Castell-convent de Penyafort – Santa Margarida i els Monjos / Alt Penedès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


castell-convent-de-penyafort-100612_701bis

castell-convent-de-penyafort-100612_526

castell-convent-de-penyafort-100612_506-507

castell-convent-de-penyafort-100612_577

La torre, tot i que reformada, és l’únic element que en resta de l’antic castell medieval.

castell-convent-de-penyafort-100612_582

castell-convent-de-penyafort-100612_533bisblog

Interior església.

castell-convent-de-penyafort-100612_549

castell-convent-de-penyafort-100612_529

Pintures murals.

castell-convent-de-penyafort-100612_535bisblog

Aquestes capelletes laterals de l’església es van fer servir com a cel·les pels presoners capturats pels republicans.

castell-convent-de-penyafort-100612_544

Pati interior. En resta la garita des d’on es vigilaven els presoners.

castell-convent-de-penyafort-100612_575

Jardins del castell.

I T I N E R A R I 


Situació: A la Ràpita, entitat de població del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) – Barcelona.

Època: Edifici del segle XII, en el qual segons la tradició es diu que hi va néixer Sant Ramón de Penyafort - (Patrimoni.Gencat)

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Es troba en un relatiu bon estat. VisitableTambé ens poden facilitar informació del Parc del Foix. Es poden visitar l'església i els jardins. Hi ha una zona d'aparcament a l'arribada a l'edificació.

Altres noms:

Accés - Visitat el 12/6/2010:

L’itinerari que proposem, és el següent:

Procedents de la localitat dels Monjos i circulant per la carretera N-340 en sentit sud, a l’entrada mateix de la Ràpita (A la dreta veurem l’Hotel Penedès. A l’esquerra una benzinera, Galp. Ja hi ha un primer cartell indicatiu del castell)  trobarem una rotonda (41,31363/1,65202) de la que sortirem per l’esquerra.

Circularem una curta estona pel carrer d’Abadal, fins trobar una altra rotonda, que abandonarem per la primera sortida a la dreta i ens trobarem circulant per l’avinguda del Pla de l’Estació. Aviat a mà esquerra trobarem una desviació que enfilant-se, passa per sobre de la via del tren, per la que continuarem. A l’altre costat de la via, ja és perfectament visible, ben a la vora,  l’edificació que busquem.

Localització: N 41,30638 / E 1,65869. Altitud: 166 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):

" Descripció

El Castell de Penyafort, situat a l'esquerra del riu de Foix a prop de la fàbrica de ciment de Santa Margarida i els Monjos, és un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort (torre circular, llenços de mur), un convent i una església.

L'església té una sola nau amb volta de canó i llunetes, arcs torals i sis capelles laterals per banda. La portada és neoclàssica, amb frontó trencat per una fornícula. El conjunt es completa amb les dependències conventuals i altres construccions annexes.

Notícies històriques

L'origen del casal senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjans segle XII.

Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort vers el 1180.

Se sap que el 1405 era mig derruït. A principis del segle XVII n'era propietària la família Espuny, que el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior.

Venuda la propietat als dominicans, l'orde emprengué la construcció d'un convent que ja era acabat el 1613. Al llarg del segle XVIII el conjunt experimentà ampliacions i modificacions diverses.

El 1837, com a conseqüència de la desamortització, fou secularitzat i adquirit per un particular anomenat Puig i Llagostera.

Actualment ha passat a mans d'uns nord-americans, que hi han realitzat importants obres de restauració."


  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2013):

" Descripció

Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'edat mitjana fins l'actualitat.

Entre les edificacions medievals destaca una torre (de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix), amb una petita sala circular a l'interior; dues petites sales corbades perimetrals a la torre, comunicades amb portes de mig punt d'estil romànic; una sala absidial possiblement emprada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès; l'atri de l'església, una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals i inclou una volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a les darreries de l'edat mitjana i fins al segle XVII); i una sala amb una escala que condueix a la part residencial.

L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, amb absis rectangular i cripta funerària accessible. La decoració és molt senzilla, amb una gran motllura a la imposta de la volta, finestres cegues i lesenes que continuen fins a terra els arcs torals. L'amplada aparent es veu incrementada per sis capelles a cada costat, que ocupen els espais lliures entre els contraforts de la volta.

Al costat de l'epístola del presbiteri hi ha la sagristia. En la primera i la tercera capelles del costat de l'evangeli hi ha portes que comuniquen amb el pati interior del conjunt, i a les capelles dels peus portes que duen a sales annexes. Als peus de la nau hi ha un gran cor de fusta, amb accés des de la mateixa església i des de la torre rodona. A ambdós costats, damunt la sagristia i les capelles laterals, i a nivell del cor, hi ha dues fileres de petites habitacions.

Darrera de l'absis de l'església hi ha un edifici de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa de la resta de l'edifici té forma de L. L'ala que queda al cos principal de l'edifici, està força compartimentada. L'ala de ponent compta amb una gran nau que en origen era destinada a celler. A la porta, enconat, hi ha un cartell que es data a l'any 1693.

A l'extrem del celler hi ha una altra edificació de dues plantes rectangulars, amb accés també des de l'exterior. La planta residencial ha estat en ús fins a l'actualitat. La primera planta ocupa dues ales de l'edifici, amb un total de vint-i-tres espais, sense comptar els passadissos. Tres són cuines que encara conserven els fogons de carbó, i hi ha quatre banys. Dos espais més es troben dins les edificacions medievals de la torre rodona, i comuniquen amb el cor de l'església.

De cara al pati interior, hi ha una gran sala-menjador, i una altra sala habilitada com a menjador situada prop de l'angle nord-occidental del conjunt. Hi ha setze dormitoris, dos conserven l'estructura de cambra i alcova. Tots donen a l'exterior, amb finestra o balcó, i la major part estan coberts per voltes catalanes rebaixades, que els donen una presència imponent.

Prop del menjador hi ha un gran terrat, que permet accedir a una sala, aïllada de la resta, que es troba en mal estat de conservació.

Damunt de les ales residencials hi ha les golfes, on es pot observar la cara interna de les voltes que cobreixen els passadissos i les habitacions, així com les encavallades de fusta. Estan il·luminades per finestres arran de terra. Damunt l'angle de les dues naus hi ha un gran mirador amb tres arcades a cada costat curt i cinc als costats llargs. Bona part de les arcades estan tapiades.

A ponent, hi ha un cos annex. Es tracta d'una porxada parcialment tapiada, amb grans arcs de mig punt de més de tres metres de llum, que donen al jardí.

L'edifici compta amb dos grans jardins. Un ocupa l'espai central i l'altre queda al costat de ponent. Aquest últim inclou una avinguda envoltada de xiprers que mena fins a la bassa. Al costat de la bassa hi ha un gran pou de planta ovalada, creuat per una arcada d'origen molt probablement medieval.

Per últim, a una certa distància a ponent del conjunt edificat hi ha la torre d'un antic molí de vent i les ruïnes d'un altre edifici.

Història

La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimon Penyafort (1175 / 1185 - 1275), una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola.

La majoria d'edificis que es conserven es van construir després de la canonització el sant.

L'any 1602 començarem les obres de construcció del convent dominicà de Penyafort, amb una església de dimensions considerables i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials.

El 1707 es construí el portal de l'església, que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815. 
L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A les darreries del segle XIX pertanyia a l'enginyer Puig i Llagostera, que va renovar l'edifici i l'adaptà com a mansió senyorial.

L'any 1936 l'església va ser saquejada i se'n van cremar les relíquies que conservava. Aleshores va ser transformada en presó per a captius de guerra, mentre els propietaris i els masovers seguien emprant la part residencial.

Després d'un període de deteriorament i successius canvis de mans, el conjunt va ser adquirit l'any 1980 per la senyora Gallemí.

El conjunt va ser declarat el 8 de gener de 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional.

L'any 1997 es creà l'Associació d'Amics del Castell de Penyafort, amb la finalitat de vetllar per la conservació física i els usos socials del castell.

L'any 2002, l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos adquireix el castell - convent."


  • A la vista de les informacions anteriors, no ens quedava clar qui era el propietari actual d'aquesta edificació.
  • Per fi, a la pàgina del castell de Penyafort,  ens alliberen d'aquest dubte, dient:

"Finalment, l'11 de setembre de 2002, l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va comprar el convent de Sant Ramon de Penyafort a la darrera propietària."


    • I per acabar, per complementar encara més, si això és possible, les dades anteriors, i pels lectors interessats en el tema, informem de l'existència d'una altra pàgina (Pat.mapa), en la que s'informa sobre uns treballs d'arqueologia portats a terme en aquest conjunt d'edificacions..

  • Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) es va ubicar en aquest castell una presó republicana, destinada a allotjar pilots i tripulants capturats de l'aviació franquista.

També en aquest període es va construir a Els Monjos un aeròdrom, que formava part de la xarxa de camps d'aviació republicana al Penedès. Encara se'n conserven  dos refugis.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.