F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Sant Julià de Ramis, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat). Al costat hi ha l'antiga Rectoria.
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Es pot passejar lliurament pel perímetre exterior de l'edificació i fins i tot, pujant unes escales degudament disposades a l'efecte, es pot accedir al campanar de l'església,
des d'on es pot gaudir d'unes extenses vistes.
La zona que “oficialment” es destina a aparcament està situada aproximadament a uns cinc cents metres abans de l’església, i després cal salvar una pujadeta, a peu, que a dia d'avui, amb la calor que fa, requereix una mica de ganes. Durant la visita, en dia feiner, no hi hem trobat absolutament a ningú.
Davant de l’església hi ha evidents restes de treballs d'excavacions arqueològiques.
Tot l'entorn, presenta un aspecte curosament cuidat.
Per la informació exposada en un plafó informatiu (Amb data Març de 1997), situat al davant de l’església, es desprèn que a finals del segle XX es varen portat a terme diversos treballs de restauració de l'edificació, a més de prospeccions arqueològiques al terra de l’església.
Altres noms: Església dels Sants Metges, Santuari de Sant Cosme i Sant Damià. Sepulcre d'en Carlemany – (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitat el 26/07/2016:
El punt d’inici (0) de la descoberta d'avui és un lloc situat a 42 02 09.5 02 50 25.4 Circulant en sentit nord, per la carretera NII-a, abans d'arribar a Medinyà, a tocar de la fita del PK nº 723, on hi ha una sortida que accedeix a la carretera que al mapa de Google apareix indicada, com a Camí del Veïnat dels Sants Metges, per on continuarem. Al començament del camí que ara prendrem, hi ha un cartell indicatiu.
Llavors ens trobarem circulant per una carretera que fins el final només hi ha una única desviació, situada a 42 02 00.8 02 50 55.3 (1) i on també un cartell ens indica que hem de continuar per la dreta, ja sense cap més destorb.
La introducció de les coordenades dels punts (0) – (1) - (2) en un mapa de Google, comporta l'emissió automàtica del següent M A P A del recorregut.
Distància total d'aquest recorregut: 2.100 metres aproximadament. Tota l'estona, per carretera asfaltada.
Localització: (2) N 42 01 41.2 E 02 51 12.8 - Altitud 180 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2016):
“ Descripció
L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, està situada dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població.
L'església és de tres naus, molt estretes, i amb coberta de volta de canó, la central és més alta, i de tres absis. El de l'esquerra fou reemplaçat per la sagristia al 1736, per dos cossos rectangulars que es reflecteixen a l'exterior per un terrat pla i que també és la base del campanar, de 1610, de planta rectangular acabat en punxa a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt, dos a la cara nord i sud i un a les cares est i oest.
L'entrada és a l'est, amb una porta renaixentista molt fina, de llinda plana i guardapols que clou en caparrons d'àngels, els brancals són de columnetes amb base i capitell de motius florals.
Aquesta façana també té dues finestres de doble biaix.
El tester del sud, ara restaurat, presenta un arc de punt rodó, que podia ser l'antiga entrada, i el frontó del teulat a doble vessant.
Al nord hi ha l'absis amb arcuacions llombardes i dues obertures de doble biaix, una escala exterior que mena al campanar i una terrassa.
Al interior de l'església es conserva un sepulcre, anomenat "d'en Carlemany". Es tracta d'un sepulcre de caixa rectangular i tapa a doble vessant (massissa), dues cartel·les a la paret l'aguanten pel darrera, i dos capitells (el de la dreta és nou) amb columnetes cilíndriques amb basa de motllures d'1/4 de canya.
No hi ha cap decoració. La tapa està partida i hi ha un apedaçament a la part frontal de la capsa.
Notícies històriques
Les primeres notícies documentals daten de l'any 1187 en que apareix com a institució canònica agustiniana.
El 1275 trobem Bernard, prior de Sancti Vicentii de Rupe amb Sancti Juliani de Rama.
En el segle XIV apareix a l'any 1362 com a Sancti Julianis de Ramis (llibre verd) del capítol de Girona i el 1372 en la redempció del bovatge al rei Pere III per Sancti Juliani de Ramis.
L'any 1943 va perdre la condició de parròquia.
A la construcció apareixen les dates inscrites:
1610: setembre, construcció del campanar.
1736: llindes: "pages r 1736" i " octubre 26 1736 narcissus pagès sti juliani de ramis / orvd, Tr".
3 làpides interiors:
RECTOR NARCIS DE PAGÈS, 17 oct 1776 (58 anys rector).
GALCERAN COLL (moliner de farina) 1611
FRANCISCO VILA... SETEMBRE 1709
Segons explica la llegenda, el sepulcre que es conserva del segle XII pertanyia a un dels soldats que col·laboraren amb Carlemany en l'alliberament de Girona. Actualment es troba dins de l'església.
Abans estava adossat a la façana oest de l'església, dins del cementiri del poble, i les bases de les columnes eren mig soterrades.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- A la pàgina web de Wikipedia, dedicada a aquesta edificació, hi ha una bonica fotografia nocturna d'aquesta església
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Rectoria de l’església dels Sants Metges
- Segle XIV – (Patrimoni.Gencat)
- Protecció - BCIL - (Patrimoni.Gencat)
- Altres. D'aquesta mateixa pàgina, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2016):
“Descripció
La rectoria correspon a dues edificacions tipus masia, adossades, amb una façana orientada al nord i l'altre al suc.
L'edifici més oriental pot assimilar-se a una torre, atès que, almenys en base als paraments visibles, és un cos estret i allargat, d'uns 5 per 10 metres, on els dos terços del nord són més elevats que el terç sud, amb dos pisos.
Es tracta doncs en principi d'un cos allargat a dues aigües amb la part posterior més prolongada.
En els paraments, arrebossats parcialment, no es veu cap indici de que el cos estigui format per afegits d'èpoques diferents i, per tant, la part davantera podria haver estat en origen una torre.
L'edifici mostra cadena de carreus cantoners a la façana principal, on hi ha una finestra gòtica de permòdols al primer pis i una possible porta tapiada a la planta baixa, reconvertida en finestra.
El segon edifici s'adossa pel sud del cos anterior, essent un cos rectangular de planta baixa i pis, amb una porta adovellada d'arc de mig punt, sense cap element defensiu.
