Castell de la Roca / La Roca de Palancà / Ripollès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


castell-de-la-roca-091006_703

castell-de-la-roca-091006_708

castell-de-la-roca-091010_703bisblog

I T I N E R A R I


Situació: A la Roca, o també dita La Roca de Palancà, entitat de població del municipi de Vilallonga de Ter (Gironès) – Girona.

Època: Medieval - Generalitat de Catalunya.

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.

Estat: Ruïnes. No hem estat capaços d’identificar-les. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 06/10/2009:

Localització: Coordenades de situació del lloc: N 42 19 21.36 E 02 19 52.79 - Altitud: 1.041 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació - Abril 2020: 

Descripció

Poblat fortificat i setial de murs dalt el penyal.

El poblat de la Roca de Pelencà (o Palencà), o simplement "la Roca", és el poblat situat a uns 2 km al sud de Vilallonga i a 1040 m d'altitud.

El caseriu s'escalona en un característic penyal -"la Roca"- que presideix l'aiguabarreig de la riera d'Abella amb el riu Ter.

Del castell no en roman quasi res, tant sols un mur de carreuat regular.

La situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable.

Resta la petita església romànica i ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera.

Del 1310 hi ha esment del "castrum" o "forciam de Ruppe Pelonchano".

Decaigué el castell amb l'aparició de l'artilleria de projectils explosius.

L'esglesiola era dedicada a la Mare de déu de Pelencà; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat.

Notícies històriques

Hi ha esment del "castrum de Pellencha" el 1061, quan el comte de Cerdanya retragué al vescomte Bernat d'haver-li encomanat el castell que ell el perdé "per sua mala guarda".

Les relacions entre els comtats de Cerdanya i Besalú no anaven en bona harmonia i el castell, perdut per al comte de Cerdanya, havia passat a convertir-se, consegüentment, en una avantguarda del comtat de Besalú enfront del de Cerdanya.

La línia possessòria d'aquest castell s'entreveu, per als segles XI i XII, en Guillem Ramon, Ademar Ramon, Ramon Ademar, Arnau i Arnau "de Castlar" i ja decididament després, en la família Del-catllar o Descatllar; en qualitat, tanmateix, de castlania.

Hom refereix que el 1275 fou assetjada la Roca, sense conseqüències importants.

El 1292, a la "Roca de Pelencha" calia que hi fos establerta una guarnició de 10 homes d'armes.

El 1358 apareix "Bernardus Sau dominus loci sive castri de Ruppe de Pellencha".

Considerem que es tracta de la família So.

Ponç Descatllar custodià "per gran temps" a favor del rei Joan II, el castell i terme de la Roca de Pelencà, "situat estant en frontera dels inimichs"; hi radicava el cap-castell base i refugi de les contingències de la guerra.

Damià Descatllar, germà de l'anterior, assumí després la custòdia del castell i fou un important capitost.


*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes: Dins del mateix municipi, hi trobarem altres edificacions:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ripollès : Veure en un mapa més gran.