Resultats de la cerca

El Santuari de Santa Anna de Claret es troba a Claret, entitat de Santpedor, al Bages. Es tracta d'una església barroca del segle XVIII construïda entre 1762 i 1769, amb una sola nau, capelles laterals i porxo obert. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local i es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

Altres noms: Definit pel dramaturg Àngel Guimerà com una de les catedrals del vi.

A Pinell de Brai, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troba aquest celler cooperatiu modernista del segle XX, construït entre 1918 i 1922 per l'arquitecte Cèsar Martinell. L'edifici destaca per la seva façana monumental amb fris ceràmic de Xavier Nogués, l'estructura innovadora d'arcs parabòlics de maó i la funcionalitat tècnica per a l'elaboració de vi i oli.

A Bagà, municipi del Berguedà, es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, documentat des del segle XIII, amb la torre de la Portella, vestigis de la torre del Portalet i diversos trams de muralla als carrers de la Muralla i del Portalet. Construït amb carreus sense desbastar units amb morter, aquest recinte fortificat flanquejava la vila situada sobre el riu Bastareny.

A Mont-roig, entitat de població dels Plans de Sió (Segarra), es troben aquestes cabanes de pastor dels segles XIX-XX, construïdes amb carreus irregulars i paredat. Destaca la planta rectangular amb dues parts: la cabana coberta pel pastor i la zona dels animals amb voltes de canó, així com la porta d'accés amb llinda i brancals de pedra de grans dimensions. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

A Sant Ramon, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest santuari dedicat a Sant Ramon Nonat, edifici del segle XVIII format per església i convent adjunt d'estil barroc i neoclàssic. Destaca la portalada principal amb quatre columnes salomòniques separades de la paret, únic cas a Catalunya, i l'interior amb volta amb llunetes i retaule neobarroc. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i és visitable.

A Gàver, entitat de població d'Estars, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta església parroquial de Santa Maria, construïda l'any 1971 en estil contemporani per substituir l'antiga parròquia que estava en estat precari. L'edifici, situat al peu de la carretera LV-1005, es troba en bon estat però només és accessible durant les hores de culte i no disposa de protecció oficial.

A Porqueres, municipi del Pla de l'Estany, es troba aquesta ermita romànica del segle XI, construcció de petites dimensions amb nau capçada per un absis semicircular i campanar de cadireta. L'edifici, en bon estat, conserva elements originals romànics com carreus regulars, tot i que va ser reconstruït al segle XV després dels terratrèmols de 1428. L'accés no és lliure.

Altres noms: Sant Joan Nou - (Generalitat de Catalunya).*

Església barroca del segle XVIII situada a Sant Joan d'Oló, entitat disseminada del municipi de Santa Maria d'Oló, al Bages. Edifici de nau única amb capelles laterals adossades, campanar de torre quadrada i retaules barrocs notables, construït entre 1627 i 1639. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A Rubinat, municipi de la Ribera d'Ondara (Segarra), es troba aquesta antiga fàbrica d'embotellament d'aigua mineral del segle XIX, amb planta rectangular i una torre circular destacada per les seves obertures decorades amb maó i una doble cornisa geomètrica. L'edifici, construït amb maó i pedra, conserva bon estat en les parets exteriors, però ha perdut la coberta i el segon pis, excepte a la torre que manté les seves obertures romboïdals.

A les afores de Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Anoia, es troba aquest aqüeducte medieval de gran valor històric, amb origins documentats des del segle XIII, encara que la seva estructura actual combina elements medievals amb reformes dels segles XVII i XVIII. L'obra, de bon estat de conservació, destaca per la seva doble arcada de 21 metres d'alçada i la seva funció essencial portant aigua per regar les terres del municipi.

A les afores d'El Canós, municipi dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven restes de fortificacions de la Línia L-2, construïdes durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar el territori català. Aquesta línia de defensa, que s'estenia de la Seu d'Urgell a Tarragona, inclou trinxeres, refugis blindats de formigó i galeries subterrànies.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba el Sepulcre Megalític de les Maioles, un dolmen de tipus "petita galeria catalana" de la Prehistòria, utilitzat durant els primers segles del segon mil·lenni aC. Destaca per ser un dels pocs megàlits catalans que es va mantenir intacte sense espoliar, amb restes de tretze individus i objectes personals i domèstics.

Altres noms: Sepulcre megalític.

Al terme municipal de Rubió (Anoia), es troba aquest sepulcre megalític de l'època prehistòrica, ben conservat i d'accés lliure. Destaca per la seva importància arqueològica i disposa de cartells informatius al lloc. L'edifici es localitza a 775 metres d'altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera BV-1031.

A la Foradada, municipi de la Noguera (Lleida), es troben les restes d'una construcció bèl·lica del segle XX, testimoni de la Guerra Civil. Es tracta de tres estructures circulars de ciment i pedra amb obertures per a metralladores, camuflades amb pedres per no ser visibles des de l'aire. Protegides com a béns culturals d'interès local, es troben en bon estat després de restauracions recents i són accessibles lliurement.

A Santa Susanna, municipi del Maresme, es troba aquest búnquer de planta circular del segle XX, construït entre 1936 i 1937 per la defensa republicana contra bombardeigs aeris. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat al bell mig de la platja de les Dunes, amb accés restringit i sostre pla amb estretes obertures. El seu accés no és lliure i està envoltat per cordons delimitadors.

Altres noms: Dolmen del Paborde.

El Dolmen de la Paborda es troba a la Molina, entitat de població d'Alp, a la comarca de la Cerdanya. Es tracta d'un sepulcre megalític de cambra simple d'època neolítica, restaurat, amb un túmul quasi circular de 7,5 a 8 metres de diàmetre i lloses d'esquist amb motius parietals. L'edifici es troba en bon estat, és lliurement accessible a 1445 metres d'altitud, i la seva protecció és desconeguda.

Les Pallargues, Els Plans de Sió, Segarra. Conjunt de pletes (cabanes de camp) del segle XIX, ben conservades i declarades Bé Cultural d'Interès Local. Aquestes edificacions rurals, amagades sota el voral del camí, constitueixen un exemple notable d'arquitectura vernacla de la comarca.

Al Calvari de Torre-serona, municipi del Segrià, es conserven restes arqueològiques de dubtosa utilitat excavades a la roca, possiblement relacionades amb l'explotació del vi o amb usos funeraris. Sense protecció oficial documentada, el paratge presenta bon estat de conservació i està integrat en un parc públic accessible amb equipaments esportius.