Castell d’Orenga – Vilanova de Meià / Noguera

Valoració: 2 vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Vilanova de Meià (La Noguera) – Lleida.

Època: Segle XI (Patrimoni.Gencat)

Estat: Molt malmès. Sols resta en peus la base d’una poderosa torre. Situat en una contrada de gran bellesa. Precioses vistes als voltants.

Altres noms: El castell d’Orenga també és conegut amb el nom “els castellets”.

Accés - Visitat el 03/09/2009:

L’itinerari per descobrir aquesta edificació es fa a través d’una carretera sense asfaltar. L’inici és a Figuerola de Meià per un costat i el final a Santa Maria de Meià, o a l’inrevés (11 km).

Per altra banda, molt a la vora d’aquesta edificació hi ha la casa forta de Rocaspana, també coneguda com la Torre de Mataperunya.

Llavors detallarem de forma conjunta l’itinerari que ens ha portat a visitar al mateix temps, aquestes dues edificacions.

Comencem el viatge a Santa Maria de Meià, on el camí (hi ha un indicador: Figuerola de Meià) s’inicia al costat mateix de l’església parroquial (N 41 59 34.12 E 00 59 27.22) Posem a zero el comptaquilòmetres del cotxe.

Circulant per la carretera citada anteriorment, molt ben condicionada a dia d’avui, arribem a un lloc situat en plena corba, a les coordenades  41 59 53.53  00 56 15.84, on a l’esquerra hi ha l’inici d’una pista de muntanya, sense cap indicació, per on continuarem. Des del punt de sortida fins aquí, hem recorregut uns 5,2 km.

Molt aviat la pista s’introdueix en una petita praderia, erma avui en dia, dirigint-se cap a una edificació situada a uns 300 metres des de l’inici del camí.

Sobrepassem aquesta granja (?) deixant-la a la dreta i al poc, a  l’esquerra veiem l’inici d’una pista de muntanya amb males condicions per circular-hi.

Aparquem aquí mateix el cotxe (41 59 43 00 56 12), a tocar d’unes terres de conreu i ens disposem a continuar el camí a peu.

Pugem per aquesta pista i ens trobem caminant entre camps conreats a la dreta i muntanya a l’esquerra.

Molt aviat la Torre de Mataperunya ja és ostentosament visible a la nostra esquerra.

Com que no tenim coneixement de cap camí i tampoc descobrim cap senyal d’haver-n’hi, ataquem aquesta edificació de forma contundent: cap a l’esquerra primer, cap a la muntanya i cap a la dreta després i camp a través, amunt, cap al nostre objectiu, ben proper.

Val a dir que tot i estar força a la vora, l’ascensió té mèrit, doncs una atapeïda vegetació impedeix la còmode circulació, tot i que això no ens impedeix arribar aviat a les restes de l’edificació.

Coordenades de la Torre de Mataperunya: N 41 59 41 E 00 56 25.

Malmesa, sense sostre, però manté, ben ufana, en peus les parets. Era una gran edificació, construïda sobre la roca  viva, inaccessible per bona part del seu perímetre. Una paret divideix la planta baixa en dues seccions idèntiques. Una d’elles està presa per la vegetació. Curiós l’important nombre d’espitlleres que té.

Finalitzada la visita tornem a baixar pel mateix “camí” i una vegada al pla, reprenem la caminada, com abans, vorejant la muntanya a l’esquerra i els camps a la dreta.


Després de sobrepassar la torre, cal trobar un discret, però evident corriol que s’enfila decididament, deixant per sota del camí, a la dreta, les terres de conreu.

A l’inici d’aquest camí hi hem “plantat” una fita de dos pams d’alçada, amb el desig de que serveixi, si és possible, de indicació a futurs “descobridors”. Si fos així, agrairíem afegissin noves fites a aquest indret.

Davant nostre, a la dreta s’aixeca imponent una penya rocallosa. Dalt d’aquest cim hi trobarem el castell d’Orenga.

Al cap d’una mitja hora arribem dalt d’un coll (1). Aquí trobem que el terreny està llaurat, doncs és accessible amb maquinaria agrícola per l’altra banda.

En aquest punt (41 59 36 00 56 41) començarem  l’atac final al castell.

De manera intuïtiva i a la vegada expeditiva, camp a través, muntanya amunt, ens dirigim cap a la ja propera i ara perfectament visible edificació, evitant les roques situades a la dreta del turó.

Val a dir que per la pronunciada pendent, la vegetació i les pedres que trobem pel camí, aquest darrers metres del recorregut poden presentar serioses dificultats per a persones poc acostumades a anar per la muntanya.

Les ruïnes del castell coronen la part superior d’aquest empinat cim, amb un perímetre inaccessible per quasi tots els costats, amb uns impressionants espadats.

Localització del castell d’Orenga: N 41 59 31 E 00 56 43 – Altitud: 1054 m.

Altres:

  • Bibliografia: El llibre “El municipi de Vilanova de Meià”, editat l’any 2001 per l’Ajuntament del mateix nom, obra de Ramón Bernaus Santacreu i Ferran Sánchez Agustí, ens ha proporcionat informació gràfica i històrica que ens ha estat de gran ajuda per la localització de les edificacions d’aquest municipi.
  • Des d’aquesta pàgina volem agrair al personal de l’oficina de turisme de Vilanova de Meià, la seva simpatia i professionalitat. La seva col·laboració ha estat clau en la descoberta d’algunes d’aquestes poc conegudes construccions
  • (1) - Itinerari alternatiu: Des d’un punt situat a la “carretera principal”, (coordenades 41 59 59 00 57 02), arrenca una pista de muntanya que ens pot conduir bastant a la vora d’aquest lloc. (Veure Mapa Google).

Edificacions properes: Dins del terme municipal de Vilanova de Meià, hi podem trobar varies edificacions. Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Noguera : Veure en un mapa més gran.