Torre Albertí – Llagostera / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Llagostera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).

Època:  Segle XVI – Gòtic -  (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat:  Bo. Parcialment adossada a un mas habitat. No és accessible lliurament, és una propietat privada. És una de les masies més importants de Llagostera, lligada a la noblesa local. Té una capella gòtica annexa (Vegi's fotografia a continuació).

Altres noms:

Accés – Visitada el 26/07/2016:

Ocupa un extens terreny amb forma de triangle, delimitat pels carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms de  carrer Albertí, carrer Barcelona, carrer de la Constància i carrer Canalejas, aquest darrer també dit carretera C253-a.

Es pot donar una completa volta a peu, pel perímetre exterior d'aquest terreny. D'aquesta manera hem obtingut les quatre fotografies d'aquest reportatge. Aparcament als voltants.

Al davant hi ha un parc públic.(Vegi's fotografia a continuació).

Localització: N 41 49 36.8 E 02 53 24.7 – Altitud: 127 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2016):

“Descripció

Els mas Albertí agrupa diverses edificacions i coberts entorn l'edifici principal, entre els quals la masoveria i una capella.

 L'edifici és de planta rectangular, d'uns 17 per 15 metres, amb el carener centrat i la coberta a dues aigües perpendicular a les façanes.

 Destaca per la singularitat de disposar de les dues façanes pràcticament simètriques, tant respecte a l'existència de portes com de finestres, una encarant al sud i l'altra al nord.

 La façana sud sembla ser la principal, almenys en època més recent, a jutjar per la decoració esgrafiada amb motius geomètrics de diamants i rectangles i l'existència de l'escut familiar dels Albertí a la llinda de la finestra central, sobre la porta, absent en la façana nord.

 L'edifici s'organitza en planta baixa i pis, destacant en ambdues façanes tres finestres renaixentistes al primer pis i les portes adovellades.

A la façana sud en el coronament de l'angle sud-est, hi ha una garita defensiva, d'obra de maons sobre una base nervada de pedra encaixada al parament. Disposa de tres espitlleres per arma de foc i de tres petites finestres.

Entre les edificacions del mas, hi trobem una torre de defensa situada a l'angle nord-oest de la masia, parcialment integrada en el volum de la masia. Es tracta d'una torre de planta lleugerament rectangular, aproximadament de 4,30 per 3,70 metres, composada per planta baixa i tres pisos.

 A la façana de llevant hi ha una tronera espitllerada a la planta baixa i una finestra espitllerada al primer pis. Al costat de tramuntana hi ha petit un cos afegit, adossat a la torre, de planta baixa i pis, que també compta amb una espitllera de pal.

A la resta de finestres existents en tots els pisos, totes de carreus, i en totes les façanes, actualment no s'hi observa cap més element defensiu. El parament de torre és arrebossat de morter, sense ser visible el tipus d'obra, a excepció de les cadenes cantoneres de carreus, remarcades. En el coronament, la torre presenta merlets esglaonats, possiblement decoratius.

A la façana nord de la masia, la finestra central, renaixentista, disposa d'una tronera espitllerada sota l'ampit. Aquest fet i l'existència de la torre flanquejant aquesta façana permet plantejar que la façana nord fos, almenys en el segle XVI, la principal.

Notícies històriques

Es té coneixement de la família Albertí a Llagostera des del segle XV, essent masovers a Riudaura. En Pere Albertí fou nomenat Cavaller l'any 1541 pel Baró de Llagostera.

L'any 1548 els Albertí van adquirir els terrenys que envolten la masia i van edificar la torre de defensa.

 La capella fou construïda per Pere Albertí en morir-se el seu fill Pere l'any 1588.

 La masia va ser residència del Procurador General de la Batllia de Llagostera entre els segles XVI i XVII.

A principis de segle la casa era propietat del senyor Delàs i actualment és dels vescomtes de Stoles.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: