Resultats de la cerca

L'ermita de Santa Maria de Lliors es troba a Arbúcies, a la comarca de la Selva, a 643 metres d'altitud. Es tracta d'una antiga església parroquial romànica del segle X, documentada des del 923, que fou totalment refeta als segles XVII i XVIII, com indica una dovella de l'entrada principal datada el 1709.

A Arbúcies, municipi de La Selva (Girona), es troba l'església de Sant Pere Desplà, un edifici preromànic del segle IX que conserva trams de mur original aprofitats per a construccions posteriors romàniques. L'estructura actual combina obra preromànica amb romànica pura, destacant l'absis semicircular, les pintures murals dels segles IX-X i la porta lateral decorada amb motius geomètrics.

Altres noms: Recinte Emmurallat

A Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barberà, es conserven les muralles del segle XIV que envoltaven la vila medieval, declarades bé cultural d'interès nacional. Del recinte emmurallat es mantenen quatre portals i diverses torres de planta quadrada i semioctogonal, alguns amb merlets i espitlleres, actualment rehabilitats com a habitatges.

L'ermita del Pedregal es troba a El Talladell, entitat de Tàrrega, capital de l'Urgell. Es tracta d'una capella romànica del segle XII construïda amb restes del primitiu monestir cistercenc del Pedregal, que destaca per la seva façana amb portal dovellat, finestres geminades gòtiques i escultures religioses. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Rojals, pedania de Montblanc a la Conca de Barberà, es troba aquesta església romànica del segle XII amb una nau original i absis semicircular, ampliada posteriorment amb capelles laterals. El campanar de planta quadrada i alçada hexagonal destaca a la façana occidental, mentre que els carreus irregulars i els arcs de guix caracteritzen l'interior.

Ermita gòtica del segle XIII situada a Argentona, al Maresme, que conserva elements romànics anteriors amb nau i presbiteri quasi quadrats. L'edifici, que depengué del monestir de Cluny i posteriorment de Sant Pere de Casserres, presenta bon estat exterior malgrat haver servit d'estable fins al segle XVIII, quan fou restaurat vers 1920. L'accés és restringit a vehicles motoritzats.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven les restes d'una vil·la romana del segle I situada sobre un turó prop del mar. L'edifici, que probablement va estar ocupat fins als segles VI o VII, destaca per la riquesa dels materials trobats: estàtues, paviments, pintures murals, mosaics i columnes de marbre que evidencien la importància del seu propietari.

Altres noms: Aqüeducte de les Ferreres

A quatre quilòmetres de Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquest monumental aqüeducte romà del segle I, obra d'enginyeria de pedra amb dos pisos d'arcades superposades que travessa el riu Francolí. Construït per conduir aigua a la ciutat de Tàrraco, destaca per ser un dels més ben conservats de l'occident romà i el més important de Catalunya, amb 217 metres de longitud i 27 metres d'alçada màxima.

La Pedrera del Mèdol, situada a Tarragona al Tarragonès, és una gran explotació minera romana dels segles IV ac-dc amb una profunditat marcada per una agulla de pedra de 16 metres. D'aquesta pedrera es van extreure aproximadament 50.000 m³ de lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, material utilitzat en la construcció dels edificis romans més importants de Tàrraco.

Altres noms: Sant Feliuet de Vilamilanys

Ermita preromànica del segle X situada a Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental, prop de Rubí. Edifici de planta de creu llatina amb nau, absis central rectangular i dues capelles laterals, cobert de teules àrabs i amb campanar de doble espadanya. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i va ser restaurada després de caure en decadència durant les pestes medievals.

L'església parroquial de Reixac, situada al nucli de Reixac del municipi de Montcada i Reixac a la comarca del Vallès Occidental, és un temple romànic del segle XI amb planta rectangular de dues naus i un destacat campanar de dos cossos adossat al mur de migdia.

A Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, aquest paratge és un estany arranjat al segle XX que forma un petit oasi urbà envoltat de vegetació de ribera i pinedes. Malgrat la seva recent construcció, ocupa un lloc agradable per passejar a peu i en bicicleta, amb presència d'aus aquàtiques i peixos. Es troba a la confluència de l'avinguda Europa amb la Via Augusta, a 140 metres d'altitud, sense protecció declarada.

A les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta església romànica del segle XI, de planta rectangular amb absis semicircular. L'edifici presenta tres sectors diferenciats: la nau més antiga, capelles laterals gòtiques del segle XIV i un campanar del XVI. Actualment malmès i sense accés lliure, fou parròquia fins al 1775 quan es construí una nova església al poble.

Altres noms: Sant Pere de la Cadireta

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre es troba adossada a la masia de Can Santpere, a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb una nau de volta de canó i tres absis semicirculars, protegida com a BCIL i en bon estat després de la restauració de 2007.

Altres noms: Església parroquial de Sant Feliu

A Sabadell, municipi del Vallès Occidental, es troba aquesta església parroquial de Sant Feliu, d'estil gòtic acadèmic amb arrels romàniques del segle XI. L'edifici actual, construït entre 1914 i 1942, conserva elements gòtics originals com l'absis de 1420 i un notable campanar barroc octogonal de 1724. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Ermita de Sant Vicenç de Verders

L'ermita de Sant Vicenç de Verders es troba al Bosc de Can Deu, a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una ermita romànica del segle XI amb característiques preromàniques i llombardes, destacant la seva porta d'accés en arc rodó. L'edifici, traslladat pedra a pedra l'any 1973 des de l'embassament de Sau, no té protecció oficial però es conserva en bon estat.

Església de Sant Iscle situada a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, datada del segle XI amb estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular, paraments llisos i campanar d'espadanya, que pertany al primer període romànic. L'accés és restringit per trobar-se dins d'una finca privada, tot i que és visitable, i actualment funciona com a capella d'una residència de monges.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.