Resultats de la cerca

L'església parroquial de Sant Fruitós de Brunyola, a la Selva, és esmentada des del 1098 i va sofrir una forta destrucció pels terratrèmols de 1427, que obligà a refer-la totalment durant el segle XV aprofitant part dels murs originals i la porta ferrada romànica.

A Breda, municipi de la Selva, es conserva aquest conjunt d'edificacions gòtiques del segle XIV que fou residència dels abats del monestir, disposades entorn d'un pati central. Destaca la porta d'entrada amb arc de mig punt i l'escut de l'abat Miquel Sampsó I, així com les finestres geminades i l'arc conopial amb decoracions florals. L'edifici, en bon estat, fou rehabilitat el 1980 i actualment acull habitatges.

Sant Salvador de Breda, al nucli urbà de Breda a la Selva, és un monestir benedictí del segle XI d'estil romànic fundat pels vescomtes de Cabrera. Del conjunt monacal destaquen l'església gòtica amb campanar romànic de 32 metres i la galeria nord del claustre romànic tardà, reconstruïda el 1932. Es conserva en bon estat, té accés restringit i actualment allotja dependències municipals i el Museu Josep Aragay.

A Breda, municipi de la Selva, es troba aquesta antiga església parroquial romànica del segle XII, actualment seu de l'Ajuntament i del Museu Josep Aragay. L'edifici conserva la nau i l'absis semicircular amb pintures murals romàniques, destacant la finestra doble esqueixada i el fris d'arcuacions llombard a l'exterior.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta important masia del segle XVI d'estil gòtic amb elements renaixentistes, que destaca per la seva façana simètrica decorada amb esgrafiats, l'escut dels Albertí, una torre defensiva amb merlets i una capella annexa. Sense protecció oficial, l'edifici es conserva en bon estat però és propietat privada amb accés restringit, parcialment adossat a un mas habitat.

A Llagostera, municipi del Gironès, es troba aquesta antiga masia del segle XVI d'estil gòtic, coneguda com a casa de les Vídues o casa Petit. Destaquen dues finestres del primer pis amb arc conopial i decoracions flamígeres, així com una altra de renaixentista amb motllures. Protegida com a BCIN i en bon estat, ha estat restaurada i adaptada per acollir biblioteca i escola de belles arts.

L'Església de Santa Fe de les Serres es troba al veïnat de Santa Fe, a Sant Julià de Ramis, al Gironès. Es tracta d'un petit edifici romànic del segle XII, d'una nau amb volta de canó i absis semicircular, que destaca per la qualitat de l'aparell de carreus ben tallats. Actualment integrat en una casa de pagès particular amb accés restringit, es conserva en bon estat exterior gràcies al manteniment dels propietaris.

Capella medieval situada al veïnat d'Olivars, a Sant Julià de Ramis (Gironès), datada del segle XI i d'estil romànic. Es tracta d'una construcció de nau única amb absis semicircular actualment malmesa, amb la volta enfonsada i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'accés és restringit per trobar-se dins propietat privada, tot i que es pot observar parcialment des del cercat que envolta el terreny.

L'església dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès, és un temple romànic del segle XI de tres naus amb coberta de volta de canó i tres absis. Destaca pel seu campanar renaixentista de 1610 i per conservar un sepulcre medieval anomenat "d'en Carlemany". Protegida com a BCIL, es troba en bon estat i permet l'accés al campanar amb vistes extenses de la zona.

Capella romànica del segle XII situada a Sant Julià de Ramis, al Gironès, amb una sola nau de volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es troba en bon estat però amb accés restringit per tanca de filferro. L'edifici conserva elements originals com l'arc triomfal i finestres de biaix, tot i que presenta deformacions posteriors i la coberta plena de vegetació.

A Celrà, municipi del Gironès, es troba aquesta gran església romànica del segle XII que centra la vila. De planta de creu llatina amb capelles laterals, presenta una interessant combinació de maçoneria romànica al basament i campanar, mentre que la façana és barroca amb porta neoclàssica. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

L'ermita de Sant Martí de Llémena, situada al Pla de Sant Joan del municipi de Sant Martí de Llémena al Gironès, és una capella romànica del segle XII d'una nau amb volta de canó i absis semicircular. Actualment es troba en mal estat, tot i que conserva les quatre parets en peus i traces de pintura, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure i l'edifici és fàcilment accessible des del camí de senderisme que hi condueix.

Capella de Sant Joan situada al Pla de Sant Joan, municipi de Sant Martí de Llémena, comarca del Gironès. Es tracta d'una capella romànica del segle XII d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis de punt rodó i campanar d'espadanya de dos arcs. Destaca per les seves espitlleres a la façana principal i les finestres esqueixades a l'absis. Es troba en bon estat de conservació, sense protecció oficial registrada.

Església parroquial de Sant Martí de Llémena, al Gironès, d'origen romànic reconstruïda al segle XVIII. Destaca per la seva torre campanar de planta rectangular amb finestra d'arc de mig punt i el porxo d'accés amb columnes de pedra. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

Entre Bescanó i Sant Gregori, al Gironès, es troba aquest pont del segle XX que travessa el riu Ter i comunica ambdós pobles. Actualment és un pas privat d'una empresa d'àrids, però és freqüentat per ciclistes. No té protecció oficial i destaca per la serena bellesa del seu entorn.

A Llorà, nucli de Sant Martí de Llémena (Gironès), es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, originàriament de nau única amb absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes. Al segle XVII se li va afegir una segona nau i es va refer la porta d'accés, mentre que la torre campanar esvelta presenta finestres geminades amb capitells mensuliformes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Girona, municipi del Gironès, es troba aquesta edificació del segle XIX que probablement formava part de la línia de torres de telegrafia òptica civil Barcelona-La Jonquera, encara que la seva identificació exacta ha estat motiu de debat entre historiadors. Protegida com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Girona, al Gironès, es troba aquest conjunt de porxos gòtics del segle XIV construïts amb carreus de pedra ben tallats, situats al carrer Cort Reial. Les arcades sostenen els sostres del primer pis dels edificis que envolten una petita placeta, destacant-se per la seva porta dovellada conservada a la façana interior. L'edifici es manté en bon estat i acull actualment taules de bars i locals comercials que dinamitzen l'espai.