Resultats de la cerca

Castell d'Olivella, al terme municipal d'Olivella (El Garraf, Barcelona). Edifici fortificat dels segles X-XII documentat des de l'any 992, amb planta trapezoïdal construït amb pedra poc treballada. Actualment pràcticament desaparegut, conserva només algunes restes de murs; al segle XVIII s'hi va construir un molí aprofitant una torre circular. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

El Castell de la Geltrú es troba a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf (Barcelona). Es tracta d'una fortificació documentada des del 1080 amb elements del segle XII, restaurada integralment a partir de 1919 per Jeroni Martorell. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i actualment acull l'Arxiu Comarcal del Garraf.

Altres noms: També se'l coneix amb el nom de Castellet del Garraf

Al massís del Garraf, a Sitges (comarca del Garraf, Barcelona), es troben les restes d'aquesta fortificació medieval documentada des del segle XII, possiblement vinculada a un monestir-castell construït el 1159. L'edifici, protegit com a BCIN, es conserva malmès amb només dos espais coberts amb volta, el portal d'entrada i la base d'algunes espitlleres, adaptant-se a la roca del promontori.

Al Coll del Ventall de Tivissa (Ribera d'Ebre), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del segle XII, possiblement d'origen àrab, amb murs de pedra irregular lligada amb morter de calç. Del conjunt només en queda la base, amb evidències de muralles i murs paral·lels que ocupaven uns 40 metres de llargada.

Al Bullidor, nucli de Barbens al Pla d'Urgell, es conserven les ruïnes d'un conjunt medieval format per castell i església del segle XII, actualment malmès. L'element més destacat és l'esvelt campanar que corresponia a l'antiga torre de l'homenatge. L'accés és restringit, tot i que es pot recórrer parcialment el perímetre exterior de les restes.

Altres noms: Torre de Burjasènia

La Torre de Burjasènia es troba al terme municipal de L'Aldea, al Baix Ebre. Es tracta d'una torre de defensa de planta circular documentada des del segle XII, situada dins un mas i protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Presenta una alçada de 14-16 metres amb elements distintius com una finestra amb caps esculpits i una porta elevada, i es conserva en molt bon estat.

Altres noms: També conegut com a Castell de Toscar.

Castell de Carles, al nucli de Carles (Alfara de Carles, Baix Ebre). Importants restes de fortificació medieval del segle XII, documentada el 1173, situada en un cim rocós protegit per espadats impressionants. Actualment malmesa però amb parets i llenços de muralla rellevants, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és lliurement accessible amb vistes magnífiques de la comarca.

Al Querforadat, municipi de Cava a l'Alt Urgell, es troba el castell medieval del Quer, fortificació del segle XII documentada des del 1109 que pertanyia als senyors d'Aragall. Actualment desaparegut, se'n conserven alguns llenços de mur, una torre adossada a edificacions posteriors i arcs de finals del segle XIV que sostenen el carrer de la Volta.

Altres noms: Castell i ciutadella de Castellciutat

A la Seu d'Urgell (Alt Urgell), el castell de Castellciutat és una fortificació medieval documentada des del segle XII que domina la Valira. Del primitiu castell només en resten fragments del mur nord-oest i una torre, conservant-se el pou medieval.

A Bar, poble agregat del Pont de Bar (Alt Urgell), es troben les restes del castell de Bar, fortificació medieval del segle XII situada estratègicament en un turó que controlava una vasta extensió de terreny. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es conserven només alguns fragments de construcció, inclosa la base de la torre central i un pany de mur de sis metres.

A Altès, municipi de Bassella (Alt Urgell), es troben les restes d'un castell medieval documentat des del 1118. L'edifici, de planta irregular amb murs de carreus ben desbastats, es troba en estat malmès, conservant només algunes filades de pedra. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible a 470 metres d'altitud.

Altres noms: És coneguda com la Torre de Can Llopart, o la Torrota.

A Els Casots, municipi de Subirats (Alt Penedès), es troba aquesta torre medieval del segle XII, coneguda també com la Torre de Can Llopart o Torrota. L'edificació, restaurada i en bon estat, permet recórrer el seu perímetre exterior, tot i que l'interior no és accessible. Es tracta d'una construcció defensiva característica de l'arquitectura rural medieval catalana.

Torre medieval dels segles XII-XIII situada a Pontons, a l'Alt Penedès. Conserva les quatre parets amb carreus ben tallats i destaca per la seva porta adovellada d'accés i l'arc imposant que creua l'interior. Es manté en bon estat i permet l'accés lliure.

A la Ràpita, municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), es troba el Castell de Penyafort, complex medieval del segle XII que conserva una torre circular com a principal element de l'antic casal fortificat, completat posteriorment amb un convent i una església de nau única amb capelles laterals.

A La Múnia, nucli de Castellví de la Marca (Alt Penedès), es conserven les restes d'una construcció medieval del segle XII, actualment integrada en una bodega privada. La torre i part de la muralla es mantenen en bon estat i són visibles des de la carretera B-212. El lloc permet visites guiades a les instal·lacions de l'empresa vinatera que ocupa el lloc.

Altres noms: Torre del Castell de la Manresana.

A Els Prats de Rei (Anoia), s'alça la torre de la Manresana, resta visible d'un antic castell del segle XII d'estil romànic. Aquesta gran torre rodona de 22 metres d'alçada, construïda amb maons i planta circular, fou residència temporal dels reis d'Aragó i punt de guaita de la xarxa defensiva del comtat d'Osona. Protegida com a BCIN i en bon estat restaurat, ofereix vistes panoràmiques de la Segarra des de la seva plataforma superior.

Altres noms: El Castell dels Santmartí.

A Sant Martí de Sarroca, a l'Alt Penedès, s'alça aquest castell del segle XII, restaurat i visitable, que domina ostentosament el turó de la població. L'edifici, també conegut com el Castell dels Santmartí, ofereix vistes panoràmiques del Penedès des de la seva posició elevada a 338 metres d'altitud. Es troba en bon estat de conservació i és fàcilment accessible des del nucli urbà.

Altres noms: Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.

Al terme municipal de Riudecanyes, al Baix Camp, es troba aquest castell-monestir romànic del segle XII, documentat des del 1153 com a centre de la baronia d'Escornalbou. L'església, la part més ben conservada, és un edifici romànic del segle XIII amb volta apuntada construïda en pedra vermellosa local.