Resultats de la cerca

Castell de València d'Àneu, situat al nucli de València d'Àneu, municipi d'Alt Àneu, comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una fortalesa medieval del segle XIII sense estil definit, construïda sobre un promontori rocós que dominava estratègicament la vall. Destaca pel seu recinte castral de grans dimensions amb muralla perimetral de 2.500 metres i diverses estructures defensives.

La Torre de Forcheron es troba al terme municipal d'Amposta, a la comarca del Montsià. Es tracta d'una torre defensiva de planta rectangular del segle XVI, construïda probablement després de la incursió algerina de 1540 com a part d'un triangle de torres per protegir la zona.

A Amposta (Montsià), aquesta torre de defensa del segle XVI és un conjunt complex d'edificacions que combina l'antiga torre rectangular amb un mas del segle XIX i dependències agrícoles. L'estructura original presenta maçoneria arrebossada, porta d'arc de mig punt i finestra de pedra, formant part d'un triangle defensiu amb les torres de l'Oriola i Poquessalses. Protegida com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a casa de turisme rural.

Castell d'Amposta, a la ciutat d'Amposta (Montsià, Tarragona). Edifici medieval documentat des de 1097, amb restes de fortificacions ibèriques, andalusines (segle X) i comtals (segles XII-XV) situades a la vora de l'Ebre. Destaca per tres grans portals cecs amb arcs ogival i de mig punt, una torre defensiva del segle XIV i muralla àrab de tàpia; fou destruït el 1466 durant la guerra contra Joan II i posteriorment pels turcs el 1518.

A les afores d'Esponellà (Pla de l'Estany, Girona), es troben les ruïnes d'aquest castell dels segles XIII-XIV, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Malgrat estar malmès, conserva rellevants restes de muralla, una torre quadrada, una barbacana semicircular i cisternes que testimonien la seva importància estratègica medieval. L'accés és lliure i disposa de senyalització informativa.

A Pujarnol, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany), es troba aquest conjunt arquitectònic medieval del segle XIII format per una torre de l'homenatge i una torre circular, amb planta rectangular i pati interior, protegit com a BCIN. L'edifici presenta dues torres en diagonal, voltes de rajola i una façana principal amb portal i finestrals, i es documenta des de 1212 com a castell senyorial.

Mas Castell és una edificació medieval situada a Porqueres, al Pla de l'Estany (Girona), datada del segle X. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, coberta de teula àrab, que conserva obertures d'arc de mig punt adovellat i l'escut de l'abat Dimes Malla. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat rehabilitat dins d'una propietat privada, pràcticament invisible des de l'exterior.

A Palol de Revardit (Pla de l'Estany, Girona), es conserven les restes del Castell de Palol de Revardit, una fortificació medieval del segle XV situada estratègicament per controlar un antic camí. Destaca la torre circular i els llenços de muralla ben conservats, especialment a la banda occidental amb porta d'arc de punt rodó, tot i que l'edifici principal es va convertir en masia a partir dels segles XVII-XVIII.

A Falgons, entitat de població de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany, Girona), es troba aquest castell medieval del segle XII de planta quadrada amb torres defensives als angles, documentat des del 1123 i pertanyent a la poderosa família Cartellà. L'edifici presenta una porta adovellada, un pati interior amb arcs semicirculars i una capella, conservant en bon estat part de la torre defensiva de l'angle sud-oest.

A Siurana, entitat de població de Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona), es troben les restes d'un castell del segle X d'origen califal, reformat després de la conquesta cristiana. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici està malmès però visitable, situat en un esperó rocallós que domina el territori.

A Porrera (Priorat, Tarragona), es conserva el record d'un castell medieval desaparegut, del qual només en resten el barri i el carrer del Castell a la part alta del poble. L'edificació va desaparèixer possiblement el 1718 quan es va esventrar la muralla, i actualment no se'n conserva cap resta física. El lloc manté l'interès pels seus carrers de trama medieval que ofereixen una mostra de l'urbanisme històric de la població.

Castell medieval situat a la part alta de Falset (Priorat, Tarragona), datat del segle XIII, que destaca per la seva església romànica amb absis semicircular, la nau gòtica del Palau dels comtes de Prades i elements barrocs posteriors. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba restaurat i acull l'Arxiu Comarcal del Priorat i el Castell del Vi, amb accés restringit però visitable exteriorment.

Torre medieval del segle XIII situada al nord-oest de Benissanet, a la Ribera d'Ebre, que controlava el camí de Salvaterres. Es conserven parcialment els murs de aquesta casa forta de planta rectangular amb espitlleres i coronament almenat, bastida en pedra i morter. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però amb accés lliure.

Al terme municipal de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, es troben les ruïnes del Castellet de Banyoles, una fortificació medieval situada en un lloc encimbellat sobre el riu Ebre. La construcció, feta amb tàpia sobre base de pedres i envoltada per un fossat excavat a la roca, es conserva parcialment amb alguns panys de paret d'alçada variable.

A Tivissa, a la Ribera d'Ebre, es conserven les restes del castell medieval del segle XIV, documentat des del segle XII, que formava part de la vila closa juntament amb les muralles i tres portals d'entrada. Del castell original en resten pocs vestigis, però destaquen els portals d'Avall i de l'Era amb els seus arcs característics i alguns elements arquitectònics integrats en edificis posteriors.

Fortificació emmurallada del segle XIX situada dalt d'un turó que domina Flix, a la Ribera d'Ebre. Construïda el 1837 durant la guerra Carlina amb tres torres circulars unides per murs espitllerats, destaca la torre sud-oest de tipus fort de Vauban. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però accessible i ha estat parcialment restaurada.

A Torregrossa, al Pla d'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell reformat al segle XVI per la família Montsuar-Avinyó, que presenta una casa de planta baixa i pis amb portal d'arc de mig punt i escut familiar. La muralla atalussada que tancava el recinte és parcialment visible a la plaça de l'església. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat de restes disperses.

La Torre de la Mixarda es troba al municipi de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp. Es tracta d'una torre de guaita circular del segle XII, curosament restaurada, amb planta de 6,5 metres de diàmetre i uns 10 metres d'alçada, que conserva elements defensius com espitlleres i matacans reconstruïts. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és visitable prèvia concertació amb l'Ajuntament.