Església de Santa Maria – Almenar / Segrià

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: a Almenar, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Segle XIV- (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Aparenta un bon estat. El dia de la visita estava oberta. Desconeixem si en altres circumstàncies també és visitable o solament ho és en horaris de culte. Hem pogut aparcar a la mateixa plaça, on a l'altre costat, al davant, hi ha la casa de la Vila.

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/05/2013:

Hi hem accedit circulant de forma intuïtiva pels estrets i costeruts carrers d'Almenar sense que puguem donar una idea exacta del recorregut que hem efectuat.

La trobarem a la Plaça de la Vila.

Localització: N 41 47 52.00 E 00 34 05.87 – Altitud: 328 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent (i extensa) informació (Maig 2013):

“ Descripció

Santa Maria d’Almenar és un edifici que reflecteix fonamentalment dues etapes constructives. D’una banda, la nau i la capçalera s’emmarquen dins les directrius del gòtic del segle XIV, similars a les de Balaguer i Castelló de Farfanya. De l’altra, el campanar, que forma part del cos de façana, és el resultat de treballs duts a terme al segle XVIII.

De nau única amb transsepte, la seva capçalera es tanca amb tres absis poligonals en els quals s'obren finestrals apuntats, que subratllen l’eix vertical, recolzat també per les línies dels contraforts, els quals ressegueixen els angles dels absis i pauten a l’exterior els trams de la nau

Pertanyen a la construcció gòtica, les cobertes nervades que trobem a la nau i els absis. El sistema de suports integra semicolumnes de capitell generalment simple i pilastres poligonals en els angles del creuer, damunt del qual reposa un alt cimbori vuitavat, sostingut per trompes, que va ser refet a començament de segle La planta gòtica fou modificada al 1740, moment en què es porta a terme una peculiar estructura que composa la façana-campanar de l’edifici.

 L’accés es configura a partir d’un arc de mig punt, emmarcat per dues pilastres àmplies, suports d’un entaulament amb frontó triangular, trencat per una fornícula. Aquest portal s’obre en un cos quadrat que en la mateixa vertical es transforma en el campanar octogonal de tres cossos aixecats per sobre de la línia de cobertes, sense obertures el primer i amb una arcada de mig punt a cada costat els altres dos. L’últim pis, de planta lleugerament més reduïda, era rematat fins el 1936 per un àngel giratori, que li ha estat reposat en la restauració duta a terme recentment per la Generalitat de Catalunya. En la mateixa reforma del segle XVIII es va modificar la volta del tram de la nau més proper al campanar, dotat a l’exterior d’una galeria d’arquets inexistent en els altres trams de l’església.

 Des d'alguns punts de vista, la imatge global del conjunt sembla voler reproduir l’aparença de la Seu Vella de Lleida, aixecada com aquesta sobre un turó i per damunt de les construccions veines.Tot i ser resultat d’intervencions d’èpoques diferents, Santa Maria d’Almenar presenta un aspecte notablement unitari.

 L'església és un dels exemples de la implantació del gòtic lleidatà que incorpora elements estructurals i constructius barrocs i elements decoratius neoclàssics. Té una única nau de planta de creu llatina capçada per absis pentagonals i una façana sòbria de carreus regulars de pedra on destaquen els finestrals gòtics trompetats. L'església és coberta de pedra i teula a dues aigües. Destaquen com a elements més rellevants: el traçat de la planta, les invariants tipològiques i arquitectòniques de l'estil gòtic, el campanar barroc i la façana neoclàssica.

Notícies històriques

L'any 1095 el comte d'Urgell Ermengol V ja havia concedit a la canònica de Santa Maria de Solsona l'església de Sant Joan del castell d'Almenar i les esglésies que s'hi fessin en el futur. No obstant això, entre els anys 1097-1104 el monarca aragonès Pere i el bisbe de Roda demanaren al papa la confirmació dels límits del bisbat de Roda, i, entre les esglésies incloses a Roda, s'hi consignà la capella castral d'Almenar.

La possessió de l'església d'Almenar per part de la canònica de Solsona és confirmada en diferents butlles papals del final del segle XI i del segle XII. Pel que fa a l'església de Santa Maria la primera constància documental d'aquesta església és posterior a 1150, quan pertanyia al Bisbat de Solsona.

 L'actual església de Santa Maria d'Almenar va ser construïda fonamentalment en dues etapes: la del segle XIV, en que es va edificar la nau gòtica, i la del segle XVIII, en la qual se li va afegir el campanar i atri d'accés. De l'estudi de les marques de canteria es pot deduir que la construcció gòtica es pot datar entre finals del segle XIII i primers del XIV.

L'any 1740 es va acabar la construcció del campanar adossat a la façana principal i que conforma un atri d'accés d'una tipologia no pròpia de l'arquitectura religiosa catalana.

Després de la destrucció i incendis del 1936, a l'inici de la Guerra Civil, que van comportar la destrucció del cimbori i del penell de l'àngel giratori, el 1938 es va construir l'actual volta d'obra i es va restituir el penell, i el 1956 es van netejar les pedres fumades.

Sembla però que l'església de Santa Maria d'Almenar no es degué construir fins poc després de la repoblació del lloc per colons de Balaguer l'any 1147. Al segle XIV es degueren iniciar les obres d'ampliació del primitiu temple, que fou totalment renovat en estil gòtic. En la visita pastoral feta el 1361 s'esmenten tres altars, segurament resultat d'aquesta ampliació. Al segle XVIII s'aixecà un nou campanar d'estil neoclàssic, que fou acabat l'any 1772.

 L'església ha sofert diversos afegits al llarg del temps, en funció de les necessitats. Dos dels annexos afegits corresponen a la sagristia i a l'espai on es troba la calefacció. Cap el 1930 es va refer la cúpula del cimbori. Els anys 1981 i 1984 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va realitzar treballs de restauració i els anys 2002-2004 va realitzar altres tasques de consolidació i restauració a càrrec de l'1% cultural, dins un programa d'actuacions amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.