Resultats de la cerca

A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.

Al municipi de Vic, a la comarca d'Osona, es troben les minses restes del castell de Sentfores, una fortificació del segle X documentada entre els anys 911 i 932. Ubicat en un turó a 603 metres d'altitud, actualment només es conserven poques filades de totxos gairebé irrellevants, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional amb accés lliure, des d'on es gaudeix de magnífiques vistes de la plana.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

A les afores de Sabadell, al Vallès Occidental, es troben les restes del castell de Ribatallada, una fortificació del segle XII documentada des de 1136. L'edificació, mig enrunada i envaixada per males herbes, conserva elements significatius com la porta d'entrada i restes de muralla amb aparell de pedres ben tallades. Tot i el seu estat de deteriorament, és accessible lliurement, encara que la circulació interior resulta incòmoda.

Altres noms: També coneguda com a casa forta de Rocaspana.

A Vilanova de Meià, a la Noguera, es conserven les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, també coneguda com a casa forta de Rocaspana. L'edificació, construïda sobre la roca viva a 953 metres d'altitud, destaca pel seu important nombre d'espitlleres i per mantenir les parets en peus malgrat estar malmesa i sense sostre. Té accés lliure i es pot visitar seguint itineraris de muntanya des dels nuclis propers.

Altres noms: Torre de les tinyoses.

La Torre de les Conclues, situada a Corçà, municipi d'Àger a la Noguera, és una fortalesa del segle XIII que funcionava com a lloc de vigilància dels estrets de la Noguera Ribagorçana. L'edificació, també coneguda com a Torre de les Tinyoses, es troba en estat malmès i actualment és accessible als visitants. Modernament va servir per tancar ramats malalts.

Altres noms: El castell d’Orenga també és conegut amb el nom “els castellets”.

Al terme municipal de Vilanova de Meià, a la Noguera, es troba aquest castell medieval del segle XI que actualment es presenta molt malmès, conservant només la base d'una poderosa torre que corona un empinat cim a 1054 metres d'altitud. L'edificació, construïda sobre la roca viva amb un perímetre gairebé inaccessible, destaca per la seva ubicació en una contrada de gran bellesa amb impressionants espadats.

El castell de Sant Llorenç es troba al nucli de Sant Llorenç de Montgai, municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'una fortificació medieval del segle IX, actualment malmesa, de la qual només subsisteixen alguns habitacles coberts i trams de muralla. Tot i el seu estat ruïnós, el lloc conserva rastres evidents d'ocupació humana i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus des de la seva ubicació a 552 metres d'altitud.

Al cim del turó de Grialó, a Colldelrat (Artesa de Segre, Noguera), es conserven les restes malmeses d'un castell del segle XI amb una capella romànica dedicada a Sant Miquel i dues cisternes excavades a la roca. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, el conjunt ofereix magnífiques vistes dels voltants i accés lliure, tot i que la presència d'una torre elèctrica ha afectat la integritat del jaciment.

Altres noms: Els castellots.

Castell del Montmell, a la Juncosa del Montmell (Baix Penedès, Tarragona). Fortificació medieval documentada des del segle X, situada al cim de la serra a 778 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb escassos vestigis de murs, restes de capella amb pintura i arcades, d'accés lliure però difícil.

A Can Ferrer de la Cogullada, nucli del Montmell (Baix Penedès), es troben les restes d'un castell medieval situat estratègicament a 525 metres d'altitud. L'edificació està totalment malmesa i difícilment identificable per la vegetació que l'inunda, amb només quatre pedres supervivents. L'accés és lliure i ofereix amplies vistes dels voltants, tot i que la protecció de l'edifici és desconeguda.

La Torre de Gavadà és una torre de defensa de planta circular situada al nucli abandonat de Gavadà, municipi de Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), datada del segle XVI i protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici conserva la volta de la planta baixa amb la característica forma espiral de la contrada, però es troba en estat molt malmès amb pèrdua significativa de pedres al paredat.

Altres noms: També es coneguda amb el nom de Castellot de Joveró.

La torre de Joveró es troba al terme municipal de Jorba, a l'Anoia. Es tracta d'una torre medieval de planta rectangular, possiblement del segle XII, construïda amb pedres ben tallades que deuria haver tingut més alçada. Actualment es troba molt malmesa i envoltada de vegetació, amb accés lliure però difícil per la densa cobertura vegetal que en dificulta la circulació.

El castell d'Abella es troba al poble d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà (Lleida), situat al cim d'una penya sobre la població. Construcció medieval del segle XI, conserva escasses restes, destacant un mur de tretze metres que tancava una estructura rectangular. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna amb accés lliure, a 980 metres d'altitud.

Castell d'Orrit, situat dalt d'un turó sobre Pont d'Orrit al municipi de Tremp (Pallars Jussà), és una petita fortalesa del segle XI d'estil romànic, protegida com a BCIN. Actualment es troba malmès amb poques restes, però la torre supervivent manté les parets ben conservades i ofereix esplèndides vistes als voltants. L'accés és lliure, tot i que l'ascens final presenta dificultats per al terreny escarpat.

A Toralla, entitat de població de Conca de Dalt (Pallars Jussà), es conserven les malmeses restes d'un castell medieval documentat des del segle XI. Dalt d'un penyal rocós hi ha una torre de planta circular amb un mur perpendicular, amb parament de dos nivells constructius diferents. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement, tot que l'accés presenta certa dificultat per la seva situació sobre grans roques.

Altres noms: El Castellet.

Al terme municipal de Sallent, al Bages, es troben les restes molt malmeses del castell de Cornet, també anomenat Castellet, un edifici medieval dels segles XII-XIII protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Del primitiu castell romanem només petits llenços de parets fragmentats i ruïnes de muralles cobertes per la vegetació, amb aparell de mides mitjanes unit amb morter i calç. L'accés és lliure però sense senyalització informativa.

Al costat de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, a Esparreguera (Baix Llobregat), es troben les minses restes del castell de les Espases, una fortificació del segle X situada sobre el congost del Cairat. Del primitiu edifici només es conserven la base d'una torre circular i una paret que ressegueix el perfil superior de la roca, construïdes amb petits carreus travats amb morter. Actualment es troba en estat de ruïna.