Ermita de Sant Miquel de Montclar – Pontils / Conca de Barberà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Pontils, vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).

Època: Segle XI - (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). Tot i que pensem que és una edificació d'estil romànic, honestament, no hem trobat cap informació corroborant-ho.

Protecció: No hi consta - (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Estat: Restaurada (Any 1985). No és accessible lliurament. Magnífiques i extenses vistes als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitada el 01/04/2010:

Situada al costat mateix de les restes del castell de Montclar, doncs era l’antiga església d'aquest castell, remetem a les persones interessades en el tema, a visitar la nostra pàgina, on trobaran informació de com accedir-hi.

Localització: N 41 28 04 E 01 20 48.20 – Altitud: 942 m.

Altres: De la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ens complau extreure la següent informació (Juny 2013):

“Descripció: 

Capella de l'antic castell de Montclar. Església d'una sola nau amb absis semicircular. Les seves mides exteriors són de 11x5 metres. La seva capçalera presenta una considerable elevació per tal de salvar el desnivell. Presenta l’obertura d'una segona porta als peus de la nau que coexisteix amb la porta original del mur de migdia. Es troba situada al costat del Castell de Montclar. Fou restaurada en època moderna, essent inaugurada el dia 9 de maig de 1975.

Ressenya històrica: 

El castell de Montclar pertany en el seu origen a l'extens terme de Santa Perpètua. A diferencia d'altres castells que integren la ruta com les Piles o Biure, Montclar es basteix en dates mes primerenques, a començaments del segle XI, probablement gràcies a la seva situació elevada i estratègica. Montclar pren una especial importància en la fixació i l'expansió de la conquesta de l'Alt Gaià, l'any 1013 es posseït per Sal•la de Santa Perpètua, descendent d’altre Sal•la, fundador del llinatge del mateix nom, i que domina a principi del segle XI un extens territori en el qual s'inclou el castell veí de Santa Perpetua i el de Barberà.

La primera referència directa al castell data de l'any 1030, quan Guillem, fill de l’esmentat Sal•la, la propietat del castell a Arnau Odó, el qual tres anys més tard, el 1033, la ven novament a Bernat Sendred de Gurb, del llinatge dels Gurb-Queralt, els quals, originaris d'Osona, desenvolupen un paper decisiu en la repoblació d'aquestes terres. Els esforços per afermar el poblament de la zona es palesen també en la donació que sobre terres de Montclar fa la família Cervelló, relacionada a l'igual que els Gurb amb aquests indrets. L’interès dels comtes en afermar el seu poder en aquest territori passa per la possessió superior dels castells i, l'any 1072, compren a Oliver Bernat de Gurb i a la seva esposa l'alou format per Montclar, Benviure i les Piles per dos mil mancusos barcelonesos d'or.

Tot i que el comte els encomana en un primer moment al mateix Oliver Bernat, l'any 1079 Montclar s'infeuda a la família Cervelló, vinculada també al territori i feudatària dels comtes en altres castells de la contrada.


Al segle XII la butlla papal de 1154 assenyala Montclar entre els béns de l'Església de Tarragona. El llinatge dels Cervelló manté la senyoria fins l’època moderna, tot i que altres famílies mantenen drets al castell de Montclar, com es el cas dels Queralt. A mitjan del segle XII els Queralt estan a Montclar sota la dependència feudal dels Cervelló. També cap a mitjan del segle XII trobem el llinatge homònim del lloc: Pere de Montclar, fill cabaler de Guerau Alemany de Cervelló, es documentat l'any 1168, i té drets a Montclar. L'any 1200, el rei Pere I cedeix els castells de Montclar junt amb Pontils i Montagut a Berenguera de Querol, vídua d'altre Guerau Alemany de Cervelló, amb la condició que no donés cap mena d'auxili al seu fill Ramon Alemany fins que aquest no hagués resolt les diferencies que sostenia amb el monarca.

La darrera notícia documental de que disposem data de 1246, quan la comanda templera de Barberà adquireix a Gueraua de Cervera, vídua de Ramon Alemany de Cervelló, i ais seus filis Guillem i Hug el castell de Valldossera, dins del terme del castell de Montclar. A diferencia d'altres castells, Montclar no genera cap nucli de població al seu voltant a causa de la seva situació encimbellada i estratègica, paradoxalment, la mateixa que li atorgà un paper clau en els segles altmedievals.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Conca de Barberà : Veure en un mapa més gran.