F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Argentona, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).
Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment aparenta un bon estat. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/05/2015:
Circulant per la carretera BV-5106 (Carretera C-1415c – Òrrius) – (i circulant en aquest sentit) en un lloc sense cap indicació, entre els PK 8-7, situat a 41 33 35.7 02 22 11.0 trobem una sortida d'aquesta carretera, a l'esquerra, per la que cal continuar. És una baixada que accedeix a un camí de terra.
Com sigui que hi ha una cadena que barra el pas als vehicles a motor, hem aparcat el cotxe al voral i ens hem disposat a continuar el camí a peu.
Camí que no presenta cap dificultat i que en cinc minuts de plàcid passeig, ens planta al davant de l'ermita.
Durant el proper recorregut, sols trobarem una desviació, “indicada”.
A dia d'avui consisteix en un senyal de tràfic, una fletxa de color blau, direcció obligatòria, i que ens mana continuar per la dreta. Així ho fem i de seguida veiem l’església, també a la dreta, una mica enfilada, una mica emboscada.
Uns metres més endavant de l'església hi ha una casa: Can Marc. Pensem que està habitada, o si més no, el dia de la nostra visita, hi havia gent.
Localització: N 41 33 29.1 E 02 22 06.4 – Altitud: 194 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
Petit edifici gòtic, amb elements d'un anterior romànic. La nau és quasi quadrada, així com el presbiteri. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals.
Notícies històriques
L'any 1080 Adelaida Guadald cedí en lloc (on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny i, malgrat l'oposició, l'abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359), dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris.
El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l'arrendà als March d'Òrrius.
L'església, ja sense culte el 1730, arribà a servir d'estable d'animals, fins que la comprà la família de Jaume Figueres, que hi restablí el culte.
Vers l'any 1920 l'església fou restaurada.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
