Resultats de la cerca

L'església vella de Santa Maria de Maials, al municipi de Maials (Segrià), és un temple romànic del segle XIII que conserva només ruïnes, visibles dins un petit pati tancat al carrer Vila Closa. L'edifici de planta rectangular amb nau única i absis semicircular destaca pels seus carreus de pedra sorrenca i la decoració amb mènsules i cornises motllurades, així com per la porta d'accés amb arc de mig punt.

Altres noms: Convent de la Mare de Déu dels Àngels

A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, es troba el Convent de Sant Salvador, antic convent franciscà d'origen medieval amb església romànica del segle XIII i ampliacions posteriors dels segles XIV a XVIII. L'església es conserva sencera amb culte, mentre que el convent està en ruïnes després de les depredacions del segle XVIII i l'exclaustració de 1835.

Altres noms: Can Guixa

Capella romànica del segle XI situada al Bruc, a la comarca de l'Anoia, prop del túnel de l'autopista A-2. Es tracta d'una petita església d'una nau amb absis decorat amb arcuacions llombardes, actualment en ruïnes i envoltada de vegetació. Malgrat el seu mal estat de conservació i l'accés lliure però perillos, l'edifici roman visible des de l'autopista i representa un testimoni del patrimoni medieval de la zona.

A Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquesta església romànica del segle XII dedicada a Sant Pere Sasserra, que depenia del monestir de Sant Llorenç de Morunys. L'edifici conserva les quatre parets amb elements destacats com l'absis rectangular, dos arcosolis decorats amb capitells geomètrics i una porta d'accés amb arquivoltes ornamentades, coronada per un campanar d'espadanya de tres ulls.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Altres noms: Molí de la Torre

A Granyena, a la comarca de la Segarra, es troba aquest gran casal del segle XIV, originàriament edificat com a molí, del qual es conserva la torre defensiva amb espitlleres a la façana principal. L'estructura quadrada de tres plantes presenta elements decoratius com l'arc de mig punt adovellat de la porta d'entrada i finestrals amb brancals motllurats, juntament amb les restes de tres torres de funció defensiva.

Castell del segle XIII situat a la part alta de Montoliu de Segarra, a la comarca de la Segarra. L'edifici de planta quadrada presenta restes d'arcs apuntats gòtics i està protegit com a BCIN, tot i que es troba en estat de ruïna molt malmès. Va ser domini del monestir de Santes Creus fins al segle XIX.

Al Llor, municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle XI, protegit com a BCIN, actualment en estat de ruïna. Fotografies del segle XX testimonien l'existència d'una notable edificació amb torre circular i elements del XVI, però actualment només en resten vestigis insignificants al costat d'un dipòsit d'aigua modern.

A les afores de Sant Ramon, municipi de la Segarra, es troben les restes d'un castell del segle X, actualment en ruïnes, que destaca per la seva torre de planta octogonal, única a la comarca juntament amb la de Concabella. Protegit com a BCIN, conserva la nova residència que els marquesos van edificar als segles XVI-XVIII al mateix emplaçament, amb accés restringit.

A Granyena de Segarra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del castell del segle XI, primer establiment dels Templers a Catalunya, protegit com a BCIN. L'edifici, en estat molt malmès i d'accés restringit, conserva restes de muralles medievals amb l'Arc del Pou i estructures amb decoració motlluda. Comparteix l'emplaçament amb un cementiri del segle XIX, trinxeres de la guerra civil i el dipòsit d'aigua del poble.

A Alta-Riba, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troben les restes del castell d'Alta-Riba, una fortificació del segle XI amb torre cilíndrica de defensa construïda amb carreus regulars sobre la roca. Actualment només es conserva part de la torre i estructures annexes més recents com cellers i cups, en estat de ruïna però accessible. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A les afores de Guissona, a la Segarra, es troben les restes de l'ermita romànica de Sant Romà, datada al segle XI. Aquesta construcció de sola nau amb carreus de pedra regulars es troba en estat de ruïna molt avançada, amb la volta desapareguda i els murs greument danyats per la vegetació invasora. L'accés és lliure i es pot visitar des de diferents itineraris propers al municipi.

A Sentfores, entitat de població de Vic, capital d'Osona, es troba l'antiga església parroquial romànica de Sant Martí, consagrada el 1151. L'edifici de nau única conserva fragments de volta d'ogiva i un campanar de torre adossat, però es troba completament arruïnat i envaït per la vegetació després de perdre les seves funcions el 1878. Malgrat la seva importància històrica, no té protecció oficial i es troba en estat de ruïna avançada.

Erillcastell és un poble deshabitat situat al terme municipal del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, que conserva les ruïnes d'un gran casal hereu del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. El conjunt, en estat de ruïna, presideix un turó amb les restes de cases antigues i l'església de Santa Maria, accessible lliurement però en deteriorament avançat, envoltat d'un paisatge muntanyós d'extenses vistes.

A Figuerola de Meià, entitat de Camarasa a la Noguera, es conserva una torre medieval de base quadrada del segle XI, coneguda com a Torre de la Inquisició. L'edificació destaca pels seus murs de carreus amb espitlleres i reformes en opus spicatum a la part superior, així com per l'escut del bisbat gravat a la llinda. Es troba en estat de ruïna dins una propietat privada amb accés restringit, sense protecció oficial documentada.

A Castellolí, municipi de l'Anoia, es troben les ruïnes d'aquest castell medieval del segle XII, documentat des del 959, que conserva fragments de muralla, una torre quadrada més tardana i restes de voltes de canó. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat de ruïna molt malmès, juntament amb les restes de l'antiga església parroquial romànica de Sant Vicenç i vestigis posteriors de construccions del segle XIX.

A la Roca de Palancà, entitat de població de Vilallonga de Ter (Gironès), es troba aquest poblat fortificat medieval amb esglesiola romànica dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Del castell només resta un mur de carreuat regular, ja que decaigué amb l'artilleria explosiva. Protegit com a BCIN, es conserva en estat de ruïna a 1.041 metres d'altitud.

El castell d'Abella es troba al poble d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà (Lleida), situat al cim d'una penya sobre la població. Construcció medieval del segle XI, conserva escasses restes, destacant un mur de tretze metres que tancava una estructura rectangular. Protegit com a BCIN, es troba en estat de ruïna amb accés lliure, a 980 metres d'altitud.