Resultats de la cerca

A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.

A Pontils, municipi de la Conca de Barberà, es troba aquesta capella romànica del segle XI, antiga església del castell de Montclar. Edifici d'una sola nau amb absis semicircular restaurat el 1985, presenta magnífiques vistes dels voltants. L'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Sant Pere de Roda - Generalitat de Catalunya *.

Al Port de la Selva, a l'Alt Empordà, es troba el monestir de Sant Pere de Rodes, un conjunt monàstic dels segles X-XI d'estil preromànic i romànic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'església és obra cabdal del romànic català amb una nau central de riquesa decorativa excepcional, capitells de tipus califal considerats entre les millors peces escultòriques del segle XI, i una girola doble.

Altres noms: Capella del cementiri

A la Guàrdia Lada, entitat de Montoliu de Segarra a la Segarra, es troba aquesta capella romànica dels segles XI-XII integrada dins del cementiri del poble. L'edifici de planta rectangular amb nau de volta de canó i absis semicircular destaca pel seu aparell de carreuó segarrenc i elements com la finestra cruciforme i l'espadanya d'un ull. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Santa Maria de Miralles, municipi de l'Anoia, es conserven les restes d'una església romànica del segle X situada dins del recinte fortificat del castell de Miralles, documentat des de l'any 960. L'edifici, de construcció romànica amb portal d'arc rodó i campanar d'espadanya, presenta una sola nau amb volta de canó i formava part de la línia defensiva de la comarca.

A la Baronia de Sant Oïsme, entitat de població de Camarasa a la Noguera, es troba aquesta petita església romànica del segle XI d'una nau amb tres absis en creu, campanaret quadrat i volta de canó. Destaca pels seus murs de carreus i la coberta de lloses de pedra, així com per la porta de mig punt i les finestres de doble esqueixada als absis.

A Guàrdia de Noguera, municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), es troben les restes de la capella de Sant Feliu, antiga església parroquial romànica del segle XI que formava part de la pabordia del castell de Mur. L'edifici, de nau única amb volta de canó i decoració de arcuacions llombardes, es troba malmès amb la coberta i part dels murs derruïts.

La capella de Sant Miquel es troba a Castellví de la Marca, a l'Alt Penedès, situada dalt d'un cim que domina el Penedès al costat de la torre del castell vell. Aquesta església romànica del segle X, construïda l'any 929 pel comte Sunyer, presenta una planta rectangular amb nau de volta de canó i restes d'arcs formers.

L'església d'Alfés, situada al municipi d'Alfés a la comarca del Segrià, és un temple romànic del segle XIII de reduïdes dimensions amb una sola nau, absis semicircular i campanar de secció quadrada. Destaca per la seva part romànica més important, amb aparell de pedra ben escairada i detalls com finestres d'arc de mig punt. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església vella de Santa Maria de Maials, al municipi de Maials (Segrià), és un temple romànic del segle XIII que conserva només ruïnes, visibles dins un petit pati tancat al carrer Vila Closa. L'edifici de planta rectangular amb nau única i absis semicircular destaca pels seus carreus de pedra sorrenca i la decoració amb mènsules i cornises motllurades, així com per la porta d'accés amb arc de mig punt.

Altres noms: Palau d'Aitona - (Patrimoni.Gencat) / Castell del moro (Consell comarcal del Segrià).

Situat al turó que presideix Aitona, municipi del Segrià (Lleida), aquest castell medieval del segle XII fou residència dels Montcada, marquesos d'Aitona. Conserva dues torres cilíndriques i muralla del recinte superior, amb estructura quadrangular defensada originàriament per torres a les cantonades. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però estabilitzat, amb accés lliure.

Castell de Gimenells, situat en un turó de Gimenells i el Pla de la Font, al Segrià. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XII, actualment malmesa, que destaca per les restes d'una poderosa torre quadrangular amb base atalussada i estructura interior de tres pisos. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes extenses dels voltants.

A Sucs, entitat de Lleida (Segrià), es conserven les restes d'un castell medieval d'origen àrab amb elements romànics, destacant una torre soterrada amb volta de canó i l'església de Sant Miquel. El conjunt arqueològic, integrat en un parc amb itinerari arqueològic, presenta un estat de conservació deficitari però és d'accés lliure amb panoràmiques esplèndides. Està protegit com a BCIN.

A Almenar, municipi del Segrià, es troba l'església de Santa Maria, un edifici gòtic del segle XIV que reflecteix dues etapes constructives: la nau i capçalera gòtiques amb absis poligonals i cobertes nervades, i el campanar barroc-neoclàssic afegit el 1740.

Altres noms: Castell dels moros.

A Almenar, municipi del Segrià (Lleida), es troben les restes d'un castell documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. L'edifici, molt malmès, presenta restes de murs i una torre central quadrada d'origen medieval, encara que les estructures actuals daten dels segles XIX-XX segons l'arqueologia. El jaciment, accessible lliurement al cim d'un turó que domina la població, conserva materials d'èpoques ibèrica, andalusina i cristiana.

A Corbera d'Ebre, municipi de la Terra Alta, es conserven les restes del castell medieval documentat des de 1153, que pertanyé als templers i posteriorment als hospitalers. De l'edifici del segle XII destaca una galeria porticada amb capitells decorats amb la creu templera, actualment traslladada a la Casa de la Vila.

A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.

A Subirats, a l'Alt Penedès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil de València a Barcelona. Edificació de planta quadrangular amb base atalussada i espitlleres, actualment malmesa i sense sostre ni pisos, està protegida com a BCIN. Accessible lliurement, es localitza al nucli d'Ordal a 560 metres d'altitud.