Resultats de la cerca

Altres noms: Pont del Riutort

El pont medieval de Riutort es troba a La Pobla de Lillet, al Berguedà, sobre el riu Gavarrós. Construït al segle XIV, és un petit pont de pedra amb un sol arc de mig punt i dovelles col·locades a plec de llibre, que formava part del camí ral entre Guardiola i la Pobla. Sense protecció oficial, presenta esquerdes a la volta i deteriorament per vegetació, tot i que es manté transitable.

A la Pobla de Lillet, al Berguedà, es troba l'església romànica de Santa Cecília de Riutort, del segle XI. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb volta de canó, porta d'entrada amb arc de mig punt i campanar d'espadanya, reforçat per contraforts exteriors i amb una cripta al seu interior. L'edifici, sense protecció oficial, es conserva molt malmès i amagat per la vegetació, tot i que manté els murs en peus i és d'accés lliure.

A Brocà, paratge de Guardiola de Berguedà al Berguedà, es troba aquesta construcció romànica del segle XII que presenta una bona apariència. L'edifici no disposa de protecció oficial i l'accés és restringit, situant-se a 958 metres d'altitud en una zona de difícil accés que requereix vehicle 4x4 o caminada a peu.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

El Pont de Riugrèixer es troba a Bagà, municipi del Berguedà, a 908 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció medieval d'un sol arc de pedra que travessa el riu Greixer, actualment en desús perquè la carretera moderna passa al costat. Malgrat la manca de protecció oficial, l'estructura es manté en pie, tot i que és difícil de localitzar i no disposa de baranes, per la qual cosa requereix precaució en el seu accés.

Altres noms: Pont del Roser

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont medieval del segle XIV sobre el torrent del Roser. Es tracta d'una construcció senzilla d'un sol arc de mig punt, documentat ja l'any 1338, que formava part dels accessos principals a la vila. Malgrat que es manté en peus, l'estat de conservació és regular i passa força desapercebut per la vegetació que l'envolta, sense protecció oficial actualment.

L'església de Bagà, al Berguedà, és un curiós exemplar de transició del romànic al gòtic construït durant el segle XIV amb planta basilical, nau central coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Destaca per l'elegància i les grans proporcions del seu interior, contrastant amb l'exterior massís, i conserva dues portalades monumentals amb arquivoltes apuntades rematades per pinacles florals.

Altres noms: Pont del camp de la vila / Pont del molí / Pont de l'oratori

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont gòtic del segle XIV sobre el riu Bastareny. Construït amb carreus de pedra regulars que perden uniformitat en les filades superiors, destaca per les seves dues arcades desiguals i una capelleta al pilar central que albergava una imatge mariana. Sense protecció oficial, el pont es manté en ús i és accessible lliurement als peus de l'església de Sant Esteve.

Altres noms: Església de Sant Joan de l’Avellanet

Petita capella romànica del segle XII situada a Bagà, al Berguedà, a 943 metres d'altitud. L'edifici, d'una sola nau amb absis, destaca pel seu parament de carreus de pedra i la volta de canó interior, amb l'absis original del XII i la nau reconstruïda al XIV. Es troba en bon estat de conservació i és d'accés lliure, ubicada en context rural prop de l'Ecomuseu de Sant Joan d'Avellanet.

L'església de Grèixer, llogaret de Guardiola de Berguedà al Berguedà, és un temple romànic del segle XI amb nau única, volta de canó i absis semicircular, consagrat el 871 i reconstruït a mitjan segle XI. L'edifici presenta bon estat de conservació, està situat en posició privilegiada al peu d'un turó i disposa d'accés restringit als veïns. Fou església parroquial medieval fins que esdevingué sufragània de Sant Martí del Puig al segle XVIII.

A Peguera, entitat deshabitada del municipi de Fígols (Berguedà), es conserven les restes malmeses d'una antiga església parroquial medieval del segle XII. L'edifici, construït amb pedra irregular disposada en fileres, només manté murs de poca alçada dins d'un tancat proper al cementiri adjunt. Malgrat la seva ruïna, representa un testimoni del poblament medieval de la zona, sense protecció oficial actualment.

A Fumanya, llogaret del municipi de Fígols al Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI de nau única amb absis, construïda amb pedra irregular i coberta de teula àrab. Destaca pel seu campanar d'espadanya i la volta de canó que cobreix la nau. Sense protecció oficial, l'edifici es manté en bon estat però requereix accés restringit amb consentiment del propietari.

A Fígols, municipi del Berguedà, es troba aquesta església romànica del segle XI d'una sola nau amb volta de canó, sense absis però amb torre campanar de secció quadrada als peus. Construïda amb carreus de pedra petits disposats en fileres, destaca pel seu parament senzill i la coberta de teula àrab, formant centre d'un petit nucli rural relacionat amb la mineria.

L'església de Sant Vicenç de Navel, al llogaret de Navel (Viver i Serrateix, Berguedà), és un temple romànic del segle XII de petites dimensions amb nau única, absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici presenta murs llisos sense ornamentació i aparell de carreus mitjans disposats a trencajunt, exemplar típic de l'arquitectura religiosa comarcal medieval.

Altres noms: El Forn / Cal Pastisser

A Serrateix, municipi de Viver i Serrateix al Berguedà, es conserva l'antiga església parroquial de Sant Pere, edifici preromànic del segle X amb transformacions romàniques posteriors. L'estructura original presenta arcs de ferradura i una capçalera característica, tot i que ha estat profundament modificada al llarg dels segles per adaptar-se a habitatge i forn de pa.

Altres noms: Església de Sant Martí de Montdarn

A Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es troba aquesta església romànica del segle XII, de nau única amb absis semicircular i campanar d'espadanya. Documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Joan de Montdarn, destaca pel seu aparell de carreus irregulars que evidencia dues etapes constructives i pels grans contraforts a migdia.

A Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es conserva un petit oratori paleocristià excavat en una gran roca, datable entre els segles IV i V. L'estructura consta de tres arcs de mig punt amb decoració d'estrelles, i conté una imatge de Sant Joan. Malgrat no tenir protecció oficial, aquest santuari és accessible mitjançant una escala de ferro i continua sent venerat durant la festa major del municipi.

L'església de Sant Joan de Montdarn es troba a Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix, al Berguedà. Edifici dels segles XI al XVIII que combina elements romànics primitius, com l'absis amb bandes llombardes, amb reformes barroques del 1784 que li donaren la planta de creu llatina actual. Presenta bon estat exterior, accés restringit i no té protecció oficial.