Església de Santa Maria de Lliors – Arbúcies / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d'Arbúcies, població i municipi del mateix nom, a la comarca de La Selva (Girona).

Època: Segle X – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: Altres – 30/01/2000 - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés - Visitada el 13/06/2015:

Circulant per la carretera GI-543, que si no ho interpretem malament transcorre entre Arbúcies i Viladrau (Per despistar, a Google Maps hi apareixen varis brancs), entre els PK 3 i 4 d’aquesta via, hi ha una sortida (41 49 32.4 02 28 42.5), indicada, per on continuarem, entrant a un camí de terra. Hi ha cartells: Font del Regàs a 2 km. i església de Santa Maria de Lliors.

La següent part del recorregut, a estones encimentat i a estones de terra, és transitable amb vehicle de turisme fins el Regàs. Fins el mas del Regàs hi ha uns 2,4 km.

A 41 49 26.8 02 27 23.8 trobem una desviació indicada. Per l’esquerra a la Font del Regàs. Continuem per la dreta. Hi ha una disminució important de l’amplada del camí.

A 41 49 28.0 02 27 10.0 arribem al Regàs, un imponent mas, habitat. Continuem per la part del darrere de la casa, deixant-la a l'esquerra. El camí s'enfila. A partir d'aquí hem de continuar a peu o en vehicle 4x4. Des d'aquí, fins a l'ermita, hi ha uns 2 km. de camí de terra.

A 41 49 25.0 02 26 59.0 tenim anotat que hi ha una desviació, tot i que al mapa de Google, no s'aprecia. Continuem per la dreta, en pujada.

A 41 49  30.0 02 26 47.0 tornem a trobar una altra desviació que tampoc és visible al mapa de Google. Tenim anotat que cal continuar per l'esquerra, ara sí, indicat, sense trobar cap més desviació, fins arribar al nostre objectiu.

Localització: N 41 49 21.8 E 02 26 09.3 – Altitud: 643 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“Descripció

Santa Maria de Lliors es troba sota el  coll de Sant Marçal, prop de la confluència de la riera de Lliors amb la riera d'Arbúcies.

 Va ser totalment refeta els segles XVII i XVIII tal com indica una de les dovelles de l'entrada principal (1709). Està situada prop de la gran masoveria del Crous.

L'església actual és d'una nau rectangular amb absis carrat, coberta a dues vessants amb cornisa catalana i ràfec de dues filades.

 Presenta l'entrada d'arc de mig punt adovellat a la façana sud i per damunt es conserven les restes d'un rellotge de sol en força mal estat.

Té un campanar d'espadanya de dos ulls, sense campanes.

 A ponent tenia adossat un petit cementiri, avui desaparegut, i on fins fa poc encara es conservava l'antic portal de ferro i la tanca de mur de pedra.

Notícies històriques

Santa Maria de Lliors és una antiga església parroquial sufragània de la de Sant Quirze d'Arbúcies.

 Al 923 s'esmenta l'església de Santa Maria. L'any 1074 apareix aquesta parròquia en una donació a favor de l'església de Vic. La Pabordia del Gener de la Seu de Vic fou l'administradora de les possessions d'aquest alou.

 L'església fou cedida al 1162 al monestir de Breda, amb les confirmacions posteriors per butlles papals de 1185 i 1246. Al segle XIII el nucli de Lliors era format pel mas Crous, el mas Aulet, el mas Església, el mas Riera i la casa d'Andreu Vilar.

 El 1383 no tenia culte diari, només els diumenges, i l'any 1420 s'hi celebrava cada quinze dies. Lliors deixà de tenir un rector propi el 1606.

Els senyors del castell de Les Agudes - Miravalls administraven bona part de la parròquia de Lliors, en extingir-se la família aquest petit territori passà a mans dels Cabrera que en tenien la jurisdicció. Els feudataris foren la família de Santa Eugènia. Els delmes de la parròquia eren posseïts, la meitat pels Cabrera i l'altre meitat pels Palau (després Dosrius- Cartellà).

Es celebra la seva festa el dia 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres elements citats en aquest mateix text:


El Regàsuna edificació del segle XV


El Crous una edificació esmentada per primera vegada l’any 1284 – Situació:  41 49 21.1 02 26 08.7

 De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):

“ Descripció

Es tracta d'una gran casa de tres plantes, amb vessants a laterals i cornisa catalana. És un conjunt de dos habitatges units que han patit constants reformes parcials, tot i que l'estructura principal de l'edifici no ha canviat significativament.

 L'entrada principal, és una porta rectangular de fusta, a la qual s'accedeix a través d'una rampa de ciment, construïda també posteriorment.

La majoria de les obertures són rectangulars amb llinda i brancals de pedra monolítica, però algunes són senzilles, sense marc, obertes posteriorment.

A la planta superior de la façana hi ha tres finestres diferents de la resta, amb arc rebaixat i sense marc, obra d'una reforma posterior. Cal destacar dos petits balconets a la façana, amb barana de ferro corbada i les reixes que protegeixen les finestres de la planta baixa.

Però el més interessant d'aquesta façana és el que queda com a vestigi de l'antic edifici, es tracta d'una finestra d'estil gòtic d'arc conopial decorat a les impostes i a l'ampit amb motius vegetals.

El parament és arrebossat i pintat de blanc, deixant a la vista els carreus de pedra als angles.

 Hi ha altres entrades al voltant de la casa, una d'elles es troba a la façana lateral que mostra l'aspecte de l'arquitectura del segle XIX.

 Davant hi ha l'era i diverses dependències, així com d'altres adossades per la part dreta de l'edifici. Totes elles estaven destinades a usos agropecuaris. Actualment són inutilitzades.

Notícies històriques

S'esmenta per primera vegada al 1284. Més endavant el trobem documentat en els Fogatges de la Batllia de n'Orri de 1497 i 1515.

 Documentat en el Cadastre de 1743 quan Salvador Crous declara el mas Crous i una altra casa. També apareix en el cadastre de 1800 i en el llistat de les cases de pagès elaborat pel rector al 1826. En el padró de 1883 la torbem habitada pels masovers, una família de 12 persones, en el de 1940 apareix habitada per una família formada per 9 membres. Ens apareix en el mapa del Montseny de Juli Serra de l'any 1890 La casa del Crous va gestionar el 1677 el permís de bastir una capella, el motiu va ser per la veïna església de Lliors que amenaçava ruïna.”

  • Per la nostra part, sols afegir que a dia d'avui, és una pura ruïna. A la vista del seu lamentable estat, pensem sense por a equivocar-nos gaire, que ha estat més que res, víctima dels brètols,  que no pas pel decurs dels anys...
  • Fotografies actuals d'aquesta edificació.


Una fotografia de només fa deu anys, de l'any 2005