Convent de Sant Salvador – Horta de Sant Joan / Terra Alta

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Any 2013



Any 2016



I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d’Horta de Sant Joan, vila i municipi del mateix nom, de la comarca de la Terra Alta (Tarragona).

Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: L'església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes. El 1985 el conjunt de muntanya de Santa Bàrbara i el Convent, van ser declarats Monument històric - artístic.

Altres noms: Convent de la Mare de Déu dels Àngels - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitat el 04/05/2013 i  el 13/05/2016

Iniciem l'itinerari a la sortida d'Horta, al punt situat a N 40 57 05.98 E 00 19 02.28, des de la carretera T-334, d'on surt un carrer anomenat Costums d'Orta i on hi ha un indicador per anar al Convent de Sant Salvador, i a la Muntanya de Santa Bàrbara.

Durant el proper recorregut, pel carrer que al mapa de Google s'identifica com a carrer de la Bassa del Mur, anirem trobant indicadors que ens dirigiran sense problemes al Convent. La silueta de la muntanya de Santa Bàrbara, ens donarà en tot moment informació de la situació.

  • A la darrera part del camí, en un lloc situat a 40 57 22.72 00 19 34.78, hi ha un trencall amb indicacions: per la dreta anirem al convent de Sant Salvador.
  • Arribats a Sant Salvador, aparcarem (40 57 24.9 00 19 50.8) còmodament el vehicle a l'esplanada situada al davant.
  • Si seguim recte, podrem arribar en primer lloc a la Torre del Prior, també coneguda com la Torre de Galindo i posteriorment a la zona fluvial coneguda com Les Olles.

Localització: N 40 57 24 E 00 19 53 – Altitud: 503 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent (i extensa) informació (Maig 2013):

" Descripció

L'església del convent de Sant Salvador és d'una sola nau rectangular, reforçada amb contraforts laterals, i absis tendent al semicercle, cobert per una volta nervada més baixa que la coberta de la nau.

Se'n conserven els arcs diafragma que en principi suportaven l'entramat de bigues de la coberta, encara que una falsa volta del segle XVIII impedeix la seva visió des de l'interior. Els arcs descansen sobre columnes de base hexagonal adossades amb capitells decorats per motius geomètrics. En un dels costats de la nau hi ha un seguit de capelles d'estil barroc. Als peus hi ha un cor, just al damunt de l'entrada. A sota a continuació de les capelles, hi ha l'altar del sant, amb cúpula i cimbori, d'estil barroc. L'altar principal és dedicat a la verge dels àngels.

Aquest primer edifici va ser ampliat pel sector dels peus en els segles XIV-XV, en construir l'actual primer tram de nau, cobert amb volta de creueria, el mur de tancament -centrat per una interessant portada gòtica amb arquivoltes sostingudes per esveltes columnes sobre base retranquejada-, i un atri de planta quadrada amb les tres façanes obertes.

Tot aquest sector medieval dóna exteriorment sensació de solidesa, tant per la utilització de carreus de pedra com per la homogeneïtat dels contraforts. L'interior és il·luminat per diversos òculs circulars.

A finals del segle XVI o inicis del XVII es devien construir el claustre i, al seu voltant, les estances del convent. Durant el segle XVII i el XVIII es va ampliar el sector del convent. Aquest conforma un cos allargat paral·lel a l'església -de la qual està separat pel claustre-, que la ultrapassa en l'extrem est prenent forma d'ela. Es van construir, a més, la majoria de capelles laterals del temple, entre les quals destaca la de Sant Salvador, de pla central i coberta amb cúpula.

 Cal destacar la porta d'entrada, d'arc apuntat i brancals força amples, amb arquivoltes en degradació motllurades, columnes de fust cilíndric i capitells de decoració vegetal que formen una línia d'impostes seguida. També cal destacar el porxo, als quals s'hi accedeix mitjançant una llarga escalinata. L'absis és reforçat per contraforts i sense gaires obertures, d'estil romànic-gòtic.

El claustre constava en principi de dos pisos, dels quals només es conserva l'arqueria inferior -arcs carpanells sobre columnes toscanes de fust llis, amb capitell d'àbac motllurat i amb base sobre plint quadrat. Les quatre cantonades estan apilastrades. L'ampit sobre donant dues entrades al pati pavimentat amb lloses de pedra i amb un pou cilíndric central. La galeria del claustre estava coberta amb bigueria de fusta i tenia damunt un altra amb columnes cilíndriques i entaulament, però ara es troba desapareguda en part. És el segon element en importància després de l'església.

Escuts als murs interiors de l'església. Es tracta de baixos relleus situats als murs de tancament de les capelles esquerres de l'església. És un element dividit en tres parts; es tracta d'un escut amb tres torres idèntiques amb porta de mig punt, dues finestres i quatres merlets. També consta de tres franges horitzontals i tres estrelles a la part superior i dues a la part inferior.

Atri i pòrtic de l'església: La planta és quadrada amb tres façanes, ocupant la quarta el pòrtic que dóna accés a l'església. La façana principal té una sola obertura amb arc apuntat de grans mesures, mentre que a les laterals n'hi ha dos, també amb arc apuntat i separades pel contrafort i l'arc de diafragma interior que parteix la cobertura en dues parts iguals. S'hi troba la porta que dóna accés al convent i que omple una de les dues obertures de la façana lateral sud. A sota dels arcs laterals hi ha uns ampits de pedra amb restes de sepulcres i osseres al damunt. Pòrtic amb portalada d'arc apuntat i una gran arquivolta, amb faixa de capitells ornamentats amb motius vegetals i base típica gòtica.

 Làpides a l'atri i pòrtic de l'església: Es tracta de baixos relleus. És un element dividit en tres parts. La part superior amb una inscripció, la part central amb tres escuts (tenalles, martell i edifici) i part inferior amb tres columnes nervades, arrencada la part superior a les columnes. Hi ha un segon element sarcòfag rectangular dividit en tres parts. L'esquerra amb inscripció, la central llisa on s'insinua algun element de forma quadrada i part dreta amb una figura semblant a un calze i un altra figura amb una creu ( potser templera) inscrita a una circumferència. Aquestes tres parts estan sobre una base i tenen també una part superior o tapa amb forma semblant a un frontó, més gran i alt el central i més petits els laterals.

 La capella de Sant Salvador està situada a l'entrada de l'església al costat esquerre de planta quadrada i cúpula esfèrica amb una cornisa que descansa damunt d'arcs torals i petxines i coronada amb un cupulí o petit cimbori. La planta és típicament barroca. L'alta ocupa l'espai que deixa l'arc toral frontal.

Notícies històriques

L'antic convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan és conegut avui pel nom de convent de Sant Salvador, en record de l'estada d'aquest sant en el lloc, entre 1547 i 1549.

 Les primeres notícies documentades del convent comencen el segle XVI, quan s'hi estableix una comunitat de franciscans (1542). L'augment de la devoció, principalment per l'obra i miracles de sant Salvador devia fer que s'ampliés el convent a principis del segle XVII i que continuadament es fessin reformes. De 12 frares que tenia al principi va arribar a tenir-ne 40. El convent s'aixeca a llevant del poble, sota el puig de Sant Salvador o Santa Bàrbara.

 Les construccions conservades ens donen una cronologia que comença el segle XIII, època en què es degué aixecar l'església original, conservada amb moltes modificacions. La porta d'accés en aquesta època devia ser la que dóna al claustre.

 Al segle XVIII van començar les depredacions que, accentuades després de l'exclaustració de 1835, han portat el conjunt al seu estat actual. El més afectat és el convent, del qual només resten en peu les parets mestres i un semisoterrani que hom pensa que es pot tractar de la part més antiga.

Durant els anys 1990-1991 es van fer diverses intervencions. La coberta del temple i del nàrtex foren construïdes de nou, amb nous cavalls i nous elements. Es van arranjar i sanejar les juntes de morter dels carreus i es van reforçar i rehabilitar els elements estructurals més deteriorats. Els accessos foren netejats.

Els anys 1999-2001 es va dur a terme un programa d'actuacions en el convent de Sant Salvador a càrrec de l'1% cultural entre el Departament de Cultura i el de Política Territorial i Obres Públiques, afectant principalment als accessos.

 El 2003 es va acabar la restauració dels altars de Sant Salvador i dels Àngels.

 Els orígens de l'església no són clars. Tanmateix sembla probable que s'hi establissin, al segle XIII, la comanda templera d'Horta. Les primeres referències de l'església, dita en tels primers documents Santa Maria d'Horta, són de la fi del segle XIII. El convent dels templers devia passar a mans de l'ordre de l'Hospital el 1317, el qual el conservà fins al segle XVI.

Després d'un primer intent dels franciscans d'establir-s'hi a principis del segle XVI, el 1547 hi anà a viure una comunitat de conventuals observants i el 1576 una de franciscans recol·lectes. Aquesta comunitat hi restà fins a l'exclaustració de 1835.

 La primitiva església fou construïda al segle XIII i ampliada pel davant, o pues, amb un cor i atri gòtics, probablement de la segona meitat del segle XV.

 Amb l'arribada al segle XVI de l'ordre franciscana s'hi va construir un convent adossat a l'església, fet que va comportar algunes reformes a l'església: afegit de diverses capelles laterals i una de més gran dedicada a Sant Salvador, construïda al segle XVII, i reforma de tot l'interior, amb nova ornamentació barroca al llarg del segle XVIII.

 L'església fou inicialment dels templers i més tard dels hospitalers, els quals van instal·lar al convent la seva residència.

 El claustre: Es pot atribuir la seva construcció a una ampliació del convent franciscà portada a terme a finals del s.XVI o a principis del sXVII.

Atri i pòrtic: És un element posterior a la construcció. El cos format per cor i l'atri foren construïts durant la influència de l'ordre dels hospitalers, encara que seguint les directrius constructives del temple; és per aquest fet que es veu una simbiosi entre els materials i el tractament de les construccions d'ambdues èpoques. Sembla que la porta d'accés al temple durant l'època templera és la que dóna al claustre. La capella fou construïda al segle XVII i dedicada a Sant Salvador, frare que havia viscut en aquest convent des de 1547 fins 1559”.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:


 

  • Esport

Horta de Sant Joan forma part de les poblacions per on passa una de les vies verdes del nostre país.


 

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Terra Alta : Veure en un mapa més gran.

Dins el terme municipal d'Horta de Sant Joan, hi ha


Altres llocs interessants per visitar:

Entre els molts llocs que cal veure d’Horta de Sant Joan vila, ens agrada fer esment dels següents:


Horta de Sant Joan medieval – Documentat a la nostra pàgina web corresponent a Antiga presó d’Horta.


Casa del Delme – Documentat a la nostra pàgina web corresponent a Antiga presó d’Horta.


Les Roques de Benet – Documentat a la nostra pàgina web corresponent a Antiga presó d’Horta.


 Altres llocs interessants per visitar, a la vora d’Horta de Sant Joan:


Les Olles

Des de la Torre del Prior, continuant circulant per la carretera T-334, en un moment donat veurem a la dreta de la carretera aquest paratge. Un camí de terra permet abandonar aquesta carretera i arribar a una petita planura on podrem aparcar el cotxe. No hem vist cap indicació.

“Aquest indret és tradicionalment un punt de bany a l’estiu. Les Olles, també conegudes com Olles del Baubó, es formen quan el riu Canaletes travessa uns bancs de roca formant uns espectaculars engorjats i unes basses d’aigua a diferent nivell. S’hi accedeix en direcció a Santa Bàrbara seguint el camí de Bot.”


BotVila i municipi del mateix nom – A 12 km d’Horta de Sant Joan.

A la pàgina web de l’Ajuntament de Bot, hi ha detallades una sèrie de rutes força interessants:

  • Ermita de Sant Josep – Forat de la donzella
  • Les Olles
  • La Fontcalda
  • Via verda de la Terra Alta