Monestir de Sant Salvador – Breda / Selva

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Monestir


 


Claustre


 


Obres de recuperació de l'antic claustre


 


I T I N E R A R I 


Situació: A Breda, població i municipi del mateix nom, a la comarca de La Selva (Girona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament.

Al costat hi ha l'antiga església parroquial de Santa Maria. Actualment hostatja les dependències de l'Ajuntament de Breda i és la seu del Museu Josep Aragay

Malauradament el dia de la nostra visita es troba en obres. La bona notícia és que sens dubte aquestes obres comportaran una millora substancial de l'entorn del conjunt arquitectònic que  formen el Monestir, l’església i l'Abadia.

Altres noms: La Catedral de la Selva

Accés – Visitat: 09/09/2016:

El trobarem a la Plaça de l'Església. Durant el recorregut per l'interior de Breda hem trobat indicacions que ens dirigien al Monestir o a l'Església. Hem aparcat als voltants.

Localització: N  41 44 54.2 E 02 33 26.7 – Altitud: 169 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2016):

“ Descripció:

Sant Salvador de Breda és situat al nucli urbà, entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer dels capellans.

De l'antic cenobi resten diversos vestigis dels quals destaquen tres elements: l'església, el campanar i el claustre.

L'església actual gòtica és d'una única nau, de 33 metres de llarg per 12'5 metres d'amplada, coberta amb volta de creueria i absis poligonal.

 La façana principal del temple, té una portalada amb arquivoltes i en forma d'arc apuntat.

Dins de l'absis s'obren cinc capelles de planta quadrada. Abans d'arribar al presbiteri, a l'esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i la porta d'entrada al campanar. A la mateixa alçada de la nau de l'església, a la banda dreta, hi ha la sagristia i al seu costat hi ha la Capella del Santíssim, a través de la qual, en temps de vida monacal, es podia accedir al claustre. L'emplaçament de l'actual cor data de 1857, tot i que es va refer després de 1936. 

El campanar de planta quadrada i 32 metres d'altura, adossat al costat de tramuntana, és de factura romànica. Està dividit en 6 pisos. Al primer nivell hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt al costat de migdia i al segon hi ha tres finestres d'una sola esqueixada amb arc adovellat. Segueixen dos pisos amb dues finestres a cada cara d'arc de mig punt. I finalment, dos nivells més amb dues parelles de finestres geminades separades per columnes amb capitells mensuliformes.

 Cadascun d'aquests registres és dividit per una banda d'arcuacions i un fris de dents de serra de tipus llombard. Corona el conjunt una barana emmerletada.

Del claustre només es conserva la galeria de tramuntana adossada al mur sud del temple. És romànica i formada per 7 arcs de mig punt, sobre parells d'esveltes columnes. Els capitells són tots iguals, estan formats per quatre grans fulles de lliri agrupades en cimeral.

A l'altar major hi ha quatre pintures sobre tela d'Antoni Viladomat (1675-1755).

Notícies històriques

El vescomptes de Cabrera, Guerau i la seva muller Ermessenda, fundaren a la vila de Breda un monestir benedictí que dotaren esplèndidament amb la vila i la seva església de Santa Maria. El temple va ser consagrat l'any1068 amb l'abat Amat. 

L'any 1835 amb la desamortització acaba la vida monacal a Breda. L'església es convertí en parròquia.”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – arqueologia, el següent text (Setembre 2016):

“ Descripció

El jaciment es localitza en el carrer del Corredor Negre, a tocar l'actual església parroquial de Breda on, a migdia d'aquesta, es conserva una de les galeries del claustre de l'antic monestir benedictí de Sant Salvador.

L'estructura i dependències del monestir, que fou en gran part destruït i espoliat a mitjans del segle XIX, a partir de l'exclaustració dels monjos i de la seva venda, és ben coneguda documentalment.

 En un document de subhasta de part de les seves dependències que data del 15 de maig de 1821, es fa una relació que inclou l'església, el campanar i el claustre, a l'entorn del qual es disposava també una sala capitular, la biblioteca, tres habitacions o cases de monjos, la infermeria, la camareria, un hort, una peça de terra dins del claustre i un pati del mateix monestir.

 Posteriorment a l'exclaustració definitiva dels monjos, l'any 1835, els béns del monestir varen passar definitivament a titularitat nacional i van ser venuts en gran part.

 L'església va ser posteriorment fortificada i el seu interior destruït, igual que l'arxiu i la biblioteca del monestir.

Segons C. Barraquer (1906), abans de la Guerra Civil de 1870 del claustre només en quedava l'ala nord i ja llavors molt deteriorades, les ales restants que s'havien convertit en habitatges.

 L'any 1897 el claustre ja era creuat per un carreró i una de les seves parts convertida en magatzems de fusta.

A principis del segle XX una part de la galeria sud del claustre fou desmuntada i traslladada a Blanes.

 L'aspecte actual de la galeria nord que resta dempeus és deguda a la reconstrucció que se'n va fer el 1932, segons un projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell.

El claustre és d'estil romànic tardà i es pot datar entre finals del segle XII i inicis del segle XIII. És de petites dimensions i formava un quadrat gairebé perfecte, d'aproximadament 18 m de costat. Al centre del pati hi havia un sortidor del que és encara visible el basament.

La intervenció arqueològica que es realitzà al claustre l'any 1998 es va portar a terme dins de tres parcel·les del Corredor Negre, abans de l'enderroc de l'habitatge que les ocupava, lloc on es varen realitzar diverses cales.

 S'hi esperava poder documentar la fonamentació dels murs del claustre. La zona excavada va ser dividida en tres àmbits: un habitatge (àmbit 1000), una cort (àmbit 2000) i un pati (àmbit 3000) (Font i Pujadas, 2000).

A l'àmbit 1000 es va documentar un paviment de pedres reaprofitades de les estructures de l'antic conjunt monacal on varen aparèixer quatre fragments de capitell de característiques similars als que es conserven in situ a la galeria nord del claustre.

Per sota del paviment va aparèixer la fonamentació del podi.

 Als àmbits 2000 i 3000 es varen documentar també les restes del podi, del que se'n conservava una alçada de fins a 0,5 m, a banda de les estructures dels habitatges que en època més recent foren construïts sobre les estructures amortitzades d'aquell.

Les excavacions realitzades a l'àrea del claustre varen permetre documentar doncs la seva planta completa i recuperar alguns interessants elements arquitectònics i artístics com ara són els capitells. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: