Antiga església parroquial de Sant Esteve de Castellar Vell – Castellar del Vallès / Vallès Occidental

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A les afores de Castellar del Vallès (Sud-oest), població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental. (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat). A partir del 1775 es construí una nova església a l'altra banda del riu Ripoll on hi ha actualment el poble de Castellar del Vallès, i en el mateix lloc on es troba l'actual parròquia de Castellar.” – (Pat.mapa).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: No presenta un mal estat, ni molt menys. Restaurada. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 14/02/2015:

En un lloc (41 36 10.6 02 04 00.3) de la carretera C-1415a (1) (Terrassa – Castellar del Vallès – Sentmenat), a tocar del PK nº 24, hi ha una sortida d'aquesta carretera amb dos indicadors: Estació Depuradora i Castellar Vell. Continuarem per aquí.

Seguirem ara circulant uns 500 metres aproximadament, per un ampli camí de terra, amb algun bony de tant en tant, però transitable, fins arribar a un lloc (2) (41 36 06.1 02 04 12.4), on a l'esquerra (sense cap indicació), hi veiem una planura lliure d'arbres. Hem d’entrar per aquí, i dirigir-nos cap al fons, a mà esquerra, on hi veurem una tanca de ferro (3) (41 36 07.1 02 04 13.2). Aparcarem el cotxe aquí mateix.

L’església està al davant nostre, a l'altra banda d'un torrent força ample i de notable fondària, farcit de vegetació. Sembla inaccessible. Però no ho és.

Si ens dirigim cap a la porta citada anteriorment, que impedeix el pas al vehicles a motor, però no pas als vianants, veurem el començament d'un camí que baixant primer, plana després i novament s'enfila suaument per l'altra vessant del torrent. En qüestió de cinc minuts serem a tocar de les restes de l’església.

  • Durant el recorregut amb cotxe, hem vist un parell d'indicacions, però quan arribem a la part final del recorregut, no n'hi ha cap.
  • Al travessar a peu el torrent, novament som conscients, com ens hi hem trobat en altres llocs propers, de les destrosses que van provocar unes importants ventades que van assolar determinades zones del Vallès. Aquesta n'és una d'elles.
  • Fa fredor veure el munt d'arbres caiguts. Afortunadament sembla que ja s'ha posat fil a l'agulla i s'està procedint a la neteja dels boscos, tot i que encara hi ha un perill latent pels caminants, el de que ens caigui qualsevol cosa pel cap. En alguns llocs hem trobat cartells que adverteixen d'aquesta circumstància, i determinen que és responsabilitat dels caminants assumir aquest risc, o en altre cas, fins i tot prohibeixen la circulació pel bell mig del bosc.
  • Al fons de la plana, a mà dreta (4), hi ha disposada una zona de pícnic, amb barbacoes. Garantim que no hi mancarà llenya, durant una bona temporada.

Localització: N 41 36 08.7 E 02 04 21.4 – Altitud: 311 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2015):

“ Descripció

Edifici de planta rectangular en forma de creu. L'absis està orientat a l'est, típic de la tradició medieval.

Presenta tres sectors ben diferenciats: la nau, la capçalera amb l'absis i les capelles laterals i el campanar.

 La nau és la part més antiga. Formava part d'una petita i senzilla església romànica de planta rectangular, amb un absis semicircular amb volta de canó i façana, a migdia, amb dues finestres i una porta d'accés. A llevant hi havia l'antic absis que fou enderrocat per a poder afegir-hi la resta de l'església actual. Aquesta petita església romànica fou construïda al segle X o a principis del XI.

El segon cos afegit és el format per les capelles laterals de caire gòtic amb volta i arcades ogivals. Els accessos a les capelles laterals estan formats per dos arcs semicirculars de pedra tosca i que donen una gran lluminositat. És un sector més sòlid i de millor construcció que l'anterior. Segons els estudiosos, aquesta part gòtica fou construïda pels volts del segle XIV.

 L'últim sector d'època diferenciada és el campanar construït a mitjans del segle XVI. És de planta rectangular i de pedres ben escairades. La part superior és voltada per dues petites cornises com a decoració. A cadascuna de les cares del campanar hi ha una finestra allargassada, a la banda sud la finestra és doble. Dues són d'arc de mig punt i les altres són de caire ogival.

Adossades a la paret hi ha encara les ruïnes, ja molt malmeses, de la rectoria.

Notícies històriques

Està documentada a principis del segle XI (1005-1013). És probable que la construcció fos durant el segle X. Hi ha notícia dels Masos de la Parròquia d'origen molt antic.

 En el transcurs de l'any 1052 l'Església de Sant Esteve va ser comprada per l'abat Oleguer del Monestir de Sant Llorenç del Munt al bisbe de Barcelona Guislabert, pel preu de trenta onzes d'or puríssim. L'any 1098 quedà inclòs dins de les propietats de Sant a Cugat. L'any 1117 torna al Bisbat de Barcelona gràcies a les gestions del bisbe Oleguer. L'any 1561 els drets sobre Sant Esteve passen del Monestir de Sant Llorenç de Munt a l'Església de Santa Mara del Pi de Barcelona.

 Fins les darreries del segle XVIII mantingué el culte i fou parròquia. A partir del 1775 es construí una nova església a l'altra banda del riu Ripoll on hi ha actualment el poble de Castellar del Vallès, i en el mateix lloc on es troba l'actual parròquia de Castellar.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: