Castell d’Almenar / Segrià

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Almenar, vila i municipi de la comarca del Segrià (Lleida).

Època: Documentat des del segle XI - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Molt malmès. Lliurament accessible. Es pot pujar en cotxe i aparcar (N 41 47 50.37 E 00 33 53.00) còmodament al cim del turó, on en un nivell superior, hi ha les restes del castell.

Cal tenir en compte la informació de la pàgina web Pat.mapa, que més endavant reproduïm, en l'apartat que diu:

“ La intervenció arqueològica realitzada l'any 2001 indica que els murs que avui s'observen en l'actualitat corresponen a un edifici datat entre el segle XIX i XX.”

Altres noms: Castell dels moros.

Accés - Visitat el 10/05/2013:

Les restes d'aquesta edificació estan situades al cim d'un turó que presideix la població. Hi hem accedit circulant de forma intuïtiva pels estrets i costeruts carrers d'Almenar sense que puguem donar una idea exacta del recorregut que hem efectuat. Això ens ha permés descobrir l'església de Santa Maria, situada a la plaça de la Vila.

Orientativament, a la part final de l'itinerari, a la dreta, trobarem el cementiri d'aquesta població.

Al darrer tram del recorregut hem trobat cartells indicadors de la situació del castell.

Localització: N 41 47 51.90 E 00 33 54.67 – Altitud: 375 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):

“Descripció

Restes de murs i d'una torre central quadrada.

Notícies històriques

La primera menció escrita que es coneix del castell és del període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l'antic castell d'Almenar a al-Mundir de Lleida per compte d'al-Mu'tamin de Saragossa, per tal de pressionar les fronteres de Lleida (1085).

A conseqüència d'això el van restaurar i convertir en una veritable fortalesa. A partir de l'any 1087 el monarca aragonès i el comte d'Urgell Ermengol V iniciaren una campanya de conquesta sobre punts tan importants com Montsó o Balaguer.

 Fruit d'aquesta campanya, l'any 1093 caigué la fortalesa d'Almenar, però tot i que això comportaria la conquesta del castell, el veritable procés de colonització d'Almenar començà a partir de l'any 1147, moment en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV emeté una carta de població atorgant el castell d'Almenar a cent homes de Balaguer.

 Sembla que l'objectiu principal d'aquesta carta era consolidar el castell fronterer com a avançada en la conquesta definitiva de Lleida (1149). Pere Ramon d'Erill seria nomenat castlà de la fortalesa. L'any 1224 el rei Jaume I atorgà al batlle de Lleida Ramon Ramon la potestat del castell, amb els mateixos drets que els castlans, els Erill. Al segle XIV, però, Almenar va perdre la seva categoria de vila reial i passà a mans de Pere de Carcassona. El castell d'Almenar tingué un paper força representatiu en les diferents guerres que sacsejaren Catalunya, com la guerra dels Segadors (1640-1652) i la guerra de Successió (1702-1714).

 L'any 1845 P. Madoz descrivia un castell molt malmès, però l'any 1874 el castell es refeia. Es va mantenir fins el 1938, moment en què es va veure afectat pels combats de la guerra civil.

 Actualment del castell només en resten alguns murs d'època difícil de determinar. Consta l'any 1095 que, dins el recinte del castell, hi hagué la capella de Sant Joan, avui totalment desapareguda. En aquesta data el comte d'Urgell Ermengol V la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona.”

  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – arqueologia, el següent text (Maig 2013):

“ Descripció

S'accedeix al jaciment des del mateix nucli d'Almenar pels carrers: Baixada del castell, del castell i castell dels moros.

Es tracta de les restes d'una estructura quadrangular que correspon a una torre que en la documentació apareix citada des d'època medieval.

 S'observen espitlleres en les restes de murs que semblen modificades en època moderna. Les dades que es tenen de l'indret a nivell oral i escrits són poques i confoses.

El fet que a l'edifici se li donés el nom de Castell dels Moros ha portat al llarg del temps confusions perquè s'havia pensat que era una fortalesa andalusina del segle X-XI. També es diu que en aquest cim hi havia el castell cristià.

 L'any 2001 es dugué a terme una intervenció arqueològica dins el marc del segon Pla comarcal del Segrià, impulsat i gestionat pel Consell Comarcal del Segrià. Aquest Pla naixia l'any 2000 amb l'objectiu de vetllar pel patrimoni arqueològic de la comarca. La intervenció arqueològica realitzada l'any 2001 indica que els murs que avui s'observen en l'actualitat corresponen a un edifici datat entre el segle XIX i XX.

 La intervenció es dividí en diferents zones:

Zona 1. És la part més elevada del turó. Es tracta d'un edifici de planta quadrada construït sobre la roca natural. L'edifici té cinc murs, tres dels quals estan pràcticament enderrocats. Hi ha quatre estructures més, quatre petites torretes cantoneres de planta ametllada. Les característiques de la construcció i els materials fan pensar en un edifici força modern.

 Zona 2. Correspon també a la part alta del turó però a unes estructures que no tenien relació amb l'edifici principal (zona1). Es tracta d'un espai de planta quadrada que funcionaria com a dipòsit i que podria tractar-se d'una construcció moderna contemporània a l'edifici principal. Aquesta construcció estava feta sobre un mur més antic i en destruïa una part. L'interès d'aquest mur rau en les seves característiques: orientació nord-sud, de pedres mitjanes de forma paral·lelepípede lligades amb argila i argamassa. Pel material tot fa pensar que aquest mur correspondria a un edifici més antic que el de la zona 1 i que podria haver tingut els seus orígens en època medieval o moderna. Tant podria tractar-se d'una edificació magna i noble com podria ser aquell castell medieval dels segles XV-XVIII de què parlen les cròniques.

 Zona 3 - 4- 5. Tres zones localitzades a les vessants del tossal on es pretenia fer una petita neteja superficial per tal de documentar l'existència d'estructures. Es documentaren alguns murs i el material recuperat, tot i ser superficial, correspon a èpoques ibèrica, andalusina, cristiana i moderna, fet que confirmaria l'existència d'hàbitat a la zona des d'època ibèrica.

Context

Tossal que domina el poble d'Almenar des de l'oest. Repoblat en els vessants amb pins i tuies regats a goteig.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.