-
2 vots
A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es conserva una via romana de l'època romana que travessa la comarca amb més de sis quilòmetres d'empedrat intacte, acompanyat de murs de contenció, voreres i trencaaigües. La via, que connectava el Rosselló amb Besalú passant per Camprodon, es manté en òptim estat de conservació gràcies a que el traçat actual s'allunya del primitiu recorregut romà.
-
3 vots
Sant Martí del Clot, a La Vall de Bianya (Garrotxa), és una església romànica del segle XII sobrealçada, documentada des del 1145. Modificada després dels terratrèmols del segle XV i renovada al XVIII, conserva elements romànics com un fris amb mènsules i un campanar de torre. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
Església romànica del segle XII situada a Sant Martí del Clot, a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Edifici d'una sola nau amb absis semicircular i campanar de torre quadrada, que presenta modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit i no és lliurement accessible.
-
2 vots
A la Vall de Bianya, municipi de la Garrotxa, es troba aquest pont medieval de carreus ben escairats amb una àmplia arcada central i una de menuda, ubicat prop del molí d'en Solà. Construït en època medieval posterior al romànic, forma part de la ruta històrica que unia la Vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses.
-
L'església de Sant Pere Despuig es troba al nucli de Sant Pere Despuig, municipi de la Vall de Bianya, a la Garrotxa. Es tracta d'una església parroquial romànica del segle XII aixecada sobre un petit puig, posteriorment modificada, especialment al segle XVIII quan s'amplià vers els costats nord i sud.
-
1 vot
Església parroquial de Castellar de la Muntanya, situada a la Vall de Bianya, municipi de Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa. Temple romànic del segle XII d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, que destaca com a mostra del romànic garrotxí. L'edifici es troba en bon estat de conservació, tot i que l'accés no és lliure i requereix autorització prèvia.
-
1 vot
Sant Andreu del Torn es troba al Torn, petit veïnat de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Aquesta església, documentada des del segle X, va ser bastida al segle XVIII sobre estructures romàniques i preromàniques, conservant elements antics com una pica romànica ornamentada. Destaca pel seu ferrellat romànic amb cap de drac i la reixa del cementiri de 1885, mantenint bon estat general, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
La Capella de Santa Magdalena es troba a Argelaguer, municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Es tracta de l'antiga capella del castell de Montpalau, documentada des del segle X, amb una estructura senzilla d'una nau i absis semicircular, porxo posterior i espadanya d'una obertura recentment restaurada. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.
-
2 vots
L'Església de Sant Miquel de la Miana es troba al disseminat de La Miana, municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa. Es tracta d'una església romànica del segle XII en estat ruïnós, destacable per la seva porta d'entrada cega, la finestra central de l'absis ornada amb columnes estriades i capitells decorats, i el seu campanar de torre rectangular amb data de 1683.
-
5 vots
A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba aquesta ermita romànica del segle XII, edifici d'una sola nau amb absis i teulada de teula àrab que conserva elements originals com la porta d'arc de mig punt adovellada i un campanar de cadireta. Construïda amb recursos precaris però dotada de privilegis, presenta afegitons posteriors del segle XVIII per reforçar l'absis.
-
A Riudaura, municipi de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle IX com a monestir benedictí, amb l'actual temple construït al segle XVIII. L'edifici conserva una torre medieval de secció circular i destaca pels seus púlpits decorats amb estuc blanc i detalls daurats, així com pels retaules dels altars. Protegit com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
1 vot
A Olot, capital de la Garrotxa, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un edifici neoclàssic del segle XVIII amb planta de creu llatina i façana construïda l'any 1800. Destaca per la seva Porta dels Morts amb rajols vidriats de colors, les claus de volta decorades i un notable conjunt de béns mobles com retaules, escultures i pintures dels segles XVII al XX. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
A Olot, capital de la Garrotxa, es conserven les poques restes d'aquest hospital del segle XVI, fundat el 1553 per disposició testamentaria de Miquel Març i en servei des del 1567. L'edifici destaca per la seva portada renaixentista reformada durant el barroc, amb arc de mig punt flanquejat per columnes, actualment molt deteriorada pel temps.
-
1 vot
El Santuari de la Verge del Tura es troba a Olot, capital de la Garrotxa. Edifici religiós dels segles XV-XVI amb façana simètrica de decoració clàssica i interior barroc, destaca per la seva porta cegada amb dovelles i clau de volta de la Mare de Déu realitzada per Enric Julià. Protegit com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
2 vots
Església situada a Batet de la Serra, entitat de població d'Olot, a la Garrotxa. Edifici romànic del segle XII, molt modificat al llarg dels segles amb afegits gòtics i neoclàssics, que conserva l'absis semicircular i destaca pel seu campanar de torre de tres pisos. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
1 vot
Església de la Trinitat situada a Batet de la Serra, entitat de població d'Olot, a la Garrotxa. Edifici romànic del segle XII amb planta de creu llatina, tres naus i absis rodó, destacant la porta primitiva d'arc de ferradura i el campanar de torre. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit.
-
4 vots
L'estany de Puigcerdà, a la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya (Girona), és un llac documentat des de l'any 1260 que ha estat històricament el principal subministrador d'aigua de la vila per a usos domèstics, regadiu i extinció d'incendis. De gran valor patrimonial i recreatiu, ha estat escenari de diverses activitats com l'extracció de glaç, la pesca i, des del segle XX, el turisme estival.
-
3 vots
Al Bullidor, nucli de Barbens (Pla d'Urgell), es conserven les ruïnes del Castell i l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu, documentats des del segle XII. L'edifici presenta una porta d'arc de mig punt adovellat, finestres decorades amb pinacles i paraments de carreus regulars. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna malgrat obres de consolidació anteriors.
















