandonat. L'accés és lliure però la visita resulta incòmoda per la vegetació i les restes disperses del jaciment.
-
1 vot
La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.
-
1 vot
A Guissona, municipi de la Segarra, es troba aquesta torre defensiva de planta quadrangular del segle XVIII, construïda amb pedra arrebossada i grans carreus regulars. L'edificació presenta tres cossos diferenciats per línies d'imposta, amb espitlleres i obertures rectangulars, i mesura aproximadament tres metres i mig de costat per set d'alçada.
